236.- PSC.-
Una de
les principals conseqüències derivades
de les Europees de no més que tres
setmanes endarrere, ha estat la pèrdua
de cinc milions de vots (cinc!) que han
patit el PP i el PSOE. Això ha esverat el galliner dels barons i sub
barons, especialment el cor dels batlles i regidors municipals, el cor dels
consellers i parlamentaris del Governs autonòmics, i, com diria en Pla, el cor
dels amics, coneguts i saludats afins als aparells del partit que els hi dona
la vida. Les Municipals i Autonòmiques estan
a la cantonada (i les
Generals a partir de l’onze de Maig,
data en que Rajoy guanya les eleccions del 2011 i es compleixen els quatre anys
previstos, però ningú sap si les avançarà o no) i, tal com varen anar aquells
resultats electorals (tot i que aquells resultats no son extrapolables) els hi
ha entrat la por a tots aquells i han començat amb els ais i uïs perquè temen
veure-s’hi afectats. Les dimissions han
anat repetint-se i els possibles relleus, a més de veure la descomposició del
partit corresponent, saben que el 9 de Novembre els enganxarà de ple.
Tot això ve com a referència pel
que està passant al PSC: els alcaldes i
alcaldesses abandonen el camí d’accés al
secretariat que deixa lliure en Pere Navarro, argumentant que la seva feina és
la feina municipal, llocs des d’on controlen els aparells locals del partit del
que esperen poder-se’n aprofitar i on poden defensar la seva candidatura. Els
alcaldes o alcaldesses de Tarragona
(Ballesteros), Lleida (Ros), Hospitalet (N. Marin), Sta. Coloma de Gramanet (N.
Parlón), Granollers (J. Mayoral) etc, a banda de multitud d’alcaldes de
poblacions més petites que discrepen del nucli dur del partit i que es
posicionen al marge del “politburó”, diuen que no, que no hi van vers el
Secretariat. Perquè, li agradi o no al Sr. Navarro, el dret a decidir ha creat
una autèntica fractura dins del
partit de difícil solució, i si la
pretensió és canviar la deriva “navarrista – pesoeista” sense una seriosa
renovació de quadres interna, la renovació suposaria que moltes de les cares conegudes haguessin de
plegar. I la vella guàrdia continua volen mantenir l’status i no està per
perdre’l. A més Inri, i donat que pel famós
9 de Novembre hi pugui haver a
Catalunya, una convocatòria anticipada
d’eleccions plebiscitàries (tot i que no portin aquest nom), queda clar
que no li sobra gens de temps a l’aparell del partit per organitzar-se de cara
aquella data. Ningú vol corre riscos.
A banda, els homes forts del
partit o renuncien o callen (Collboni
renuncia i Balmón calla...). Navarro s’acomiada fent una crida a seguir el camí
per ell iniciat o dit d’una altra manera: marxa sense aparentment adonar-se de
que el País està vivint una revolta ciutadana
sense precedents i de tal
transversalitat que els partits de casa
o s’hi afegeixen o son engolits per la onada.
I surt el Sr. Iceta per a dir que
està a punt per allò que el Partit li
demani... És evident que el partit buscarà la solució que cregui més convenient
i potser que el Sr. Iceta sigui l’home
triat (imagino que el Sr. Lucena en deu de ser un bon valedor donat que sempre
ha dit que s’hauria de triar un home de partit, coneixedor de la cuina i amb
amplia experiència, característiques que reuneix el Sr. Iceta). Però des de
fora sabem que el Sr. Iceta és un home del PSOE (serà precisament per això que
té consens?) tant que, quan es va discutir a Madrid l’últim Estatut, el Sr.
Iceta estava assegut a la taula de discussió al costat del Sr. Rualcaba i recolzant les 47 esmenes que el PSC - PSOE
havien presentat al text que Catalunya proposava. El Sr. Iceta, no anava pel país
demanant vots en contra de Catalunya com feia el Sr. Rajoy. Però a l’hora de la
negociació, estava a l’altra banda...
Dic això perquè, si no hi ha
renovació ideològica, els errors a
cometre seran els mateixos i i els resultats dia a dia pitjors. Per tant, potser valdria més que
canviessin el nom del partit i que el bategessin com a PSC – Federació Catalana
del PSOE. Ja ho eren i així tornarien
als orígens i, com diu el poeta, recuperarien
la identitat.
Ah...! I seria bo saber d'una vegada què faran els anomenats crítics perquè fins avui només paraules i cap fet.
Ah...! I seria bo saber d'una vegada què faran els anomenats crítics perquè fins avui només paraules i cap fet.
J.
Vinyeta
16 de Juny de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada