“Madrid se quema...”.- Comença a resultar evident que la patacada electoral
del PP en les passades municipals i autonòmiques ha estat espectacular. I no tant pels resultats, que
ja sabem quins varen ser i que ja vaticinaven mala maror, sinó per la resposta
airada dels barons del partit, resposta
que ha estat més que la manifestació
d’un mal humor puntual. El PP ha perdut
bous i esquelles i, a la vista de les eleccions generals que estan plantejades
pel mes de Novembre, els pastors dels ramats volen que el partit efectuï canvis
suficients i substancials de forma que
es puguin recuperar tants quants punts de poder siguin possibles perquè,
del contrari, deixaran de bufar cullera qui sap si per l’eternitat. I, a fe de
Déu, que aquesta possibilitat de no menjar calent durant no se sap quan de
temps, preocupa i molt a la habitual
endogàmia del partit. I mentre Rajoy deia que no pensava en efectuar canvis,
els barons els hi exigeixen. Veurem si
l’immobilisme habitual continua. Per arrodonir-ho, a Madrid i Múrcia,
avui, han estat imputats cinc càrrecs
més del PP i ha suposat la dimissió del conseller murcià d’indústria, que se sumen a
les imputacions o sentències de
València, Toledo...
És també
evident que estem en moment de pactes post electorals i que, per tant, tot i el
que s’albira, caldrà esperar fins el dia 13 de Juny dia en que els consistoris
quedaran constituïts. Però, en la meva opinió, les mirades dels partits i
pactes tancats estaran posades en les
properes eleccions generals,
suposadament pel Novembre. El motiu?: el fet de que, en funció precisament
dels resultats obtinguts en la propera contesa electoral, es poden produir
mocions de censura per part d’aquells que se sentin més forts i/o per part
d’aquells que hagin recuperat protagonisme polític amb els resultats
electorals: és el mateix que pot passar a Catalunya l’endemà del 27S.
Xiulets.- Però potser mai havia quedat tan clar que Madrid
es crema. Des de l’endemà mateix de saber-se la desfeta del PP, aquest comença
a estendre una cortina de fum que la difumini. La ocasió per tot plegat els hi ha
servit en safata la famosa final de futbol de la copa del Rei, a celebrar al
Nou Camp de Barcelona. Els equips enfrontats seran, una vegada més, L’Athletic
de Bilbao i el Barça. I com sempre que s’han enfrontat és ben segur que, a l’entrada a la Llotja del
Camp Nou del Rei i mentre sona l’Himne espanyol, es produeixi una xiulada que doni peu al PP per a
continuar-ne parlant mentre se’n pugui. Perquè això no fallés i donés quanta
més conversa millor, des de la pròpia Administració se’n ocupen de donar
comunicats i permanents amenaces als clubs i als membres de les afeccions que hi participin en cas de
que es produeixi la xiulada. Dit i fet. Les amenaces es van mantenint dia a
dia. I les afeccions, que segurament
formen el mosaic més “anti” de tot l’Estat, també. s'hi van reservant... En aquestes condicions
d’escalfament des d’un govern que, després de la desfeta, necessita
reivindicar-se per una banda, i per l’altra banda assegurar que la desfeta
electoral vagi tant lluny com sigui possible i es guanyi un temps preciós per
reacomodar al menys el discurs davant del partit i de la opinió pública, arriba
el dia i hora del partit...i la xiulada que, en aquesta ocasió, és de tal gruix
que fa complertament inaudible
l’Himne... i el que és pitjor:
que això es produeixi en un camp i en un Club que, aquest any, ha deixat
al Madrid a la cuneta i està a un bri d’aconseguir un triplet que fa molt, molt de mal a la Villa y Corte.
Des de la Moncloa, i abans de la finalització del partit, ja és fa pública
una nota en la que, denunciant els fets inadmissibles, es convoca de forma immediata la comissió
“...contra la violència, racismo,
xenofobia y la intolerancia...” a l’esport que, reunida d’urgència,
considera molt greus els fets i els tramet a la fiscalia. Pedro Sánchez es posa
en contacte amb La Zarzuela per donar suport al Rei, els portaveus del PP
parlen, un de l’horror vist i escoltat (Floriano) i l’altra (Hernando) titlla
de malaltia en la societat als que varen actuar amb xiulets. Amb tot
plegat, al PP va fent oblidar el desastre electoral, que és del que es
tractava, a bona part de l'Estat.
Queda clar que la discrepància no
és possible i, per si hi havia dubtes, el PP promet modificar la Llei a fi de
que el que va passar dissabte passat no torni a passar perquè estigui legalment
prohibit. Ja ho sabíem. Però també ens
queda clar que el PP – PSOE no son
capaços de la més mínima autocrítica sobre el per què de tot plegat.
Rumiant una mica podrien entendre els resultats electorals. I només
preguntant-se el per què de les xiulades potser entendrien que la discrepància
expressada ho és per més d’una raó del tractament colonial donat que s’han entestat
en no voler veure. I que no ens diguin que les discrepàncies han de
manifestar-se pels camins “democràtics i
constitucionals”, perquè tots els intents fets
per aquest camí (i tots els intents que a Catalunya hem fet servir han
estat per aquestes vies...) han acabat, acaben i no sembla que pugin
acabar d’un altra manera, que no sigui a la via morta, en el millor del
casos, o amb un no rotund permanent per resposta. Per això xiular en la Final
de Copa del Rei (únic estat d’Europa que
manté un perfil polític en una manifestació esportiva, tot ha de dir-se) no és
més que una expressió de discrepància més de les societats basca i catalana. No
sé si serà efectiva o no, però sorollosa és evident que sí.
J.
Vinyeta.-
2 de Juny de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada