dilluns, de desembre 12, 2016

417.- Del “Diàleg” i dels Mossos

417.- Del “Diàleg” i dels Mossos.

La convocatòria del Pacte Nacional Pel Dret a Decidir ha aixecat totes les possibles alarmes  dins del PP i del Govern de l’Estat. Rajoy i els seus,  tots inclosos (els que manen des de fora i els que obeeixen a dintre o en l’entorn) bramen que Puigdemont  a trencat unilateralment la suposada proposta de diàleg de la que insistentment van presumint. Que el Govern català a respost de mala manera política els esforços de Soraya que ja havia parlat amb les forces polítiques catalanes, etc... La realitat està en que  no hi ha cap proposta concreta, ni tan sols resposta a les famoses 46 qüestions trameneses per Puigdemont i Mas al Sr. Rajoy.

Anem  a pams. Puigdemont va anunciar amb claredat que estar disposat al diàleg amb el Govern Central en cap cas suposava alentir o aturar el Procés. Que Soraya tingui despatx a can Millo no solament no vol dir res, des d’aquest suposat punt de vista dialogant, sino que agreuja el concepte colonial habitual quan la Vicepresidenta arriba a Barcelona i crida a capítol als seus, Iceta i Arrimades: Roma també en determinats moments de cert compromís cridava a capítol al seus Cònsols, radicats en les diferents colònies. Per tant, si els tracte continua sent colonial, a ningú ha de sorprendre que la  “colònia” faci tot el que pugui fer per fer realitat allò que  sembla tenir, quan menys des del punt de vista electoral, molt clar.

Però Rajoy els hi diu als seus Ministres que han de dialogar. I com que aquest no  saben ni per on  començar, ens trobem amb declaracions com les del Ministre Zoido que ens diu, de forma simpàtica, que ells han d’imposar el diàleg (!), i el portaveu del Govern Rajoy ens etziba allò de la unilateralitat de l’actuació del nostre Govern per la “ necessitat” de satisfer la voracitat d’unes CUP que realment fan tot el possible perquè ho sembli així.  Diàleg...!

Per si tot plegat no era tot prou clar, el TC considera que els Mossos poden ser mobilitzats per Rajoy. És un tema que serà més recurrent  dia a dia. La posició dels Mossos és la que és i portar-los pel camí que correspondria al d’una Policia Nacional Catalana i no pel d’una Policia Judicial Espanyola a Catalunya seria hores d’ara el que em entenc com impossible.  Les CUP exigeixen la Dimissió del Conseller Jané   arrel de l’última actuació policial del Mossos que han portat a la Guardia Civil  els assenyalats com a responsables de la crema  de fotos de Felip VI i de pàgines  de la Constitució durant la passada Diada.  Aquest cas s’inicia amb diligències obertes pels Mossos. Fóra necessari saber  qui va donar l’ordre  d’obrir-les aquestes diligències perquè potser donaria una mica de llum als fets en sí mateixos. Sabríem si l’ordre donada respon a una vel·leïtat política, a una clara intenció provocativa  o va ser una actuació netament policial i, segons què en resultés de  saber-ho,  actuar tots en conseqüència.

No deixa de ser sospitós que la problemàtica  que l’actuació dels Mossos genera vagi sempre pel davant de qualsevol fet que ens pot semblar important o escaient  en el tema del Procés: els pressupostos pendents d’aprovació i la convocatòria, en aquest cas, del Pacte Nacional pel Dret a decidir. Hi ha qui assenyala que les actuacions de les CUP i de JxS semblen obeir a una tibantor “estudiada” per  veure qui estira més i s’acaba trencant la corda, el que equivaldria a una convocatòria d’eleccions. No sé si seria una bona solució i per a qui ho seria, o tot plegat no és res més que una “post veritat” també ben preparada. Però  si sé  que  no tenen dret, uns o altres, a dinamitar un Procés il·lusionant i esperançador per a bona part del País que, agradi o no, només serà possible amb la unitat  política de les forces que realment,  al menys des del punt de vista fins  avui pràctic, hi son afins.  Els ciutadans indepes no tenim per què ser el dany col·lateral  d’unes guerres polítiques muntades per uns interessos estranys entre alguns que varen rebre un manament electoral clar.

J.  Vinyeta
12 de desembre de 2016

P.S.: El Govern de Rajoy ha decidit rescatar les autopistes deficitàries a l’Estat per un total d’uns 4.000 milions d’€s que haurem de pagar. Era una notícia esperada donat que tots sabíem que no hi passaven cotxes. Son les radials 2,3,4 i 5 de Madrid, la M 12, AP 46 (Madrid  - Toledo), la Circumval·lació d’Alacant i la Cartagena - Vera[1]. Tenim tantes raons per marxar...!




[1] http://www.eldiario.es/economia/CE-Ministerio_de_Hacienda-rescate-autopistas-quebradas-Bankia-Ministerio_de_Fomento_0_301669878.html