179.- Què faran?

 179.- Què faran? .-

 Intentar saber de forma concreta què faran des de Madrid per evitar la secessió de Catalunya és difícil. Però hi ha algunes   coses que em sembla, com es diu vulgarment, que son de llibre.

L’asfixia econòmica s’incrementarà. És evident que necessiten quòrum per  a tot plegat. I possiblement la millor manera sigui (fins avui els resultats els hi han estat excel·lents)  la de continuar-nos presentant, davant de la resta de l’Estat Espanyol, com els grans dilapidadors (Mossos, TV3, Afers Exteriors etc...), els  grans deutors (l’altíssim dèficit) i, evidentment, com els més insolidaris. Fins aquí res seria anormal. Però com  que, per a continuar rebent diners del fons Autonòmic, en Mas – Colell, haurà de continuar intentant la impossible  quadratura geomètrica del cercle, que és el compliment del dèficit imposat, el Sr. Montoro, amb aquell somriure gairebé sardònic que ens és tan familiar, intentarà la intervenció directa del nostre Govern. De fer-se, sembla evident que haurem de demanar permís inclús per a demanar permís (la redundància no és gratuïta) per anar a pixar. No sé quins recursos econòmic – polítics ens poden quedar davant d’aquesta situació (no sé si el Col·lectiu Wilson, per exemple, n’ha parlat). Seguint aquest planteig terrorista, tot plegat pot acabar amb la “supressió” de l’Autonomia i amb el President Mas a la presó. És ben cert que si això últim arribés a passar seria el minut de glòria universal del President i de Catalunya: a la vista de tot el món! Però em temo que abans d’arribar a empresonar al President, faran mans i mànegues perquè tot se’n vagi en orris de forma més discreta. Alguns exemples de coses a fer:

 Iniciar moviments per intentar un trencament de C i U.  Imagino (i pot ser sí que imagino massa) que el Sr. Duran,  que està lluny del model independentista (és cert que sempre s’ha posicionat com a confederalista) pot ser temptat fàcilment des del PP, si no per integrar-se al PPC, per a  no participar, més o menys activament en tot el Procés ara que la gran oposició que li representava Vila d’Abadal, dins del partit, ja no hi és. D’altra banda, per part de Convergència, hi ha una qüestió que no acabo d’entendre:  per què ha plegat en Recoder? Es va dir que no li anava massa la “marxa” secessionista. El que ignoro és si, a més, porta tot un sector convergent d’un determinat pes al darrera, a quin sector econòmic pot representar i quina força pot tenir ell i tot aquest sector. Potser si que vaig més enllà del que toca, però pot ser ens hauríem de preguntar si aquesta fugida d’en Recoder vol dir alguna cosa més.

Fer trontollar la coalició de govern, serà un objectiu clar. M’agradarà escoltar les raons per les que els catalans haurem de demanar la convocatòria de noves eleccions.

Una altra possibilitat  que des de Madrid  poden portar a terme és la de fer una sucosa oferta econòmica de finançament, a canvi de portar a l’oblit   “quimeres secessionistes”. No sé fins a quin punt una oferta d’aquestes característiques podria fer trontollar a Convergència. Però no tinc cap dubte de que Unió s’hi afegiria de seguida amb evident risc de trencament de CiU, deixant al Govern actual en minoria.

Imagino que, per tots els medis possibles, aniran minant a la coalició governamental. S’anuncien “dossiers” que, des de la caverna mediàtica, ens mostraran el “terrible” grau de corrupció dels nostres dirigents polítics (i amb això en cap cas pretenc insinuar que no n’hi ha en aquest País nostre, de corrupció), aplicant aquella dita bíblica de veure la palla a l’ull aliè... i en els que hi serà gairebé tothom amb significació econòmic – polític – social del País i, especialment, els mínimament nacionalistes.

I, de forma constant, la por, la por especialment dirigida els sectors més sensibles, amb constants mentides per a aconseguir les màximes desercions possibles de les files especialment indecises i augmentar el no en el moment de a consulta.

I em quedo curt, perquè son tossuts, obcecats, amb un codi ètic opressor i per tant sense la  més mínima voluntat de modificar el seu objectiu: fer-nos desaparèixer. Ja sabem tots de què  està format l’ADN d’aquesta oligarquia amb ínfules imperials i, per tant, tinguem ben clar que tot és possible. Però també hem de pensar que Europa ens mira a nosaltres i a ells i potser que aquest Gran Germà faci molt de temps, potser que més del que ells es pensen,  que sap que   Catalunya seria contribuent net ingressant a la CE i que això, pel Gran Germà, compti.

J.  Vinyeta

8 de Gener del 2013