285.- Imputacions a Andalusia

285.- Imputacions a Andalusia.-

Finalment el Suprem ha citat a declarar a Chaves i Griñan com a imputats pels casos dels ERO andalusos. No sé si la imputació ho és també pels famosos cursos de formació. La jutgessa Alaya s’ha fet famosa per la instrucció del cas de la Conselleria de Treball de la Junta andalusa i  ha hagut de remetre la causa al Suprem per la condició d’aforats d’alguns del implicats, tal com ha estat el cas dels expresidents. Fins aquí la crònica judicial.

Però el cert està en que el secretari general del PSOE, Sr. Sánchez es troba ara en un embolic que, vist des de fora, sembla complicat de resoldre. Tot el desori s’inicia amb la defenestració de Tomás Gómez per suposades irregularitats en la construcció del famós tramvia de Parla. El Sr. Sánchez vol deixar clar que vol ser martell de corruptes dins del seu partit  i pel que sembla i fins avui sense càrrecs, actua amb la seva autoritat sobre de Tomás Gómez. Sap el Sr. Sánchez que la Federació Socialista Madrilenya, aquella que, pel que s’explica,  ja en Tarradellas va definir com a un vesper, no és imprescindible per assegurar el seu hipotètic triomf en les generals de finals d’any (com sap també que de poc li serveix avui dia i pel mateix fi la fidelitat del PSC). I potser que és per això, per aquesta manca o poca necessitat dels madrilenys afins, que s’hi veu en pit d’enfrontar-s’hi. Deixa clar que vol actuar amb fermesa.

Però, vet aquí, que allò sembla que ha passat a Andalusia amb els ERO, entra en escena i el Suprem imputa a Chaves i Griñan expresidents de la Junta i, d’alguna manera, patums del socialisme (tot i que havien demanat per escrit comparèixer davant del Tribunal, ara hauran de fer-ho com a imputats i no en compareixença voluntària tot  i  que així, voluntària, volen que sigui presentada la cita del Suprem a la opinió general del país). El problema no és tant que siguin personatges de relleu dins del socialisme, si no que ho son de relleu en el socialisme andalús. Perquè enfrontar-s’hi i actuar amb la mateixa suposada “naturalitat” amb que es va actuar a Madrid pressuposa un enfrontament directa amb la que és, sens dubta, la federació de PSOE més important, i de llarg, de tot el país i, per tant, d’imprescindible col·laboració, si és que el Sr. Sánchez guanya en les primàries, per arribar fins La Moncloa.

La pregunta del milió és la de si el Sr. Sánchez serà capaç de l’enfrontament amb Susana Diaz expulsant, tal com va fer amb Gómez que no té  cap imputació, a Griñan, Chaves i altres que, en el millor dels casos, estan ja  jurídicament imputats en un cas concret de suposada corrupció. Dic d’enfrontament amb Susana Diaz perquè ens sembla entendre que  realment   és qui porta les regnes del partit. I si no porta les regnes és ben clar per a tots, inclosos socialistes, que és la figura de més pes en aquests moments en el partit i molt especialment,  com ja he mencionat, en la poderosa federació andalusa, poder que no és d’ara ni en el cas  exclusiu de Susana: si no erro, em sembla que des de la creació de les autonomies, el PSOE ha presidit sempre la Junta. Que farà Sánchez? Dons haurem d’esperar. Però, faci el que faci, ha de saber que s’hi juga molt fent el que vulgui o pugui fer.

I ara constatar un fet. S’ha imputat a dos expresidents autonòmics socialistes, es descobreix, pràcticament de forma simultània,  una altra suposada corrupció en els famosos cursos de formació en la mateixa comunitat i, per part dels que hi entenen i han fet números, sembla que els dos suposats fraus (ERO i cursos) poden superar els 12.000 milions d’€s  i el país resta quasi indiferent. Això si, la resta de l’Estat està esverat en la suposada corrupció catalana, de la que se’n parla cada dia i en tots els estadis, amb un expresident que, realment i per pròpia confessió  ens ha resultat com a mínim defraudador, però que no està imputat i, en qualsevol cas, per unes quanties monetàries que, davant del suposat frau andalús, semblen un joc de nines. Per què? Per què es pot demonitzar Catalunya i, en cap cas es pot fer el mateix d’Andalusia? Per què Puigcercós, Duran i, fins i tot, Rivera han de demanar excuses després de determinats comentaris sobre Andalusia que han estat considerats ofensius i als  catalans se’ns pot dir tot i de tot, amb la pràctica aquiescència general? Realment, ens voldran fer creure que no és evident la politització de tot el que fa referència a Catalunya i en tots els seus aspectes, de forma perseverant, en massa casos de forma intencionada i sempre amb objectius calculats? Hi ha respostes a tot plegat?

J.  Vinyeta

18 de Febrer de 2015