90.- Vic, Hereu i el cementiri nuclear.-
El Sr. Alcalde de Vic, i la ciutat sencera, s’han trobat en l’ull del huracà arrel de la proposada i posposada decisió del consistori de no empadronar als immigrants no legalitzats. El tema de la immigració és un tema prou pelut com perquè s’hagi de ser prudent, però ser prudent no ha de equivaldre, en cap cas, a no intentar dir a les coses pel seu nom.
L’entrada en funcionament de la nova llei sobre la Immigració el primer de Gener d’enguany, no ha resolt més problemes dels que ja hi havia. Les llacunes i les inconcrecions son importants i, en determinats aspectes, de tal gruix que, per tot plegat, fa que grinyoli. Vic ha estat el primer Ajuntament que ha posat oficialment sobre la taula el tema dels empadronaments obligatoris (altres Municipis també ha han fet coses similars, però de forma més discreta) i ha tret a la vista la punta del Iceberg d’un problema que l’Estat no ha estat capaç (no ha pogut, no ha volgut, no ha sabut) de encarar i intentar resoldre amb un mínim de serietat. I, a més, en el cas que ens ocupa (tot i el problema és exactament el mateix arreu), tal com diu un bon amic i jo ho comparteixo, el propi Estat, a través de les seves més altes instàncies, s’ha manifestat al respecta amb un cinisme de la més alta volada. La actuació de l’Estat es pot resumir, amb molta proximitat, de la següent manera:
-- L’Estat, ho diu la Llei, ha d’expulsar als immigrants no legalitzats (tots els que no tenen passaport amb visat correcte), però els Ajuntaments tenen la obligació, per una altra Llei, de empadronar-los a tots, als uns i als altres. L’Estat incompleix la Llei respecta de les expulsions, de forma flagrant.
-- L’Estat, incapaç de controlar les fronteres, deixa els Consistoris a càrrec dels serveis socials necessaris dels immigrants, inclosos els que haurien d’haver estat expulsats, però sense dedicar-hi recursos.
Per arrodonir el cinisme del que parlo resulta que el President del Govern Central, a Brussel·les, és capaç de dir que el Govern que ell presideix no deixarà cap nen sense escolaritzar ni cap persona sense assistència mèdica. I em sembla be...si és que hi ha suficients diners per a fer-ho. Però no deu de ser així perquè les escoles estan plenes, els hospitals desbordats i...molts dels nostres avis cobrant pensions clarament insuficients per sobreviure. Hi ha o no hi ha diners per a fer-ho tot? Perquè si no ni ha prou, de diners, no hauríem de ser primers els autòctons? I que no se’m digui que per expressar-me així soc clarament xenòfob. El que passa és que no sempre el millor, o el que s’ha de fer, ha de ser forçosament políticament correcta. Massa vegades és més important poder dir que es fan les coses que no pas fer-les.
El Sr. Hereu s’ha despenjat amb el tema de les Olimpíades d’hivern pel 2022. Sempre és bo voler progressar. També deu ser bo voler guanyar les properes Municipals. El Sr. Hereu deu pensar que es mantindrà a l’Alcaldia fins el moment de la Inauguració dels Jocs. Però si no hi és, qui s’emportarà la glòria de tallar la cinta? O es que és el seu partit, amb l’Alcalde o sense, pensa fer una passa endavant no sé ben bé vers on, de forma que el país avui “desafectat” torni pels camins èpics, ara que estem a les portes de les eleccions autonòmiques? Haurem de lligar la famosa carta del President i la postulació olímpica amb un possible to menys espanyolista, una actitud una mica pro país nostre, amb alguna possible vel·leïtat sobiranista del PSC...? Ja se sap que per guanyar unes eleccions es pot fer tot...! De totes maneres el Sr. Hereu ens hauria de dir, en primer lloc, si el famós Fòrum ha quedat definitivament saldat, perquè, si el deute que ens va deixar aquell Fòrum encara hi és pendent, no sé si per una passa endavant, amb uns objectius absolutament personalistes, es pot endeutar encara més la ciutat. I una recomanació molt en línea amb l’anterior: no gastar en focs d’artificis abans de la nominació, no fos cas que la nominació no es produeixi i quedem emmerdats fins al coll...
Estem en plena guerra per a la ubicació del cementiri nuclear. No és una cosa que, vista així, faci massa gràcia. Els senyors del no permanent han aixecat el puny i han endegat la campanya pertinent perquè no es porti aquí el famós cementiri. I jo no dic que hagi fe fer-se a casa nostra, però abans de dir si o no sí que m’agradaria saber-ne una mica més de tot plegat. El que fa més por d’aquestes coses és que es facin malament. Per sort (es faci on es finalment es faci) ja no estem en les èpoques de Dictadura en les que mai passava res que no estés autoritzat. Avui es pot trobar personal expert en aquests temes, aquí o a fora, per fer les coses ben fetes (Holanda en té dos o tres d’aquests cementiris i ni se’m acut de pensar que s’hagin construït deficientment). Per tant, si es fa ben fet, per què no? Ascó s’ha postulat per acceptar la ubicació del cementiri en el seu terme municipal. Donat que les eleccions son a la cantonada i el tema és recurrent, les forces vives estan cridant a capítol als seus cònsols oblidant que, si hi ha decisió, la que sigui, és el Consistori qui l’ha de prendre, cosa que, per a totes aquelles forces vives, pot anar en contra dels seus interessos, especialment electorals. Hi ha qui ha parlat venint-nos a dir que Ascó ja ha aportat al País suficient esforç nuclear perquè ara s’hi vegi involucrat en un de nou. Dons jo penso que és al revés. Imagino que molt bona part dels ingressos del municipi han vingut ocasionats per la presència de la central nuclear en el seu terme municipal: Contribucions, permisos d’obra, taxes, aportacions directes, subvencions, cànons, etc... Han viscut, certament, amb un perill a la porta de casa. Però d’un desastre nuclear tampoc nosaltres, a cent quilòmetres, en sortiríem ben parats i... no hem cobrat. Per tant, penso que sí, que també els hi toca i els hi toquen, evidentment, els diners que la inversió pressuposa. Haurien d’estar a les madures i... a les més madures.
J. Vinyeta
Gener, 2010
El Sr. Alcalde de Vic, i la ciutat sencera, s’han trobat en l’ull del huracà arrel de la proposada i posposada decisió del consistori de no empadronar als immigrants no legalitzats. El tema de la immigració és un tema prou pelut com perquè s’hagi de ser prudent, però ser prudent no ha de equivaldre, en cap cas, a no intentar dir a les coses pel seu nom.
L’entrada en funcionament de la nova llei sobre la Immigració el primer de Gener d’enguany, no ha resolt més problemes dels que ja hi havia. Les llacunes i les inconcrecions son importants i, en determinats aspectes, de tal gruix que, per tot plegat, fa que grinyoli. Vic ha estat el primer Ajuntament que ha posat oficialment sobre la taula el tema dels empadronaments obligatoris (altres Municipis també ha han fet coses similars, però de forma més discreta) i ha tret a la vista la punta del Iceberg d’un problema que l’Estat no ha estat capaç (no ha pogut, no ha volgut, no ha sabut) de encarar i intentar resoldre amb un mínim de serietat. I, a més, en el cas que ens ocupa (tot i el problema és exactament el mateix arreu), tal com diu un bon amic i jo ho comparteixo, el propi Estat, a través de les seves més altes instàncies, s’ha manifestat al respecta amb un cinisme de la més alta volada. La actuació de l’Estat es pot resumir, amb molta proximitat, de la següent manera:
-- L’Estat, ho diu la Llei, ha d’expulsar als immigrants no legalitzats (tots els que no tenen passaport amb visat correcte), però els Ajuntaments tenen la obligació, per una altra Llei, de empadronar-los a tots, als uns i als altres. L’Estat incompleix la Llei respecta de les expulsions, de forma flagrant.
-- L’Estat, incapaç de controlar les fronteres, deixa els Consistoris a càrrec dels serveis socials necessaris dels immigrants, inclosos els que haurien d’haver estat expulsats, però sense dedicar-hi recursos.
Per arrodonir el cinisme del que parlo resulta que el President del Govern Central, a Brussel·les, és capaç de dir que el Govern que ell presideix no deixarà cap nen sense escolaritzar ni cap persona sense assistència mèdica. I em sembla be...si és que hi ha suficients diners per a fer-ho. Però no deu de ser així perquè les escoles estan plenes, els hospitals desbordats i...molts dels nostres avis cobrant pensions clarament insuficients per sobreviure. Hi ha o no hi ha diners per a fer-ho tot? Perquè si no ni ha prou, de diners, no hauríem de ser primers els autòctons? I que no se’m digui que per expressar-me així soc clarament xenòfob. El que passa és que no sempre el millor, o el que s’ha de fer, ha de ser forçosament políticament correcta. Massa vegades és més important poder dir que es fan les coses que no pas fer-les.
El Sr. Hereu s’ha despenjat amb el tema de les Olimpíades d’hivern pel 2022. Sempre és bo voler progressar. També deu ser bo voler guanyar les properes Municipals. El Sr. Hereu deu pensar que es mantindrà a l’Alcaldia fins el moment de la Inauguració dels Jocs. Però si no hi és, qui s’emportarà la glòria de tallar la cinta? O es que és el seu partit, amb l’Alcalde o sense, pensa fer una passa endavant no sé ben bé vers on, de forma que el país avui “desafectat” torni pels camins èpics, ara que estem a les portes de les eleccions autonòmiques? Haurem de lligar la famosa carta del President i la postulació olímpica amb un possible to menys espanyolista, una actitud una mica pro país nostre, amb alguna possible vel·leïtat sobiranista del PSC...? Ja se sap que per guanyar unes eleccions es pot fer tot...! De totes maneres el Sr. Hereu ens hauria de dir, en primer lloc, si el famós Fòrum ha quedat definitivament saldat, perquè, si el deute que ens va deixar aquell Fòrum encara hi és pendent, no sé si per una passa endavant, amb uns objectius absolutament personalistes, es pot endeutar encara més la ciutat. I una recomanació molt en línea amb l’anterior: no gastar en focs d’artificis abans de la nominació, no fos cas que la nominació no es produeixi i quedem emmerdats fins al coll...
Estem en plena guerra per a la ubicació del cementiri nuclear. No és una cosa que, vista així, faci massa gràcia. Els senyors del no permanent han aixecat el puny i han endegat la campanya pertinent perquè no es porti aquí el famós cementiri. I jo no dic que hagi fe fer-se a casa nostra, però abans de dir si o no sí que m’agradaria saber-ne una mica més de tot plegat. El que fa més por d’aquestes coses és que es facin malament. Per sort (es faci on es finalment es faci) ja no estem en les èpoques de Dictadura en les que mai passava res que no estés autoritzat. Avui es pot trobar personal expert en aquests temes, aquí o a fora, per fer les coses ben fetes (Holanda en té dos o tres d’aquests cementiris i ni se’m acut de pensar que s’hagin construït deficientment). Per tant, si es fa ben fet, per què no? Ascó s’ha postulat per acceptar la ubicació del cementiri en el seu terme municipal. Donat que les eleccions son a la cantonada i el tema és recurrent, les forces vives estan cridant a capítol als seus cònsols oblidant que, si hi ha decisió, la que sigui, és el Consistori qui l’ha de prendre, cosa que, per a totes aquelles forces vives, pot anar en contra dels seus interessos, especialment electorals. Hi ha qui ha parlat venint-nos a dir que Ascó ja ha aportat al País suficient esforç nuclear perquè ara s’hi vegi involucrat en un de nou. Dons jo penso que és al revés. Imagino que molt bona part dels ingressos del municipi han vingut ocasionats per la presència de la central nuclear en el seu terme municipal: Contribucions, permisos d’obra, taxes, aportacions directes, subvencions, cànons, etc... Han viscut, certament, amb un perill a la porta de casa. Però d’un desastre nuclear tampoc nosaltres, a cent quilòmetres, en sortiríem ben parats i... no hem cobrat. Per tant, penso que sí, que també els hi toca i els hi toquen, evidentment, els diners que la inversió pressuposa. Haurien d’estar a les madures i... a les més madures.
J. Vinyeta
Gener, 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada