247.- Comentaris.-
El tema Pujol és realment el tema que ens ocupa des del 25 de Juliol
passat. És un tema greu, molt greu, que s’endureix, en la meva opinió, pel
silenci que al respecta ha mantingut el propi expresident. Aquest silenci a
forçat no sé quantes especulacions donat que, fins avui, res de res, llevat de
la famosa carta ha pogut estar confirmat. Agradi o no, no queda més remei que
esperar a que es vagi aclarint el tema ja sigui des del punt de vista judicial
o fiscal. Em sembla que la famosa Comissió de investigació enrederirà encara
més la compareixença de Pujol, per allò dels temps parlamentaris, i no podrà
determinar més que les responsabilitats
polítiques que es derivin del cas[1].
Què podrà investigar sense interferir en el tema judicial en marxa? Per tant,
temps al temps.
No vaig tenir ocasió d’escoltar al
Sr. Montoro en la seva compareixença
al Parlamento el prop passat dia 2 per parlar del frau fiscal. Diuen, els que
si la varen veure, que no va ser res més que un “sucar-hi” pa en el tema Pujol
i un constant pim – pam – pum en contra del
procés sobiranista, la Diada i tot el que això envolta, criticat incús
per Podemos. Deu de ser veritat (alguns han titllat la compareixença senzillament de pornogràfica) perquè des
d’aquella compareixença el número d’inscrits en la V de la diada s’ha pràcticament
doblat. Des de Madrid, tenen una manera particular d’ajudar. Avui mateix, el
Instituto Cervantes, a Holanda, ha prohibit la presentació del llibre de Sánchez Pinyol Victus perquè entén que en
les circumstàncies actuals no és convenient fer-la... al mateix temps que Cospedal, reunida i tancada a Badalona amb el PP català. té les penques (per no dir una paraula més gruixuda) de titllar-nos de totalitàris... Avui encara han ajudat
una mica més i des del punt de vista
internacional, donat que, des de la pròpia Holanda, s’ha titllat de censura
l’actuació del Govern espanyol.
Ens va visitar el nou Secretari General del PSOE. La
impressió general és que el PSOE ha
canviat de cara, però no de registre:
les mateixes coses, les mateixes ofertes i la mateixa negació. Son allà mateix on eren abans de la caiguda
de Rubalcaba. Però com que el S. Sánchez és novell i de menys talla política
que la del seu antecessor, no va ser capaç d’improvisar discurs a la sortida de
la reunió amb el President Mas. I per a no equivocar-se portava ja d’antuvi
escrita la declaració sobre el contingut de la reunió. Com que pensen sempre en
la inutilitat del que no els hi agrada, va tenir l’acudit de llegir una frase
sonada. Va dir que primer havia de ser l’acord i després la consulta.
Casualment és com ho hem fet a Catalunya: primer l’acord amb les forces
polítiques, pregunta inclosa, i, tal com diu ell, ara toca la consulta. Ignora, perquè a la fi entén que no
som més que una colònia, que aquí hi ha un Parlament amb tota la legitimitat
constituït, Parlament que ells consideren inútil però que pacta i decideix
inclús allò que no li agradi al Sr.
Sánchez.
El Bisbe de Solsona, Msr. Novell, defensa el dret a decidir
dels catalans i la legalitat de la consulta. Personalment ha estat una
sorpresa. No sé si la imatge que tenia d’aquest bon senyor era esbiaixada, però
em semblava molt més proper la línia
Rouco. Sr. Bisbe: ben vingut a la
terra...! El que s'hi afegeixi el Bisbe de Girona Msr. Pardo no és massa notícia.
Però si indica que hi ha quelcom que es
mou en les esferes episcopals catalanes.
Tenim la Diada a tocar. L’ACN i l’Òmnium
es mostren molts esperançats en la mobilització i esperen sobrepassar
els 500.000 inscrits (insisteixo que des de Madrid ajuden molt...). Però ens toca esperar a dijous vinent a l’aguait
del que sembla serà una festassa.
J.
Vinyeta
5 de Setembre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada