89.- 2009, Annus Horribilis?.-
No m’atreveixo a dir que l’any que deixem ha estat molt pitjor que els anteriors. Però si em sembla que ha estat un any que es mantindrà en la memòria de molts (culés inclosos). Ha estat un any farcit de esdeveniments i no precisament gloriosos. Els més destacats, en la meva modesta opinió, han estat els que hi deixo assenyalats, en cap cas amb caràcter limitador o excloent.
El gran escàndol financer es destapa amb les investigacions del Mossos a la seu del Palau de la Musica: un prohom de la Pàtria, ens ha aixecat la camisa a tots. Tan gros és el merder que es descobreix, que tothom tremola. Tant, que els partits s’acolloneixen i, en un acte de contrició general, anuncien mesures serioses: modificació de la Llei electoral, de la Llei de finançament (la clau de volta de tot plegat), de la Llei Territorial... Però tot queda en foc d’encenalls. La proximitat de les eleccions (?) és l’excusa aquesta vegada per no fer res, a tal i com ens tenen acostumats. Hores d’ara, el Sr. Millet i adjunts, encara estan el carrer. I els partits... tots callats. Per arrodonir-ho, el jutge Garzón destapa una trama immobiliària amb base a Sta. Coloma de Gramanet en la que hi estan presumptivament emmerdats el mateix alcalde, la vella guàrdia de Convergència i algun regidor del PP del Maresme, per on s’estén l’escàndol com una taca d’oli. De membres socialistes de la Diputació de Barcelona surt part de la fiança que ha de dipositar l’alcalde per sortir de la presó. La resta, surt d’una subscripció popular (?) de entre el habitants de la ciutat. Així ho varen dir.
Les consultes (no en podem dir referèndums) d’Arenys d’Amunt el 13 de Setembre primer i la del 13 de Desembre, més amplia, després, varen ser un èxit que deixa palès que els anomenats Partits nacionalistes no estan pel cas. Temorosos de que la onada popular els depassi i els faci perdre vots, estan sí, però no... Del PSC i dels altres només dir que no varen fer res més que posar pals a les rodes a ambdós processos.
Es va aprovar un nou Finançament. El Govern va llençar les campanes al vol lloant les excel·lències del nou acord. No hi ha hagut manera de saber uns números concrets. Però a la resta de l’Estat tothom està satisfet. Si ja no som tan fenicis..., alguna cosa ha passat o el finançament obtingut no és tan bo com sembla, o no?
Òmnium Cultural convoca una manifestació en contra de la legitimitat del Constitucional i a favor del dret de decidir. Va ser curiós apreciar els arrengleraments a favor i en contra de la convocatòria. El Govern no pot amagar el seu nerviosisme i manifesta que si ha d’haver-hi resposta post - sentència, aquesta ha de ser liderada del President de la Generalitat. Entre els que hi estaven més oposats, hi havia una bona part dels jutges que entenen que aquesta anunciada convocatòria és una intromissió (si, si, intromissió!) a la seva independència (?). Molta gent entén i vol fer entendre que la manifestació serà a favor de l’Estatut. La caverna va bramar fins l’afonia.
A la tardor es fan notar els fills del fotògraf Centelles, la Generalitat i el Ministerio de Cultura. L’arxiu fotogràfic es comprat, en part amb els nostres diners, pel Ministerio i el trasllada a Salamanca. Tampoc hi explicació oficial, llevat de que la Generalitat no disposava dels 700.000 € que en demanaven els fills i que ha pagat el Ministerio. Ens ho hem de creure? Ni amb el nou finançament ha estat possible?
Però el més significat del mes de Novembre, ha estat el famós editorial conjunt publicat per dotze diaris de Catalunya. Sota el títol La dignitat de Catalunya, exposa amb claredat la situació que estem vivint a la espera de la famosa sentència del Tribunal Constitucional sobre de l’Estatut. Tot el País es va posicionar al costat de l’Editorial. Tot? No: cap, repeteixo, cap Partit Polític es va posicionar a favor dels diaris; ho varen fer, a títol individual, primers espases da cada partit. Però els Partits oficialment, no. Entrat ja l’any 2010, concretament el dia 7 de Gener, el President Montilla ha enviat una carta a les entitats per agrair el suport que en aquell moment varen expressar a l’Estatut, oblidant-se de diferenciar entre el recolzament a l’Estatut i el recolzament necessari al dret de decidir en un referèndum de la societat catalana i al necessari respecta a la decisió presa en aquell. O el que és el mateix, al recolzament a la nostra dignitat com a País. La caverna es va revoltar, com ho fa sempre que aixequem el dit, però ja estava fet i, un cop més, ens convertíem en els dolents de la pel·lícula. Com sempre
I hem acabat el 2009 i començat el 2010 amb un parell o tres de notícies que fan patxoca. La primera va estar la signatura del traspàs de rodalies de Renfe. Dic que fa patxoca perquè el traspàs no inclou ni trens, ni vies ni estacions... Segons el Conseller Nadal, passarà personalment revista als lavabos de tots el vagons de tots el trens, que en això sembla que sí hi té competències. La pregunta que se’m acut és si per sancionar al encarregat de la neteja, per no haver fet bé la seva feina, el Sr. Nadal haurà d’obrir un expedient sancionador que serà resolt a Madrid, o la sanció la podrà imposar directament la Generalitat. Els senyors d’ICV ja tenen merder intern per un temps. El Conseller de Medi Ambient va donar per bo, amb rotunditat, l’informe dels agents rurals que donava com a causa del incendi de L’Horta de San Joan, en el que hi varen morir cinc bombers, un llamp. El Conseller d’Interior, del mateix partit, a requeriment judicial, inicia una investigació i els Mossos arriben a trobar a dos xicots suposats directament responsables del incendi, que casualment treballaven per l’administració rural i seria bo saber qui els va fitxar El Conseller de Medi Ambient afirma que no va estar informat de les investigacions d’Interior i que se’n va assabentar d’elles per la TV (suposo que per TV3, perquè si no...). Aquest Tripartit és tan original que els “afers” interns no es tenen entre membres dels diferents partits que el composen, no. Es tenen entre membres del mateix partit... que és més original!. Per arrodonir la festa, el Ministeri de Foment anuncia que allò de que l’Aeroport del Prat pugui ser gestionat des d’aquí, que res de res. Que si ens agrada bé i, si no, que ens hi posem fulles! Per enèsima vegada el PSC te la rara bondat de transformar en virtut allò que ha estat una nova humiliació pel País i pel seu teixit econòmic – financer en general i per al propi PSC en particular. Quin currículum...!
L’any 2009, ha estat galdós, és cert. Però llevat dels assumptes pròpiament interns, aquells amb possibilitats de resolució aquí i per nosaltres (alguns dels quals també s’haguessin pogut resoldre bé o més bé si els partits que formen la coalició haguessin deixat al Govern en minoria quan el País ho hagués necessitat, tot i les possibles conseqüències posteriors), els altres assumptes, els que depenen de Madrid, podrien haver estat resolts també favorablement si els 25 escons del PSC haguessin servit per a quelcom més que per a defensar al PSOE de les envestides de la oposició política. Es tractava senzillament de defensar a Catalunya i als seus ciutadans, que per això els hi varem posar allà. Els altres 15 escons enviats també des de aquí, podien haver ajudat també a mantenir la dignitat del País en el seu lloc en coses potser no tan específiques com les d’aquells, però tampoc ho han fet. Ha quedat evident que uns per submissió absoluta i altres per purs interessos partidistes o per un plat de llenties viudes, han deixat al País i a la ciutadania penjats.
El més trist de tot és que, tot plegat, i valgui la redundància, no solament no té traces ni tan sols de millorar durant aquest 2010 si no que estem a la espera de temps pitjors....
Haurem de canviar aquella frase feta dient: Deu no hi ha fet res. Potser que hi fem quelcom nosaltres.
J. Vinyeta
Gener,2010
No m’atreveixo a dir que l’any que deixem ha estat molt pitjor que els anteriors. Però si em sembla que ha estat un any que es mantindrà en la memòria de molts (culés inclosos). Ha estat un any farcit de esdeveniments i no precisament gloriosos. Els més destacats, en la meva modesta opinió, han estat els que hi deixo assenyalats, en cap cas amb caràcter limitador o excloent.
El gran escàndol financer es destapa amb les investigacions del Mossos a la seu del Palau de la Musica: un prohom de la Pàtria, ens ha aixecat la camisa a tots. Tan gros és el merder que es descobreix, que tothom tremola. Tant, que els partits s’acolloneixen i, en un acte de contrició general, anuncien mesures serioses: modificació de la Llei electoral, de la Llei de finançament (la clau de volta de tot plegat), de la Llei Territorial... Però tot queda en foc d’encenalls. La proximitat de les eleccions (?) és l’excusa aquesta vegada per no fer res, a tal i com ens tenen acostumats. Hores d’ara, el Sr. Millet i adjunts, encara estan el carrer. I els partits... tots callats. Per arrodonir-ho, el jutge Garzón destapa una trama immobiliària amb base a Sta. Coloma de Gramanet en la que hi estan presumptivament emmerdats el mateix alcalde, la vella guàrdia de Convergència i algun regidor del PP del Maresme, per on s’estén l’escàndol com una taca d’oli. De membres socialistes de la Diputació de Barcelona surt part de la fiança que ha de dipositar l’alcalde per sortir de la presó. La resta, surt d’una subscripció popular (?) de entre el habitants de la ciutat. Així ho varen dir.
Les consultes (no en podem dir referèndums) d’Arenys d’Amunt el 13 de Setembre primer i la del 13 de Desembre, més amplia, després, varen ser un èxit que deixa palès que els anomenats Partits nacionalistes no estan pel cas. Temorosos de que la onada popular els depassi i els faci perdre vots, estan sí, però no... Del PSC i dels altres només dir que no varen fer res més que posar pals a les rodes a ambdós processos.
Es va aprovar un nou Finançament. El Govern va llençar les campanes al vol lloant les excel·lències del nou acord. No hi ha hagut manera de saber uns números concrets. Però a la resta de l’Estat tothom està satisfet. Si ja no som tan fenicis..., alguna cosa ha passat o el finançament obtingut no és tan bo com sembla, o no?
Òmnium Cultural convoca una manifestació en contra de la legitimitat del Constitucional i a favor del dret de decidir. Va ser curiós apreciar els arrengleraments a favor i en contra de la convocatòria. El Govern no pot amagar el seu nerviosisme i manifesta que si ha d’haver-hi resposta post - sentència, aquesta ha de ser liderada del President de la Generalitat. Entre els que hi estaven més oposats, hi havia una bona part dels jutges que entenen que aquesta anunciada convocatòria és una intromissió (si, si, intromissió!) a la seva independència (?). Molta gent entén i vol fer entendre que la manifestació serà a favor de l’Estatut. La caverna va bramar fins l’afonia.
A la tardor es fan notar els fills del fotògraf Centelles, la Generalitat i el Ministerio de Cultura. L’arxiu fotogràfic es comprat, en part amb els nostres diners, pel Ministerio i el trasllada a Salamanca. Tampoc hi explicació oficial, llevat de que la Generalitat no disposava dels 700.000 € que en demanaven els fills i que ha pagat el Ministerio. Ens ho hem de creure? Ni amb el nou finançament ha estat possible?
Però el més significat del mes de Novembre, ha estat el famós editorial conjunt publicat per dotze diaris de Catalunya. Sota el títol La dignitat de Catalunya, exposa amb claredat la situació que estem vivint a la espera de la famosa sentència del Tribunal Constitucional sobre de l’Estatut. Tot el País es va posicionar al costat de l’Editorial. Tot? No: cap, repeteixo, cap Partit Polític es va posicionar a favor dels diaris; ho varen fer, a títol individual, primers espases da cada partit. Però els Partits oficialment, no. Entrat ja l’any 2010, concretament el dia 7 de Gener, el President Montilla ha enviat una carta a les entitats per agrair el suport que en aquell moment varen expressar a l’Estatut, oblidant-se de diferenciar entre el recolzament a l’Estatut i el recolzament necessari al dret de decidir en un referèndum de la societat catalana i al necessari respecta a la decisió presa en aquell. O el que és el mateix, al recolzament a la nostra dignitat com a País. La caverna es va revoltar, com ho fa sempre que aixequem el dit, però ja estava fet i, un cop més, ens convertíem en els dolents de la pel·lícula. Com sempre
I hem acabat el 2009 i començat el 2010 amb un parell o tres de notícies que fan patxoca. La primera va estar la signatura del traspàs de rodalies de Renfe. Dic que fa patxoca perquè el traspàs no inclou ni trens, ni vies ni estacions... Segons el Conseller Nadal, passarà personalment revista als lavabos de tots el vagons de tots el trens, que en això sembla que sí hi té competències. La pregunta que se’m acut és si per sancionar al encarregat de la neteja, per no haver fet bé la seva feina, el Sr. Nadal haurà d’obrir un expedient sancionador que serà resolt a Madrid, o la sanció la podrà imposar directament la Generalitat. Els senyors d’ICV ja tenen merder intern per un temps. El Conseller de Medi Ambient va donar per bo, amb rotunditat, l’informe dels agents rurals que donava com a causa del incendi de L’Horta de San Joan, en el que hi varen morir cinc bombers, un llamp. El Conseller d’Interior, del mateix partit, a requeriment judicial, inicia una investigació i els Mossos arriben a trobar a dos xicots suposats directament responsables del incendi, que casualment treballaven per l’administració rural i seria bo saber qui els va fitxar El Conseller de Medi Ambient afirma que no va estar informat de les investigacions d’Interior i que se’n va assabentar d’elles per la TV (suposo que per TV3, perquè si no...). Aquest Tripartit és tan original que els “afers” interns no es tenen entre membres dels diferents partits que el composen, no. Es tenen entre membres del mateix partit... que és més original!. Per arrodonir la festa, el Ministeri de Foment anuncia que allò de que l’Aeroport del Prat pugui ser gestionat des d’aquí, que res de res. Que si ens agrada bé i, si no, que ens hi posem fulles! Per enèsima vegada el PSC te la rara bondat de transformar en virtut allò que ha estat una nova humiliació pel País i pel seu teixit econòmic – financer en general i per al propi PSC en particular. Quin currículum...!
L’any 2009, ha estat galdós, és cert. Però llevat dels assumptes pròpiament interns, aquells amb possibilitats de resolució aquí i per nosaltres (alguns dels quals també s’haguessin pogut resoldre bé o més bé si els partits que formen la coalició haguessin deixat al Govern en minoria quan el País ho hagués necessitat, tot i les possibles conseqüències posteriors), els altres assumptes, els que depenen de Madrid, podrien haver estat resolts també favorablement si els 25 escons del PSC haguessin servit per a quelcom més que per a defensar al PSOE de les envestides de la oposició política. Es tractava senzillament de defensar a Catalunya i als seus ciutadans, que per això els hi varem posar allà. Els altres 15 escons enviats també des de aquí, podien haver ajudat també a mantenir la dignitat del País en el seu lloc en coses potser no tan específiques com les d’aquells, però tampoc ho han fet. Ha quedat evident que uns per submissió absoluta i altres per purs interessos partidistes o per un plat de llenties viudes, han deixat al País i a la ciutadania penjats.
El més trist de tot és que, tot plegat, i valgui la redundància, no solament no té traces ni tan sols de millorar durant aquest 2010 si no que estem a la espera de temps pitjors....
Haurem de canviar aquella frase feta dient: Deu no hi ha fet res. Potser que hi fem quelcom nosaltres.
J. Vinyeta
Gener,2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada