181.-Comentaris sobre corrupció.-
No en volia parlar més, però aquests últims dies, tot l’Estat en va ple.
Fins ara les coses en aquest camp anaven sortint però amb una certa lentitud.
No és que no se’n parlés, però potser el
que realment passava era que el got era encara mig ple i ara bessa a dojo. Els
que hi entenen diuen que la gran corrupció comença precisament amb
l’aprovació de la famosa Llei de
Finançament dels partits el 2007 (?).
Sigui quan sigui o pel que sigui, el cas és que la corrupció és
avui a l’ordre del dia de cada dia.
El País (aquesta vegada vull fer referència a la gent de tot l’Estat)
s’esvera davant de corrupcions, suposades o comprovades, que van sortint com
bolets, especialment en el món polític. I no dic que això dels bolets sigui mal
exemple perquè els bolets son un producte que precisa de condicions específiques per sortir (bàsicament
humitat i temperatura, especifiques, això si, per a cada espècie). Quan aquestes condicions en l’ambient que
l’envolta son les que han de ser, el bolet surt. És per això que en parlar de corrupció i comparar-la amb els
bolets, se’m acut assenyalar que si surt el “bolet” de la corrupció és perquè
les condicions ambientals (en aquest cas concret les condicions socials que l’envolten) son les idònies
perquè el “bolet” floreixi. I penso que això és un tema cabdal i que ens ha de
fer reflexionar. És cert que no tots ni tothom és corrupte en el món polític i
molt menys als nivells en que s’assenyalen avui dia. Però suposo que convindreu
amb mi que la nostra societat, tot i que sembli que s’ho mira escandalitzada, en
“passa” olímpicament (només cal veure
els resultats electorals) i en el fons els seus individus, els d’aquesta
societat, lamenten (és evident que dit de forma massa general i un pel sarcàsticament si es vol) no
ser ells directament qui puguin estar-hi implicats, perquè aquesta societat nostra premia, mal que només
sigui amb un somriure sorneguer i envejós,
a aquell que presumeix de petites – mitges – grans corrupteles. I aquest
substrat social és el que crea, com diuen a Castella, “...los polvos que luego
traen éstos lodos...). Es parla de la necessària regeneració del sistema
polític. Però poca cosa es farà si la societat en general, en la que estan
inclosos tots el corruptes, no modifica
la seva pròpia actitud.
Si no recordo malament (ja se sap que l’edat enteranyina la memòria)
son els grecs (Plató?) els que diuen que la no corrupció no ha d’estar una obligació
per els individus de la societat si no que, aquesta idea de la no corrupció, ha
d’estar assumida per la societat i ha de
formar part de les raons ètiques de la mateixa. I si la societat no ho ha
assumit, com entenc és en el nostre cas, la corrupció serà tant en els àmbits públics
com en els privats. El volum de la corrupció pública en aquest Estat nostre ha pujat decibels fins a produir-nos mal a les
oïdes, però en comptades ocasions venim
a parlar directament de la corrupció estesa en els àmbits privats. I, ens
agradi o no, també hauríem d’entrar-hi. Perquè, per exemple, assenyalem acusadorament
a l’ex-ministre que fitxa per una multinacional, però no entrem a discutir mai les raons per a
les que la multinacional ha fitxat a l’individu en qüestió. I gosaria dir que
les raons son fronterísses amb la real i
existent banda fosca dels negocis i ignorem si, subreptíciament, aquestes fronteres han estat o no han estat traspassades.
I no crec que sigui per casualitat que, si observem bé, s’han barrejat els estaments: la corrupció
privada va anant de la mà de la que anomenem corrupció pública. Res és gratis i, per tant, seria interessant,
molt interessant, saber que ens resulta més car si la corrupció publica o la
privada o la conjunció de les dues. Donades les circumstàncies actuals, potser
seria el moment d’iniciar un debat al respecta perquè, em sembla que, en tot
plegat, els que hi perdem dues vagades som els administrats.[1]
Podria ser (i ho celebraria) que els jutges hagin comprés que la seva
lenta actuació fa inexistent el concepte de la pròpia Justícia i hagin premut l’accelerador
per treure’s del damunt tot el que tenen
a sobre per estalviar-se que puguem arribar a pensar que la incompetència o la corrupció,
ves a saber, poden formar part intrínseca del seu propi sistema. Perquè tancar,
com fa pocs dies, un cas comprés en el que venim comentant, 17 anys
desprès d’iniciat el procés, és una autèntica presa de pel[2]
que, els de mínima bona fe, no ens mereixem.
Suposo que tots hem observat la quantitat de vianants que travessen
els carrers amb semàfors en vermell, inclosos pares que ho fan amb les
criatures agafades de la mà. Realment és una indisciplina, si es vol, menor, però
no deixa de ser un símptoma preocupant. Perquè
aquest pare o mare que ensenya a infringir el que possiblement sigui el codi més
fàcil de transgredir, està educant al menor que porta al costat en com infringir
la convivència soc¡al i, qui sap, si
convertir-se en corrupte en un futur. Si no, penseu en el que està passant amb
el famós Informa en el sector juvenil, que en podria ser una conseqüència...
J.Vinyeta
31 de Gener del 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada