513.-
Temps incert.-
Estem realment en un munt d’incerteses.
A poques hores de la iniciació del Ple per la Investidura, no sabem si aquest
es celebrarà, si Puigdemont hi serà, si aquest ple es suspendrà i en cas de
fer-se per quant temps i, per complicar-ho més, el TC té prevista una
reunió aquest mig dia per confirmar o desfer la decisió que va prendre dissabte passat. Dic decisió perquè de sentència
sembla que en tingui poc: una sentència no pot ser una invenció respecta d’un
dret inexistent perquè equival a crear-ne un dret o restricció, com és el cas,
en frau de llei. Respecta de tot plegat, val la pena llegir l’article de Ferran
Requejo al diari Ara d’ahir[1].
Estem realment en una
situació difícil. Més si tenim en compta que les que podríem anomenar forces vives sembla que
ens vulguin mantenir calmats, especial i sorpressivament ERC, i fins i tot
Tardà ens sorprèn amb unes declaracions que ben bé eren impensables fa tan sols
un mes. Però no és ell sola: l’ANC i l´Òmnium també sembla que ens vulguin
quietets i disposats a entendre que hem d’esperar (en el cas de l’ANC queda
clar que el que era el seu president
Jordi Sánchez s’ha passat a la política i, per tant, s’hauria d’haver
anunciat ja, per part de l’actual secretariat, una assemblea general per triar al nou
president que sortiria del nou secretariat triat). Sembla que tots ells,
després de la pèrdua d’oportunitats que han sorgit des del 27 d’Octubre passat, ens estiguin dient que no, ara no, que cal
esperar un temps llarg perquè les coses es vagin calmant i tinguem noves
oportunitats. Entenc que tinguin por: les arbitrarietats de l’àrbitre, com assenyala Requejo, no son precisament cap garantia, ans
al contrari, de respecta de drets individuals i, molt menys col·lectius. Però
els càrrecs públics o assimilables, com el cas dels presidents de l’ANC o de l’Òmnium, no son precisament d’obligada tria i si alguns
o molts creien en la dolçor d’una
elecció acomodatícia s’equivocaven, perquè aquesta vegada sabien, com sabíem
tots, que venien mal dades.
Rajoy, els seus i els que
representa, varen muntar unes eleccions que tot l’independentisme, tot i que a
contra cor, vàrem acceptar la imposició amb el convenciment de que era
necessària una resposta unísona. Ja des
del primer moment, amb les manifestacions en contra d'ERC, els interessos
partidistes varen quedar clars. I a pesar de les censures, limitacions,
prohibicions expresses amb la sola finalitat de que els unionistes poguessin
definir el futur de Catalunya, aquests, precisament aquests, amb tot a favor,
amb totes les trampes possibles per fer ensopegar al sobiranisme, amb el vot de la denominada majoria silenciosa i amb una participació rècord en la història
del País, les varen perdre
estrepitosament. I ara, redoblant la intensitat de totes les mesures repressores,
carregant-se tota l’estructura de l’estat de dret si ho consideren necessari,
ens venen a dir que aquell resultat és fals, que va ser trampós, que no sabem
votar i hem de tornar-hi...i potser
així, indefinidament, fins que arribi el
dia en que Arrimades o Albiol (potser
que ja en tinguessin prou amb Iceta...) puguin formar el definitiu Govern de Catalunya.
Una vegada més sembla que
ens vulguin prendre per criatures de pit, tot i que és ben cert que, en massa
ocasions, alguns hem tingut dubtes respecta al que s’havia de fer donada la
complexitat de tot plegat. Aquelles eleccions varen ser guanyades per golejada
i amb una nova majoria absoluta al Parlament. Acceptades com varen ser les eleccions,
ens cal ara acceptar el resultat. Donat que hi ha majoria absoluta al Parlament, i
donat també que hi ha notables absències
forçoses, em sembla evident que el primer que s’ha de fer és assegurar que aquesta majoria sigui permanent per no perdre
cap votació. I, al mateix temps, portar a terme el manament derivat de les
urnes: em sembla que son dues condicions de les que els electors hem d’exigir el seu compliment. De no fer-ho així,
el frau l’estaran realitzant els 70 diputats que constitueixen la majoria
absoluta de la que disposen.
Algun aclariment és possible avui a partir de les tres de la tarda (inclosa
la nova declaració del TC reunit d’urgència). Com també és possible que tot continuï
tristament embullat com fins ara. Potser serà, aleshores, que la societat civil
prengui alguna iniciativa.
J. Vinyeta
30 de Gener de 2018
P.S.: Aquest matí, fa poca
estona, el President del Parlament ha ajornat el ple que hauria d’haver tingut
lloc aquesta tarda, a partir de les 15h. No sé si això ens aclareix res de res.
Una nova passa vers l’eternitat...? De moment, Rajoy guanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada