514.- Esquerdada o trencadissa.-
No sé si la manifestació
que hi ha hores d’ara a les rodalies del Parlament és només una foguerada o,
pel contrari, és l’inici d’alguna cosa més
important. Però el cert és que l’ajornament del Ple d’Investidura
previst per avui a les tres de la tarda ha sorprès a tothom i ha cabrejat a
molta gent.
Aquest matí, i pel que
sembla, per decisió pròpia, sense consulta a la Mesa del Parlament ni als grups
parlamentaris, Torrent ha tirat pel dret i ha ajornat el Ple anunciat per avui,
adduint l’espera de garanties pel
normal desenvolupament del Ple anunciat,
i afirmant que Puigdemont continuava sent el candidat a proposar. La pregunta que se’m acut és
saber de qui espera Torrent rebre aquestes garanties,
perquè, en realitat, les garanties reals només poden provenir de la Mesa del
Parlament i, en última instància, dels parlamentaris. Amb aquesta decisió, Madrid guanyava aquesta
batalla.
Mentre, el TC es reunia de nou per donar resposta a les
al·legacions urgents que havia presentat el Parlament en front de les mesures cautelars
preses pel propi tribunal el dissabte
passat, i ratificar o no aquelles
mesures. I, tal a com ens té acostumats,
les ratificava, amb la sana intenció d’afavorir al govern de Rajoy i
impossibilitar el nomenament de Puigdemont[1],
al menys fins a la resolució definitiva, d’aquí set o vuit dies, o fins a cinc
mesos... del recurs
d’inconstitucionalitat que va presentar Soraya tot i la rebolcada del Consell
d’Estat.
La situació creada per
Torrent és evident que té un rere fons que desconeixem. La por pot haver estat una
raó per ajornar el Ple. Però malauradament si és el cas, si la resposta al 1 d’Octubre va enganxar alguns per
sorpresa, és evident que les respostes als últims resultats electorals que han vingut i aniran venint des de Madrid, no poden ser cap sorpresa per ningú dels que,
lliurament, varen decidir la seva participació com a candidats electorals en
les files dels partits sobiranistes. Tots entenem les pors creades des de l’Estat i amb tics mafiosos inclosos en algun cas.
Però, tot i que dolorosament, entenc que
per els electors aquestes pors no son justificables. Perquè si alguna cosa estava
clara, i ja des de molt abans de la cita electoral, és que
la política catalana estava, com està encara, sota la mirada del Gran Germà del Poder judicial de l’Estat submís
indolentment a l’executiu de Rajoy.
Però, com farien Poirot o
Holmes, hem d’observar a qui beneficia més tot plegat. I la felicitació de Junqueras
a Torrent poc després de l’anunci de la suspensió del Ple em fa pensar en que
tot plegat pot respondre a una estratègia d’ERC. ERC sembla que es va allunyant
del credo indepe radical del que en ve
presumint aquests últims anys (i que, com diu un bon amic meu, no era més que
un llegat de l’arribada de l’Angel Colom al partit). ERC ha estat, des del principi
de la campanya electoral, plantejant
qüestions més pròpies de partit que de País. I ara amb Junqueras injustament a
la presó, el partit sembla que cuida més aquesta circumstància particular que
les circumstàncies generals que conflueixen en el procés. Els enfrontaments amb
JxCat, tot i permanentment desmentits, han esta una realitat i els electors,
que a pesar de que Rajoy no s’ho cregui, sabem votar, vàrem triar majoritàriament la candidatura de JxCat
i no la de ERC per que semblava, i així ha estat, que presentava més dubtes
davant l’envit electoral i les seves
conseqüències. ERC, que es veia guanyadora i amb escreix, va rebre la primera
patacada.
Convergència desapareixia
després de les purgues d’Unió i dels pujolistes, i, finalment, ja amb el PDCat,
es creava JxCat, una coalició electoral podríem dir-ne transversal, amb
independents i independentistes. I perquè sí que havia quedat clara la voluntat
de Convergència de renovar-se, refundar el partit, quan Puigdemont elabora la
llista electoral, no hi queda res inclòs
d’aquella Convergència i Unió de tants anys de coalició i peix al cove. En
canvi, ERC la constitueixen els
mateixos des de fa anys. Va plegar en
Carod, possiblement el més indepe de tots, i els altres s’han quedat allà
mateix. I ara, quan arriba el moment d’aplicar els resultats electorals del 21 –
D i complir el programa presentat, sembla que això crea a ERC tal dificultat
que prefereix alentir la marxa i deixar en suspens la continuïtat del Procés fins que hi hagi més bons
auguris. Seguint amb aquesta tònica, no
fora cap sorpresa que anés perdent presència en les diferents institucions del
País en les distintes conteses electorals que estan per venir. ERC, si vol sobreviure, necessita d’una
renovació que la torni a fer 100% creïble…
Ara quedem a l’espera de
la nova convocatòria per la realització del Ple ajornat i del seu desenvolupament.
La societat civil ha avisat aquesta tarda davant del Parlament. Que tothom ho
tingui en compta, i recordi allò de “...no Sire, és una revolució...”
J. Vinyeta
30 de Gener de 2018
[1] Segons el
Vicepresident de la Mesa Josep Costa a l’entrevista
que li fa TV3 avui a Més 324, en la comunicació, el TC diu que no és culpa seva que es vulnerin els drets dels parlamentaris, que sembla voler demostrar la interferència del govern de Rajoy … (TV3 a la carta. Més 324. 30 de Gener de 2018)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada