234.- Can
Vies. El Rei.-
La realitat de Can Vies s’ha vist,
en aquests moments, sobrepassada per l’abdicació del Rei. És per això que en vull parlar separadament.
Can Vies.- Personalment
em sembla que s’han comés alguns
errors que es poden enumerar.
El primer de tots i el més greu,
en la meva opinió, és haver esperat 17 anys en intentar resoldre la situació
(tinguem en compta que el PSC controla l’Ajuntament de Barcelona des d’Abril de
1979 fins al Juliol del 2011). Ens ha de quedar clar que, al menys fins avui,
la propietat privada existeix i una transgressió d’aquet principi ha de ser
resolta judicialment amb una certa celeritat. No fer-ho enquista el problema,
com ha passat.
Un altra error, en la meva opinió,
és haver iniciat l’enderroc de l’edifici de forma immediata quan, tot i la sentència
que obligava a fer-ho, podia haver-se endarrerit, fer públic un calendari executor i complir-lo. Però, un
cop iniciat l’enderroc, i a pesar de
tots els pesars, l’enderroc havia d’haver-se completat. Deixar-ho com està ha
donat ales als ocupes. No sé si, a més,
es va tenir en compte (si no,
també podríem considerar-ho un error) la combativitat del barri. Sants ha estat
de sempre un barri fortament sensible i combatiu en qüestions socials i amb un
prisma autogestionari important.
Per l’altra banda, els ocupes, no
estan per arreglar les coses. Al contrari. No volen negociar amb un Ajuntament
que no reconeixen i, amb tota contradicció, exigeixen la dimissió de l’alcalde
Trias. L’autogestió és la seva manera de
fer, però son incapaços de denunciar la violència que la seva actitud afavoreix
i tenen el valor de acusar-ne, d’aquesta violència, a la presència de la
policia. La contundència en les declaracions del portantveu de la Plataforma de
Can Vies, Ferran Agulló, i d’un tal Pau Guerra (no és que vulgui menysprear-lo,
però s’identifica segons la premsa per un pseudònim, a banda de que està, també
segons la premsa, imputat en el tema del cercle del Parlament) son prou clares
i, al mateix temps, preocupants per a la ciutadania, especialment la del barri
que és la que majoritàriament ha viscut la “cremà” diària. És la que els avisa de que, mantenint aquesta
actitud, corren el risc de quedar-se, els ocupes, sense el recolzament veïnal
del que ara mig disposen. Els antecessors de tota aquesta trepa del barri de Sants,
ja ens varen fer prou mal intentant una contrarevolució quan ja n’hi havia una
en marxa, ara fa ja més de 75 anys. El
rellotge, encara el tenen parat en aquell Maig de 1937?
De tot plegat el que em resulta
més preocupant, no ja de Can Vies, si no pel nostre País, és la presència de
300 policies espanyols, estacionats a Calella a l’espera de que el merdé sigui
suficientment gruixut perquè tinguin motiu per entrar a Barcelona per a
“defensar” allò que els Mossos, segons la Sra. Llanos de Luna, no saben – no poden defensar. Per a
mi és clar que la celeritat d’actuació de la Delegada respon a un coneixement
previ de la situació que es crearia. És què els violents son al mateix temps
talps de la Delegada i actuen per compta d’ella...?
El Rei.- El Rei abdica la corona. No sabem quines son les
reials raons (mai tan ben dit!) per a fer-ho i, hores d’ara, tot son especulacions
al respecta. Potser estan en els resultats del prop passat 25 de Maig, del que
el PP i el PSOE en surten tan escaldats que entenen que els hi fa falta una
crossa per sobreviure (resultats que fan tremolar als seus barons, dels dos
partits, que veuen perdudes les seves menjadores municipals primer i
autonòmiques després), i pensen que ara és el moment de salvaguardar la
institució monàrquica que s’enfonsa pels seus propis errors i fer-ho amb un
fons lampedusià de canviar-ho tot perquè tot segueixi igual. Potser... Però la realitat és que haurem
d’esperar per fer anàlisi fins que arribem a saber una mica més de tot plegat.
Des del punt de vista català, és
important que mantinguem el procés actual, sense bellugar-nos. L’única cosa que
podem fer, és recordar-li al nou Rei
allò que fa gairebé 25 anys ens va dir,
de Príncep, en un moment d’exaltació[1]
(les hemeroteques son terribles...!): “Catalunya
serà allò que els catalans vulguin que sigui” o
aquelles altres “(Los catalanes) no solo no debéis renunciar a vuestras peculiaridades, a esta
nacionalidad catalana que tanto estimo y estimamos todos, sino que también
entre todos la hemos de fortalecer."[2]
Dons apa! A veure si és
conseqüent...!Però nosaltres, sense deixar el camí...!
J.
Vinyeta
3 de
Juny del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada