313.- Comentaris (Forcades, TC, C's, Pactes)

313.-  Comentaris  (Forcades, TC, C's, Pactes).-

Teresa Forcades ha penjat els hàbits, tot i que  ignoro si ho ha fet de manera temporal o bé ha estat un comiat de la comunitat a la que pertany de forma definitiva. El temps esvairà dubtes. Diu que ha demanat dispensa per poder-se postular com a candidata a la Presidència de la Generalitat del seu grup – partit Procés Constituent i formar un pul d’esquerres, tal com el que ja forma amb Colau, Podemos i ICV a Barcelona, amb  les CUP, però estès a tot Catalunya  de cara al 27S perquè, diu ella, de formar-se aquest grup de marcat gruix social es podria ampliar l’àmbit independentista amb tot un sector social clarament castigat pels desoris de la dreta i que no entén amb  claredat el per què d’una aventura secessionista. No tinc res a dir. Però pensar que Podemos (que no és independentista) cedirà protagonisme a Forcadas en detriment de Colau (que ja veurem si ho és, d’indepe) o que ICV (més unionista que altra cosa) quedarà amagat per algú que es manifesti mes esquerrà que la pròpia ICV, em sembla, avui per avui, tot plegat, una mica complicat i difícil. I les CUP, pactaran amb Podemos?

Vagi per endavant que Forcadas té tot el dret a fer el que més li plagui, convingui o cregui què ha de fer. Però a nivell personal, hi ha hagut en la seva compareixença a TV3 (. Cat de dijous passat 11 de Juny) un  parell de coses que em varen cridar l’atenció. La primera va estar les vaguetats en les respostes a preguntes directes com en el tema del cas famós de la criatura infectada i en estat greu per no haver estat vacunada contra la diftèria. Ja sé que, des de la perspectiva esquerrana severa, que és la que impregna el pensament forcadià, que tot no ha estat més que un moviment  ultra lliberal de les habituals multinacionals farmacèutiques. Però a la pregunta concreta de que hagués fet  ella en la situació actual, només va ser capaç de respondre després de tres, repeteixo, de tres insistents requeriments a una resposta clara i concreta  sobre el tema, que ella “... no hagués esverat a la gent...”, tot i reconeixent que la vacuna te garantida una efectivitat del 95 % als que se’ls hi ha  aplicat... Dons això!

Una altra cosa que em cridà  l’atenció va ser el fet de que fins el dia 14, en que hi ha el Congrés de la formació, ella no sap, va dir, si serà nominada o no. Sembla estrany que sense saber el què, hagi demanat la dispensa per actuar al respecta,  com si ja ho hagués estat de nominada. No flaire gaire bé tot plegat, oi? Tupinada?

El TC a tombat, sense sorpreses, tot el 9N. Ho fa quan tot  ha passat i, com es diu vulgarment,  ja no té remei. El 9N va ser el que va ser i, per molt que els hi pesi, i els hi pesa molta, ha quedat per la història i com a data senyera. És una   expressió més de que “el problema  catalán”, és un problema  que l’Estat espanyol només entén que és solucionable per la via judicial. I tant és així que ja ha anunciat que interposarà recurs al gruix de les disposicions que conformen les anomenades Estructures d’Estat que la Generalitat intenta posar en marxa  de cara al 28S. És una forma clara de fer amics..., més amics però dels que ens en volem anar. Sembla com si des de Madrid és volgués “batasunitzar” el Procés, és a dir polititzar  la gent del carrer i fer esclatar una espècie de kaleborroca que, evidentment, deslegitimés el Procés. Ells sabran si cal però, si hi pensen (la qual cosa ja sé que és difícil), veuran que una de les característiques del Procés es, precisament, el seu  caràcter  rabiosa i cridanerament pacífic...!

C’s, que s’ha caracteritzar per radicalitzar el seu discurs dia a dia, de presentar-se com a gran regenerador de l’estatus polític, de jactar-se de no pactar amb corruptes als que  “...no cogeremos ni el teléfono...”, etc... resulta que ha mantingut el discurs fins on ha pogut i, finalment, pacta amb el PSOE a Andalusia carregat d’EROs, i a Madrid amb successors continuadors, fins avui, de Gürtel i Bárcenas. És una bona manera de regenerar políticament  al País...  No sé què en pensaran els seus votants de la Espanya escaldada pel que hi havia perquè, allò que no volien, ara queda consolidat... I Podemos? Dons també: pactant amb la Casta del PSOE... quan també havien de regenerar la política de l’Estat. Tal com van, uns i altres, no fan res més que posar-se als llocs que “la casta”, seriosament tocada electoralment, van deixant lliures: només fan renovació generacional. Els mateixos gossos amb diferents collars...

Avui es consolidaran els pactes municipals i, solucionat el tema d’Andalusia, quedaran també solventats la majoria, per a no dir tots, els Governs Autonòmics. En aquest sentit, i a l’espera de les eleccions generals, sembla una realitat el que el famós bipartidisme hagi quedat esberlat i les majories absolutes, que tan mal han fet durant aquests anys en que han actuat amb una impunitat clamorosa, queda també fora de circulació. I això comporta que el joc polític real entri en escena: els pactes, per fi, semblen inevitables i als que ens hi haurem d’acostumar perquè, a més de necessaris, son perfectament legals. Hem de tenir clar que, per bé o per mal, votem regidors – diputats que després, pactant, triaran Alcaldes i Presidents . I això és  així pesi a qui pesi. No deteriorar-los, aquests pactes, un cop realitzats, és només cosa dels pactants. El que passa, malauradament molt sovint, és que alguns d'aquests pactes neixen ja deteriorats per les actituds marcadament partidistes dels pactants. Però jo parlava de política i no d'interessos particulars...

J. Vinyeta

13 de Juny de 2015