212.- Del País Basc.-
La trobada la setmana passada dels
ex presos etarres a Durango, va caure molt malament al PP. No era per a ells especialment
possible entendre (donat que ho
controlen tot) el per què el jutge autoritzava la reunió i, menys encara que, a
més, el propi jutge, en declaracions posteriors, afirmés que, d’haver-la
prohibit, la reunió, hagués prevaricat. El cel es va esfondrà sobre del sector
més ultra del PP i també sobre
d’aquelles associacions de Víctimes del
Terrorisme més properes al partit i va començar un espectacle en el que el
menys important era que aquells presos retrobats a Durango haguessin pres una
decisió política de bon abast com era el d’optar pel dret a decidir del País
Basc i que, agradés o no (i va resultar obvi que no agradava), ho fessin quan
tots ells havien complert les penes que
la justícia els hi havia imposat: per tant, eren lliures. Com sol passar
sempre, quan l’estomac parla sense atendre
les raons que aporten un mínim d’anàlisi necessari davant de qualsevol
cosa, el pim – pam – pum que en resulta fa trontollar a tots els ninots de la fira.
El cas és que el PP es veu en la
necessitat de marcar paquet i empès per ell mateix, amb el bon vent de cua que
la premsa afí li va donant i esperonat pel aquell sector més dur de les
Víctimes del Terrorisme, porta a terme
una acció policial en el propi despatx dels advocats dels encara presos d’ETA i
en deté a una bona colla que estaven allí reunits. No se sap amb quina
finalitat, però mitja hora abans de que la Guardia Civil porti a terme la
acció, es fa públic des del Ministeri de l’Interior, una nota en la que
s’anuncia l’èxit de la operació...
Així les coses, quan en un País
Basc, sensible a l’allunyament dels presos etarres, es munta una operació
policial contra el despatx dels propis presos i es denega el permís per a la
manifestació en suport d’aquests presos etarres, succeeix allò que fins aquell
moment no havia passat mai: el PNB, Sortu, Eusko Alkartasuna, Alternativa,
Aralar... és a dir el total del nacionalisme Basc, surt al carrer a l’hora i en favor dels drets humans i de la
pau (llegir, a favor dels presos). Diguem-ho al revés: el PNB s’afegeix a les
demandes nacionalistes i inicia un camí que posa els pels de punta al PP basc i
deixa als socialistes del PSE més escorats a la dreta basca. El PNB trenca la
seva ambivalència sempre calculada i
s’alinea en les tesis que semblen demanar, després de la trobada de Durango, el
dret a decidir per el Pais Basc.
Els fets han estat els que han
estat. La resposta a la pregunta del milió ens la donarà el propi PNB gens
habituat, dit sigui de pas, a anar per camins que no li convinguin. Es per això
que la pregunta de marres podria ser: Què pretén el PNB? La “unió”, gairebé
contra natura, entre el PNB i el món més
abertzale és un “plante” davant del Govern Central a canvi d’algunes
transferències que no arriben...? A canvi de què el PNB canviarà de rol? Es fa
difícil d’endevinar la resposta perquè tots sabem que quan el PNB actua sempre
és en benefici propi i gairebé exclusiu.
Per tant, haurem d’esperar i observar i veure qui hi surt guanyant en
tot plegat i amb què.
El que queda clar és que el Sr.
Rajoy te obert un nou front, del que en desconeixem l’abast
(tot i que es parla d’un proper lliurament de les armes per part d’ETA ), que afegits al front català i a la Llei de l’avortament
el posa en una situació complicada i que pot ser-ho més en un futur. El tema de
la Política Penitenciaria dels Governs de Madrid respecta dels presos etarres, ha estat sempre
sobre de la taula en qualsevol contacte que els diferents Governs han anat
mantenint amb ETA, però en cap cas a quedat resolt i sobre del que el PNB s’hi
manifestava de forma més aviat tèbia. Potser ara el PNB hi vol prendre partit
de forma més directa perquè, si no ho fa, la marea popular li pot passar per
sobre. El problema real no és altra que, tot plegat, no son més que “petits detalls” que ni
importen ni preocupen, al menys de portes en fora, al Partit Popular. Perquè el
que impera en el partit és la prepotència
que li genera una majoria absoluta al Parlamento, acompanyada del
desconeixement de les realitats del País que diuen governar. ¿Ens afectarà a nosaltres? No ho sé. Però
suposo que tenim clar que Madrid abans pactarà amb el País Basc que amb
Catalunya.
J. Vinyeta
14 de Gener de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada