564.- 12/O/2018

564.-  12/O/2018.-

La declaració del Parlament de Catalunya respecta de la abolició de la monarquia afegia un plus als que volien manifestar els seus desitjos unitaristes que, com sol passar, no solen ser demandes de que ens quedem sinó, ans al contrari, exigint la nostra permanència en un Estat que ells, precisament, entenen com seu en la seva totalitat (qüestió que, per sí sola,  ja porta annex un cert concepte de vassallatge, i colonial....)

I es van manifestar. 60.000 persones segons la guàrdia urbana, 300.000 segons els organitzadors. És evident que els números son el que menys compta: en cap cas son comparables amb les  de la manifestació del passat 11/9.  Els propis organitzadors unionistes varen agrair la presencia de ciutadans de Madrid, València, Aragó i Navarra. I amb tota  aquesta ajuda vinguda de la resta de l’Estat espanyol, varen fer figa  una vegada més.

Pel que diu la premsa, les demandes de presó per a Puigdemont i  les arengues als jutges perquè condemnin sense miraments als presos polítics varen ser ben corejades. Els insults al President Torra, també formaven part del repertori. I, perquè quedés clara l’autoritat dels manifestants, uns càmeres – tècnics de TV3 (aquella TV que els hi han dit que és doctrinària, però que molts no saben ni el que vol dir la paraula   i, el que és pitjor, ni han vist mai...) varen ser agredits i van haver de ser protegits per la policia.

És evident que son menys, molts menys que els que aspirem a un Estat República a Catalunya. Varen cometre l’error de no acceptar la celebració d’un referèndum vinculant quant el podien haver guanyat i ara no es poden permetre’s el convocar-lo perquè tenen ja massa por de perdre’l. Així les coses, els líders de tot plegat, titelles de poderosos interessos econòmics, saben que el pas del temps els hi va en contra,  que el desprestigi del País que diuen defensar està sota mínims a Europa i que a més el País compta  amb un sistema  judicial  desprestigiat, entre d’altres coses. Els hi queda poca cosa més que l’insult, l’amenaça i la força bruta per canviar l’epíleg de tot plegat que també veuen venir... I per completar,  temen que els autèntics amos els hi  tallin els cordams amb els que els maneguen, per la obscura i antipatriòtica raó de defensar, arribat l’epíleg, uns interessos que, aleshores, aquests líders, consideraran espuris.

J.  Vinyeta.---  13  d’Octubre de 2018