326.- Comentaris
(Llistes, Sí que es pot,nervis).-
Ens anem apropant al 27S i les
llistes es van omplint. La presència de
Vila d’Abadal en la llista Junts pel Sí
entenc que era obligada i així ha estat. És un més de tants que hi ha que ens
garanteixen bona feina un cop entrats al Parlament.
Per Rabell i companyia resulta
evident que només tenen un objectiu: Artur Mas. Ajuntats tots aquells que anant
sols tenien l’esma perduda, amb la
fugida gairebé anunciada d’antuvi de Procés
Constituent i amb Forcadas i Oliveras donant el vot a les CUP, no els hi
queda gairebé res més que mantenir Artur Mas com objectiu a batre. El problema
bàsic per a tots ells és batre a una dreta que diuen que ha estat el monstre de
les cavernes sense, en cap cas,
reconèixer l’existència d’un dèficit fiscal amb l’Estat, perquè seria tant com assenyalar
que molt bona part dels dèficits socials neixen d’aquesta sangria espectacular. Ens
volen habituar a que entenguem que tot es resumeix en un problema de gestió (que
evidentment sempre, sempre pot ser millorable) però sense dir-nos el què, qui i
com de la qüestió. Perquè el problema no
és tan que es proclami una política d’esquerres (que també està per definir)
sinó fer-nos veure, i amb claredat, com i amb quins mitjans es pot portar a la
pràctica aquesta política mantenint-se
units a un Estat que controla i reparteix els diners amb voluntat exclusiva i,
avui per avui i continuant igual, sense la més
mínima possibilitat d’administrar el nostres recursos. Mentre que, al
mateix temps, ens diuen que el Santander no és allò que els han definit com a “casta”...
D’altra banda, sembla que a Madrid hi ha nervis. És com si comencessin
a descobrir que allò de la “bogeria d’en Mas” no és tal ni tanta com es
pensaven, sinó que sembla que es van fent
entenedors de que els altres també existim. Quan l’absolutisme és total, que és
com des de Madrid s’ha volgut tractar el tema català, sol passar que de món
només existeix el que gira en el cercle
íntim d’aquest món absolutista (i això, tinguem-ho clar, quan gira i al voltant el sol, cosa que no
sempre ha estat així...). És un món de tenebres en el que s’hi fa imperar la
foscor. I mantenint aquest món tenebrós, passa que a l’hora d’explicar
determinades coses més enllà d’aquell cercle íntim (més enllà d’aquella Estrella de la Mort que
tan bé ha definit Baños), procura aquest cercle que no hi hagi comprensió
possible si no és assenyalant que tot
això/allò que ha passat o està passant, ho ha estat per la presència de forces demoníaques perverses. I tot el que no els hi
agrada, que trenca aquest cercle absolutista o que senzillament no els convé,
que de tot hi ha, passa per aquest sedàs de l’engany tan proper a la censura o,
si és vol millor, a prop del infern inquisidor.
A partir del Setembre del 2012, Mas ha estat,
per aquest món absolutista, el gran
pervertidor de la societat catalana. No convenia, en cap cas, que aquesta societat
civil fos adulta. Però, com a la llarga passa sempre, la realitat acaba obrint-se
camí i, pel que sembla, estan descobrint, des del absolutisme més tancat, que
la nostra societat és la que realment ha forçat als polítics, i al primer en
Mas, a donar realitat política a tot allò que portava a les mans la societat
civil. I si és com penso, això comença ara a fer mal perquè es va evidenciant
que no som tan “provincianos” com ens creien, que no hem estat abduïts ni enganyats per ningú, que hem
decidit nosaltres. I que han estat Mas i companyia els que precisament han estat abduïts per la societat civil que no
els hi ha deixat marge de maniobra. Ja varen tenir un avís seriós el ja famós N9N i el varen rematar, com han fet sempre, amb els tribunals.
Ara, perquè no ens han deixat fer-ho com volíem, ho farem electoralment, amb les urnes, i això també els hi costa d’entendre...
J.
Vinyeta
17 d’Agost de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada