315.- UNIÓ i
CONVERGÈNCIA.-
Unió ens va dir ahir que plega però que no se’n va, que deixa el
Govern però manté els grups parlamentaris, que donaran suport al Govern de Mas
fins al final de la legislatura, sigui aquesta quan sigui... O sigui ambigüitat
duraniana continuada, el que ha estat per Unió una constant en l’anomenat Procés
Sobiranista, especialment des de que s’inicia oficialment amb aquella
famosa sentència del TC. Procés que
la pròpia Unió s’ha obstinat, per ambigüitat, en no definir. D’altra banda, i
en sentit contrari, Convergència diu que la relació de projecta política amb Unió s’ha
acabat, que a les properes eleccions no
aniran junts. Tots dos partits diuen que la separació és i serà amistosa, tot i
que queden moltes coses per a definir. Veurem.
Dic veurem perquè penso que tot plegat no ha fet
més que començar. Unió es separa de Convergència però ho fa amb una càrrega
explosiva interna de molta potència. El Sr. Duran va voler fer una voladura
controlada (els tempos estaven milimètricament calculats...) de la institució
que regenta des de 1987, però que ha deixat
el seu edifici molt malmès. Tant que tot un sector que es declara
independentista i que vota no a la famosa pregunta, representa més del 48% del
militants consultats. Aquesta bomba, ja
porta la metxa encesa des del mateix moment en que els Consellers d’Unió diuen
que abandonen el Govern, mentre que els independentistes, amb Toni Castellà al
davant i que no volen que se’ls hi digui “crítics”, no volen deixar els càrrecs que hi tenen, en
el Govern. Poden forçar la convocatòria d’un
Congrés extraordinari de l’actual Unió en el que no sabem què pot passar...,
però la bomba pot explotar en qualsevol moment. El que sí s’ha filtrat[1],
no sé si intencionadament o no, és que la famosa Plataforma Construïm, liderada
per Duran, ha estat registrada com a partit polític.
El Procés Independentista, se’n ressentirà?
Personalment entenc que no perquè les vaguetats i indefinicions avui dia no ens
porten en lloc i penso que tots coincidirem en dir que Convergència ha deixat
un llast important a la cuneta. I en canvi
sabem que, d’aquells que proposaven una tercer via hi ha molts que no la
volien, que no ho podien dir i que han decidit afegir-s’hi al full de ruta
sense rubor. Ara, haurem de seguir observant com va tot plegat, i intentar veure com s’oficialitza la nova
relació entre els nouvinguts independentistes al full de ruta, a Convergència i a ERC.
I Duran? No m’estranyaria una acostament a sectors
unionistes que, segur, el rebrien amb els braços oberts. Però també cal pensar
que el clam social d’una banda i, al menys aquí a casa nostra, el Procés
Independentista, representen el final de la transició iniciada, a la mort del
dictador a l’Estat, i va deixant cadàvers
especialment en la dreta política. Per tant, si la intenció del Sr.
Duran fos, d’alguna manera, encapçalar
una espècie de lobby polític – econòmic, de cara a les eleccions generals de
final d’any, haurà de ser prudent, perquè el què si sabem clar és que aquest
suposat lobby no es faria precisament amb les esquerres (llevat del PSC amb el
que trobaria, segur, afinitats). No sé,
si pel contrari, voldrà presentar-se a les eleccions del 27S, ja sigui amb el
nom d’Unió, que no sabem on anirà a parar, o amb el de Construïm i coalitzat
(amb C’s?) o no. En qualsevol cas,
quedarà clar quants son els seus i sabrem d’alguna manera, aquí el 27S o en les
generals, quins son els interessos
polítics i econòmics amb els que compta i defensa i sabrem, clarament, el
recolzament electoral que té.
Vaig escoltar Espadaler en la seva declaració i em
recordava la figura d’Anwar el-Sadat, aleshores primer ministre egipci, davant el Parlament Jueu, per
acordar la pau entre els dos països i el reconeixement de l’Estat d’Israel
(1977). El pobre home suava, literalment, mentre repetia en el discurs els
desitjos de pau, però deixava clara la
impressió del mal tràngol que aquell home estava passant en aquell moment. Amb
un discurs reiteratiu, em va semblar que també Espadaler estava passant per un
molt mal tràngol. No sé fins a quin punt Espadaler ha fet els papers de l’auca
per convicció o per imposició... El que si sabem és que fins avui el Sr. Duran,
recordant una frase que va ser cèlebre ja uns anys, “...ni està ni se le espera...”. Vull creure que quan “estigui”, que en
algun moment haurà d’estar-hi, serà per comunicar-nos quelcom important...
J. Vinyeta
18 de Juny de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada