dimecres, de febrer 28, 2024

780.- L’esperit d’Acedo Colunga?.-

 

780.- L’esperit d’Acedo Colunga?.-

Que la Comissió de Venècia del Consell d’Europa, toqui el crostó al PSPOE respecta del inapropiat de considerar el terrorisme coma  línia vermella[1], tal com intenta  Sánchez i el els seus adlàters en l’elaboració d’una llei d’amnistia, és bo. Més si tenim en compta que aquest projecta de  Llei,  que ha estat la  causa de la bogeria desfermada als carrers  per VOX i recolzada sense fissures pel PP,  ha estat  suportada per un PSOE que no aplaudia perquè la finalitat de tot plegat no era altra que la de fer caure el govern, però que en el fons hi somreia perquè el carrer, desbocat, li brindava la possibilitat de detenir l’elaboració d’una llei que li resulta tremendament incòmode. Vist tot plegat, que la Judicatura espanyola entengués què diu la Comissió de Venècia (que, diguem-ho, havia estat convocada precisament pel PP per justificar la bogeria desfermada als carrers...)  significaria  molt per un Estat de Dret en el que la separació de poders no és efectiva. Montesquieu, com ja va dir Guerra en el seu moment, i que la judicatura ara corrobora, Montesquieu, repeteixo, ha mort. Però aquesta vegada, mor assassinat (l’Església espanyola, que es va afegir  obertament  aquella bogeria desbordada, ja havia inclòs, en el seu moment del Segle XVIII, la publicació de Montesquieu L’esperit de les lleis, on estableix la necessitat de la separació dels poders Executiu, Legislatiu i Judicial, en la relació de llibres prohibits...)

Aquesta guerra del poder judicial, que suposo oberta perquè una llei d’amnistia podria obrir visos de prevaricació, m’ha  recordat  un llibre que, inesperadament va caure a les meves mans i que, honradament, em va costar de pair. I llegint alguna de les reflexions que fa el seu autor, s’entendrà el per què. El llibre es titula 'Castigar a los rojos. Acedo Colunga, el gran arquitecto de la represión franquista' (Crítica,  2022)[2], dels historiadors Francisco Espinosa i Ángel Viñas  i el jurista Guillermo Portilla.  Acedo Colunga va ser, a més, Gobernador de Barcelona entre 1951 – 1960.

Acedo  Colunga, va ser Fiscal General de Franco durant la guerra civil. Donava instruccions als jutges i fiscals  per actuar davant dels que ell anomenava insurrectos i entre altres bestieses, els hi diu[3]:

 Alejándonos de toda  hermenèutica de la Ley y de todo pensamiento filosófico, vamos a exponer algunas ideas o, si se me permite la palabra, recetas de aptitud, para la buena aplicación actual de los preceptos que en la Ley se contienen sobre éste delito. (...) El delito de Rebelión  Militar puede ser cometido hoy por la simple ejecució. Por la adhesión, por el auxilio, por la inducción  y la excitación... por la frustración,  porque la simple disposición espiritual  exteriorizada  ya  puede ser considerada  como Rebelión Militar... y alcanza a las inducciones políticas desarrolladas en el período del Frente Popular... Los delitos contra el sentimiento religioso hemos de considerarlos  como Rebelión militar... El Caballero oficial que ha servido a la causa roja, ha dejado de cumplir sus deberes militares... Apurando el razonamiento (referint-se a la negligència), podríemos decir que el precepto penal indicado no comprende solo hechos negligentes, dejaciones ú omisiones reglamentarias, sinó olvidos espirituales de un orden más elevado.

És evident que gairebé un segle estableix distàncies. No hi ha guerra, ni afusellaments indiscriminats, ni barbàrie pròpia del desastre que és una guerra. Però, quan si hi havia de tot,  el contingut d’aquell text indicat  no deixava  res que no podés estar assenyalat com a delicte o, al menys,  susceptible de ser-ho. I sembla que ara ens trobem en situació similar.

Ja fa quasi set anys que la ciutadania  catalana va manifestar-se, actuar i respondre majoritàriament (més de dos milions de vots...) a un de desig de independència i  tots sabem com encara està en marxa  tota l’actuació judicial repressiva desplegada al respecta des d’aleshores.

És per això que, quasi un centenar d’anys després de  que Acedo Colunga adoctrinés a jutges i fiscals, em sembla veure que aquell adoctrinament continua sent catecisme d’alguns, amb les modificacions de conceptes, que no d’esperit, que el pas del temps va  imposant en les definicions dels actes que  corresponen al moment que ens toca viure a Catalunya. Perquè, ¿no estem en una situació en que tot sembla susceptible de ser delicte i la judicatura actua en conseqüència?  I si és així, ¿no actua, precisament, sota l’esperit de l’hermenèutica i de la filosofia de la llei oblidada de Acedo Colunga? I això, no crea molta indefensió?

Qui pot respondre a les preguntes afirmant-les o negant-les...?

 

J. Vinyeta

28 de Febrer de 2024


[2] La ressenya del llibre la tinc exposada en els números 753 i 754 del  meu blog.

[3] Pàgina 30 i següents del llibre

Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)