283.- Comentaris (PSOE, IU-ICV, Comissió Parlamentària).-

283.- Comentaris  (PSOE, IU-ICV, Comissió Parlamentària).-

PSOE.-Ja fa dies que les aigües baixen revoltades. Les eleccions municipals i autonòmiques andaluses estan a tocar i tots volen sortir a la foto. El Sr. Sánchez, en una actuació que jo no sé si el fa gran  o, al contrari, l’empetiteix, ha decidit defenestrar a la federació madrilenya del PSOE i, a hores d’ara, deixa el partit sense candidatura a l’autonomia de Madrid. Ell sabrà perquè ho ha fet (suposades irregularitats de Tomàs Gómez quan era alcalde de Parla?) però el cas és que ha sonat tot plegat com si el Secretari general volgués donar un cop de puny sobre la taula i  assenyalar així la seva autoritat. Només el Sr. Iceta sembla recolzar-lo, però si en un moment donat el PSC era fonamental, pels seus vots, per  donar la victòria electoral del PSOE, ara els vots i el poder s’ha desplaçat a Andalusia.  Tot i que sigui incoherent, des de fora del partit es veu com a molt probable que Susana Diaz deixi la Junta d’Andalusia poc després de guanyar la Presidència de la Junta i es presenti a les Primàries del PSOE de cara a ser candidata del PSOE a les General d’Espanya. I després dels fets de Madrid haurem de veure si el Sr. Sánchez té  els recolzaments necessaris o Susana arrasa... Hi ha politòlegs que asseguren que la defenestració de Tomás Gómez és l’inici de l’autodestrucció del PSOE...

Però seguint el full de ruta habitual, i suposat que l’actual secretari general controli la maquinària del partit a través de la coordinadora que presidirà Rafael Simancas (la pregunta real és si això és suposar molt o no, donat que  sembla que l’ombra de Madina, l’antic opositor al secretariat, és també molt allargada i ves a saber si ho és  pel sol de   Susana...), el Sr. Sánchez pot ser nominat guanyador de les primàries. Si és així, no se jo si Pedro Sánchez té l‘empenta, determinació i qualitat suficients per aspirar a la Presidència del Govern Central. En qualsevol cas, personalment em sembla que no, que no te les qualitats necessàries i em sembla que aquesta manca queda patent amb la signatura del suposat Pacte antiterrorista jihadista que, com mantenen els que hi entenen, vulneren greus principis democràtics basics i fonamentals, pacte que només firmaria el PSOE si no hi hagués el convenciment de traure’n profit suculent. Però potser serà que, sabent-se perdedor, aquesta era la millor forma de deixar-li clar a Partit Popular que, arribat el moment i donada l’empenta de Podemos, puguin pactar  un Govern PP - PSOE amb majoria suficient. Personalment és el que em sembla que vindrà. De totes maneres, ja s’ho faran!

IU - ICV.-  Poques coses a dir. Aquesta esquerra d’antecedents stalinistes, s’està desfent om un turronet de sucre en un cafè. Només cal veure les aficions del nostre ben volgut Sr. Herrera, desmarcant-se de tot allò que li sembla poc esquerranós i anteposa qualsevol cosa a la llibertat perquè, així ens ho fa entendre,  la llibertat segons ells ha d’estar sempre adjectivada (l’adjectiu li posen en funció del moment que toca dins del discurs...). Se saben perduts i l’única opció que els hi queda de bufar cullera, és la d’ajuntar-se al carro guanyador de les esquerres que sembla que condueix el Sr. Iglésias. Dubto de que tot i aquest acostament  sobrevisquin.

MAS, una vegada més, ha demostrat el seu patrimoni polític en la famosa Comissió d’investigació sobre el Cas Pujol. La primera anècdota se situa en la aparició dels secretaris dels partits substituint als portantveus habituals. Quan les aparicions d’aquests senyors (i senyora) ho és perquè les TVs donaran cert aire de plató televisiu a la sessió parlamentària, hi ha quelcom que put en tot plegat. A més, com que el procés en general de les investigacions han estat realitzades pels seus companys subordinats, hi van generalment sense la més mínima preparació, només a “xuclar càmeres de TV”. El resultat no pot ser un altra: l’interpel·lat, en aquest cas, que sí que sap a on va, hi va preparat i, a més, com que té molta més talla política i dialèctica,  acaba deixant en evidència la qualitat dels membres de la comissió.

La Sra. Camacho va estar, tal com està actualment, pendent del platós de les TVs estatals. Els volia donar uns titulars que allà potser sí que tindrien ressò. Però aquí sabem que té coses que amagar  a partir del moment en que es nega a comparèixer en una altra comissió sobre un afer seu,  i evita fins on pot a Madrid la creació d’una d’aquestes comissions en la que hauria d’aparèixer el seu cap de files (Rajoy) per investigar el munt de corrupció que ofega al seu partit. En aquestes condicions li hagués convingut més no anar-hi, a la Comissió. El lapsus anomenant Pujol a Mas, que en determinats llocs va ser qualificat de intencionat i humorístic, demostra la traïció d’un inconscient subordinat. El Sr. Rivera, suposo que assabentat de com  li van les enquestes a Catalunya al PP, va  decidir endolcir el seu to, normalment també agre, va fer les seves intervencions en català i no les va convertir en mítings electorals per a tot l’Estat que és la cosa que sol fer sempre que en té ocasió.

Mas en surt clarament guanyador. I els altres han d’anar a escola a aprendre allò que els hi fa molta falta: qualitat política. Però, ja se sap, això ho ensenya la maduresa humana que genera maduresa política. Si segueixen pel camí pel que van anant, aquests opositors acabaran sense saber on anar  a  parar...

J.  Vinyeta.-

12 de Febrer de 2015