178.-
Nou Govern.-
Es va formar la setmana
passada i tal com s’ha muntat em sembla bé. Des de les passades eleccions he
anat pensant que allò de “la cartera i la bandera” d’alguna manera havia
de quedar diferenciat en el nou Govern,
tot que amb una tutela única per poder avançar totes dues qüestions paral·lela
i simultàniament. Tot i que ignoro la voluntat expressa del President, vist des
de fora, sembla que anirà així.
No es tracta de descobrir
ara les excel·lències del Conseller Mas
– Collel, la capacitat del qual és reconeguda internacionalment. Hi ha qui s’atreveix
a afirmar que la qualitat del nostre Conseller està per sobre de la qualitat mitja dels
Ministres d’Economia d’Europa. Per tant, el tema econòmic (la cartera), està en
bones mans.
Em sembla evident (així ho espero) que el
Conseller Homs treballarà pel procés de la consulta (la bandera) tant des del
punt de vista Nacional com des del punt
de vista Internacional (pot ser que per aquesta vessant sortís allò de la
Conselleria d’Afers Estrangers, que tant malament va caure sobre d’aquells que ens tenen habituats
a prohibir-nos-ho tot).
Des del punt de vista
Nacional entenc que, per exemple, el Govern disposa avui (a banda de la majoria
absoluta que representen) de 71 diputats de caire sobiranista (en el suposat, a
vegades difícil de suposar, de que els d’Unió no es manifestin en contrari), però
realment el número de diputats, els
partits dels quals porten el dret a decidir en el seu programa electoral i que
podríem definir com a diputats “afegibles” a les tesis de CiU i ERC, son en
realitat 36 més[1].
És per això que, tot i els escarafalls del PSC, ICV i les CUP, entenc que una de les feines d’aquest
Conseller ha de ser la d’incorporar tants com en pugui d’aquests diputats a la
deriva sobiranista que porta el Govern (no hem de confondre dret a decidir amb
sobirania) per crear una majoria inequívoca en aquest sentit per, seguin les passes previstes pel propi
Conseller[2], poder anar a Madrid, presentar-la, rebre el no
habitual d’en Rajoy i tornar més carregat de la raó que ja tenia el Conseller en el viatge d’anada.
Però també ha de poder servir aquesta majoria inequívoca per poder
declarar unilateralment la Independència des del Parlament, si arriba el cas de
que de solució només ens quedés aquesta.
Des del punt de vista
Internacional, és evident que, davant de la negativa de l’Estat Espanyol,
haurem de buscar “empara” en els cercles europeus. No serà fàcil tot i que res
està escrit al respecta: no hi ha antecedents. Tinguem clar que la diplomàcia espanyola és poderosa i amb
influència en determinats cercles econòmics per als que el deute espanyol els
hi és un perill latent, i encara més si l’Estat espanyol perd un 20% del seu
PIB en la operació secessionista. Però també és cert que la visió del tracte
colonial que Espanya ens dona és evident per a moltes de les potències europees, especialment en el tema
fiscal, i que en cas de secessió i integrats en la CE, en seríem contribuents
nets. És evident que la feina a fer en aquest capítol serà de gran envergadura.
I cal pensar que, donades les circumstàncies, res pot deixar-se per lligar en
aquest aspecte.
Una de les coses que
sembla que el President vol deixar també ben lligada tan aviat com sigui possible, és tot l’entramat jurídic
que, arribats d’una o altra manera al
moment de la consulta o decisió, és necessari de tenir clarament establert per
a legitimar la opció en que ens trobarem aleshores. Per tot això no és
sorprenent que un home que ha estat a l’ombra de l’actual President des de fa
anys i que és de la seva absoluta confiança, el Sr. Gordó, hagi “saltat” a
Justícia per endegar i portar a bon fi tot aquest assumpte, en el que també tot
ha de quedar ben lligat.
Així les coses, des de
Madrid continuaran disparant l’artilleria, perquè els hi és evident que el Nou Govern de la Generalitat mostra una
deriva sobiranista per a ells intolerable i que des d’allà intentaran
boicotejar-la amb totes les eines possibles.
Però d’això últim, ja en
parlarem en la propera ocasió.
J. Vinyeta
31 de
Desembre del 2012.
[1] Aquesta és una lectura que en cap cas ha volgut fer el PP. Ells han considerat una derrota
nacionalista la davallada dels 12 ascons
perduts per CiU. Sense voler acceptar que, en realitat, son 107 i no 50 els diputats els partits del
quals incorporen en el seu programa electoral
el dret a decidir.
[2] Segons l’entrevista al propi
Conseller Homs que publica el diari Avui el
passat dia 30.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada