417.- Del “Diàleg” i dels Mossos.
La convocatòria del
Pacte Nacional Pel Dret a Decidir ha aixecat totes les possibles alarmes dins del PP i del Govern de l’Estat. Rajoy i
els seus, tots inclosos (els que manen
des de fora i els que obeeixen a dintre o en l’entorn) bramen que
Puigdemont a trencat unilateralment la
suposada proposta de diàleg de la que insistentment van presumint. Que el
Govern català a respost de mala manera política els esforços de Soraya que ja
havia parlat amb les forces polítiques catalanes, etc... La realitat està en que no hi ha cap proposta concreta, ni tan sols resposta a les famoses 46 qüestions trameneses per Puigdemont i Mas al Sr. Rajoy.
Anem a pams. Puigdemont va anunciar amb claredat
que estar disposat al diàleg amb el Govern Central en cap cas suposava alentir
o aturar el Procés. Que Soraya tingui despatx a can Millo no solament no vol
dir res, des d’aquest suposat punt de vista dialogant, sino que agreuja el
concepte colonial habitual quan la Vicepresidenta arriba a Barcelona i crida a
capítol als seus, Iceta i Arrimades: Roma també en determinats moments de cert
compromís cridava a capítol al seus Cònsols, radicats en les diferents
colònies. Per tant, si els tracte continua sent colonial, a ningú ha de sorprendre
que la “colònia” faci tot el que pugui
fer per fer realitat allò que sembla
tenir, quan menys des del punt de vista electoral, molt clar.
Però Rajoy els hi
diu als seus Ministres que han de dialogar. I com que aquest no saben ni per on començar, ens trobem amb declaracions com les
del Ministre Zoido que ens diu, de forma simpàtica, que ells han d’imposar el
diàleg (!), i el portaveu del Govern Rajoy ens etziba allò de la unilateralitat
de l’actuació del nostre Govern per la “ necessitat” de satisfer la voracitat
d’unes CUP que realment fan tot el possible perquè ho sembli així. Diàleg...!
Per si tot plegat no
era tot prou clar, el TC considera que els Mossos poden ser mobilitzats per
Rajoy. És un tema que serà més recurrent
dia a dia. La posició dels Mossos és la que és i portar-los pel camí que
correspondria al d’una Policia Nacional Catalana i no pel d’una Policia Judicial
Espanyola a Catalunya seria hores d’ara el
que em entenc com impossible. Les CUP
exigeixen la Dimissió del Conseller Jané arrel de l’última actuació policial del
Mossos que han portat a la Guardia Civil els assenyalats com a responsables de la crema de fotos de Felip VI i de pàgines de la Constitució durant la passada Diada. Aquest cas s’inicia amb diligències obertes
pels Mossos. Fóra necessari saber qui va
donar l’ordre d’obrir-les aquestes diligències
perquè potser donaria una mica de llum als fets en sí mateixos. Sabríem si l’ordre
donada respon a una vel·leïtat política, a una clara intenció provocativa o va ser una actuació netament policial i,
segons què en resultés de saber-ho, actuar tots en conseqüència.
No deixa de ser
sospitós que la problemàtica que
l’actuació dels Mossos genera vagi sempre pel davant de qualsevol fet que ens
pot semblar important o escaient en el
tema del Procés: els pressupostos pendents d’aprovació i la convocatòria, en
aquest cas, del Pacte Nacional pel Dret a decidir. Hi ha qui assenyala que les
actuacions de les CUP i de JxS semblen obeir a una tibantor “estudiada”
per veure qui estira més i s’acaba trencant la
corda, el que equivaldria a una convocatòria d’eleccions. No sé si seria una
bona solució i per a qui ho seria, o tot plegat no és res més que una “post
veritat” també ben preparada. Però si sé
que no tenen dret, uns o altres, a dinamitar un
Procés il·lusionant i esperançador per a bona part del País que, agradi o no, només
serà possible amb la unitat política de
les forces que realment, al menys des del
punt de vista fins avui pràctic, hi son
afins. Els ciutadans indepes no tenim
per què ser el dany col·lateral d’unes
guerres polítiques muntades per uns interessos estranys entre alguns que varen
rebre un manament electoral clar.
J. Vinyeta
12 de desembre de
2016
P.S.: El Govern de
Rajoy ha decidit rescatar les autopistes deficitàries a l’Estat per un total d’uns
4.000 milions d’€s que haurem de pagar. Era una notícia esperada donat que tots
sabíem que no hi passaven cotxes. Son les radials 2,3,4 i 5 de Madrid, la M 12,
AP 46 (Madrid - Toledo), la Circumval·lació
d’Alacant i la Cartagena - Vera[1]. Tenim tantes
raons per marxar...!
[1] http://www.eldiario.es/economia/CE-Ministerio_de_Hacienda-rescate-autopistas-quebradas-Bankia-Ministerio_de_Fomento_0_301669878.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada