284. Comentaris (Junqueras, Jutge Vidal, Ubasart)
El Sr. Junqueras
va tenir el valor, tot ha de dir-se, d’anar a Tele5 dissabte passat. Com no
podia ser d’una altra manera, el debat va estar centrat en Catalunya i el
Procés. I com no podia ser tampoc d’altra manera, fet sense la més mínima intel·ligència
periodística en el moment de preguntar per banda dels responsables del debat, sense arguments i
clarament desbordats pel d'ERC en els temes econòmics. Res de nou en tot plegat,
llevat d’una insinuació que el propi Junqueras va definir com amenaça. Una de
les periodistes, habitual de les
tertúlies de la caverna, va comentar el fet de que algunes secessions s’han fet
amb sang i va fer referències concretes al cas de Iugoslàvia. La resposta de
Junqueras, suposo que pensant precisament en aquella situació, va ser aquella
de que no amenacés. Entenc que aquella
periodista no va entendre la resposta, però els d’aquí em sembla que sí la
vàrem entendre perquè, en el cas de que la secessió fos sagnant (tot i que jo ho crec impossible)
con va ser la de Iugoslàvia, els d’aquí tenim clar qui actuaria tal com va
actuar Sèrbia en aquells moments. I sembla que els d’allà, també. Jo recordava,
a més en aquest tema, la resposta de Sala i Martín a Barroso en un debat a
Davos l’any passat[1].
El Jutge Vidal està a les portes, pel que sembla, de la fi de la
seva carrera judicial. S’explica que quan Hitler anava perdent la guerra, ja
pel primer semestre de 1945, anava afusellant generals i oficials d’alta
graduació que considerava traïdors, pensant que d’aquesta forma adobaria als que ja
estaven convençuts de que la guerra era perduda. Aleshores també s’explica que
un diplomàtic suec coneixedor dels fets va comentar allò de que molt malament
havien d’anar les coses per l’Alemanya del moment quan Alemanya – Hitler
afusellava als seus generals. Aprofito la dramàtica anècdota per a fer un
paral·lelisme entre aquesta eliminació que portava a terme Hitler i, salvant
evidentment les distàncies, la purga que porta a terme el poder judicial amb
els seus membres. Garzón i Elpidio ja ha
estan represaliats. Ruz serà apartat del cas Gürtel i veurem com finalitza el
cas Vidal. Parafrasejant aquell diplomàtic suec, diria que alguna cosa no deu
d’anar bé en el sistema judicial espanyol quan els seus jutges son posats a
la picota. El Ministre de Interior va
ser entrevistat per J. Évole Diumenge nit. Les respostes del Ministre,
nervioses, varen sembrar molts i perillosos dubtes. Però va estar explícit amb
el tema Vidal: el Ministre no voldria ser jutjat per un jutge que considera no
imparcial. Diu el Ministre que el Sr. Vidal va jurar defensar la Constitució...
Per tant, seria molt bo comprovar si entre les sentències que el jutge Vidal
hagi dictat hi ha alguna de sentència que no compleixi amb aquell jurament i
deixi clara la seva parcialitat. Si els compliments han estat palmaris en tot
cas, de què té por el Ministre? O serà que hi ha altres raons que no s’atreveix
a confessar? Tant de bo els meus mals auguris no arriben a complir-se!
Podemos ja te líder a Catalunya: Gemma Ubasart. Llicenciada en Polítiques, com el seus caps
de files, però que, al menys aparentment, ja
ha fet ressonar la primera diferència entre ella i els seus a la resta
de l’Estat, donat que Gemma parla del dret a decidir de Catalunya sense
concretar una prèvia reforma constitucional. No és la primera diferència que sembla aparèixer dintre del nou i jove
partit i, potser per la lenta però evident modificació del discurs del propi
Pablo Iglésias o per altres raons que se’ns escapen, hi ha grups interns (a
Aragó, a Madrid, inclús a Catalunya),
que s’han manifestat en contra de
la cúpula i en el cas concret d’Aragó ha guanyat el lideratge la oposició a
Iglésias: els interessos dels grups, dels que podríem anomenar eufemísticament,
els lobbys interns, ja comencen a posicionar-se, cosa que permet un partit
assembleari. Tots plegats, novells en aquests afers, sense la més mínima
experiència en la governança i poder, per tant només amb els coneixements
teòrics universitaris, pateixen d'un real handicap. Ja s'ho faran. Però
quan qualsevol escriu el seu currículum i busca feina, és evident que la
experiència és un punt que en cap cas deixarà en blanc. I en massa ocasions un
currículum que no exposa experiència concreta, és llençat directament a la brossa.
Decidiran i, pel que respecta a Catalunya, Ubasart, si és que és nominada a la
Presidència de la Generalitat (si no, també el/la que ho sigui), haurà de
fer-ho molt abans del 27 de setembre. I amb claredat. Finalment recordar aquell
article de Manuel Delgado al VilaWeb[2]
que, d’alguna manera, advertia del perill del lerrouxisme d’esquerres que, per
tot plegat, pot implantar-se aquí a casa nostra, per la qual cosa cal estar-hi
amatents.
J. Vinyeta
16 de febrer de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada