249.- Especulacions.-
En uns dies, han de passar coses.
I com que la posició del Govern Central
i la del Govern Català son aparentment irreconciliables, ens podem permetre el
luxe d’especular. El que passa és que em sembla que aquesta vegada es pot especular amb un punt
mínim de raó en la dialèctica mental.
Hem de recordar que demà
s’aprovarà al Parlament la Llei de Consultes a partir de la qual el President
ens pot convocar a les urnes el proper 9 de Novembre. La brama general està en
que el Govern Central recorrerà davant del
Constitucional tant la Llei com el Decret de convocatòria. I aquí és on
poden començar les meves especulacions, potser no del tot gratuïtes.
De fet el
Constitucional va deixar en res la declaració de Sobirania del Parlament i el 25 de Març passat en va
emetre la sentència corresponent. Però aquesta sentència deixava clares altres
coses, considerades en general secundàries, però que per a les meves
especulacions no ho son tant de secundàries.
El 1 d’Abril següent en un info rme
coordinat per L’Institut d’Estudis Autonòmics s’analitza la sentència[1]
i en fa també algunes consideracions
prèvies entre les que hi diu:
“Finalment,
dedicarem una especial atenció a l’abast del reconeixement del “dret a decidir”
i, molt en particular, als efectes pràctics que la sentència li reconeix
relacionats amb la possibilitat de realitzar actes de defensa i preparació de
l’exercici d’aquest dret i, sobretot, a la possibilitat de realitzar a
Catalunya consultes o referèndums consultius per conèixer quina és la voluntat
dels catalans i catalanes sobre el futur polític col·lectiu, de manera prèvia
al inici d’un hipotètic procés de reforma constitucional”.
Així ho fa. I en una de les seves conclusions L’Institut diu que de les
declaracions prèvies contingudes en la sentència porten dreturerament a concloure que:
“...tenen cabuda en les activitats
preparatòries incloses en el exercici del dret a decidir qualsevol mena de
referèndum o consulta adreçada a conèixer la voluntat dels ciutadans que
tingui caràcter consultiu i que accepti,
de manera tàcita o explícita, que la implementació dels seus resultats, en el
supòsit de que sigui contraria a allò
que preveu la Constitució, requerirà una negociació amb l’Estat i una reforma
de la Constitució”
el que em dona a entendre que el que resultarà important, Llei de
Consultes a banda, serà la forma i contingut del Decret de convocatòria[2].
Posteriorment, la Sentència entra
a considerar el situació del Quebec i la decisió al respecta del Tribunal
Constitucional canadenc que, amb independència de la Sentència i de la
valoració al respecta que en fa L’Institut, la gent del carrer sempre ens ha
semblat que era una decisió assenyada
convenint que la menció quebequesa del propi TC no deixa de ser
sorprenent. De insòlita la defineix el propi Institut... Dit això i amb tota
aquesta càrrega, ¿no podem especular i esperar quelcom de positiu per Catalunya
per part del TC? Si la Llei de Consultes neix, segons diuen, plenament
constitucional, el TC pot admetre a
tràmit un recurs només per raons polítiques imposades? Una resposta del TC
favorable a la Llei deixaria resolt el
problema per a tothom, inclòs pel Sr. Rajoy... No podem especular amb això, quan,
com diu en Martí i Pol, “Tot està per fer
i tot és possible...” ?
Però és clar, fer futuribles en un Estat com en el que ens toca viure no
és el més adequat i menys davant de la recalcitrant realitat que ens envolta.
Especular no és res més que això: expressar pensaments teòrics sense cap
resultat pràctic[3].
Però en massa ocasions, especular no és res més que expressar la confusió entre aquella aquella realitat i el desig personal. Però, de tant en tant...
J. Vinyeta
18 de Setembre de 2014
[1] Informe sobre la Sentència del Tribunal
Constitucional de 25 de març de 2014, relativa a la Resolució 5/X del Parlament
de Catalunya, per la qual s’aprova la Declaració de sobirania i del dret a
decidir del poble de Catalunya Barcelona 1 d’Abril del 2014
[2] Tot i que el Decret de convocatòria, s’ha
de recórrer davant del T. Superior de
Catalunya si no es recorra conjuntament amb la llei de consultes..
[3] Dicionari
de la Llengua Catalana.- Enciclopedia
Catalana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada