773.- Setmana de Bocamolls i d’altres coses.-
Bocamoll: Que diu fàcilment allò que hauria de callar, que tot ho xerra.
Ve aquesta definició en recordar aquella esperpèntica conferència de
premsa que varen donar, conjuntament, Felipe González i Alfonso guerra. Dic esperpèntica perquè,
vista i escoltada, és un despropòsit absolut amb l’exhibició d’una frase que
dona a entendre, sense matisos, quina és la finalitat d’aquesta Espanya profunda quan Felipe en diu allò de
que en cap cas el Govern central pot
estar en mans d’una minoria en extinció...
Felipe, bocamoll, ens avisa de quina és la finalitat objectiva de
l’estat espanyol: que la minoria que
conformem els catalans, està en vies d’una extinció planificada.
No sé quina influència pot tenir això davant d’Estrasburg, però tinc la
sensació que, després d’aquesta afirmació, els exiliats a Europa, es freguen de
mans...
Per rematar-ho, Guerra, un altra bocamoll, insisteix en la prohibició que tenen els nens a
les escoles catalanes de parlar el
castellà. I remata la faena quan afirma que la vicepresidenta del govern
només deu tenir temps per pensar entre peluqueria
y peluqueria... Ja sabíem del masclisme endèmic de Guerra que, en aquest
cas, no fa res més que ratificar-s’hi
Per si tot plegat fora poc, reclamen recolzar Feijóo en la investidura
programada demanant, obertament, trànsfugues del PSOE per a tal fi. Pérez
Royo en fa un bon resum[1].
Després ens ha vingut la magna manifestació madrilenya de
diumenge passat. Les dades parlen de 45.000 participants arribats de tot
l’Estat en no sé quants busos que imagino havien contractat i posat a
disposició de l’Espanya més profunda els
organitzadors. (en les èpoques
franquistes, s’hi incloïa en el viatge un bocadillo de mortadela..). Una
manifestació que posa en evidència dues coses. La primera és, a pesar de tot,
el fracàs de la convocatòria: 45.000 persones, després de la crida nacional del
PP, VOX i companyia a participar-hi es, diguin el què diguin, un pèssim
resultat... si, com ells mateixos diuen, les 115.000 oficials de la GU del
passat 11/09 va ser un autèntic fracàs (i sabem que cada un dels que hi va
anar, es va pagar el viatge i l’entrepà...). El que també ha quedat en
evidència, és la culturització
castellana, en les pancartes que
alguns portaven. L’ortografia o les inintel·ligibles definicions, en pèssima
escriptura, no fan mal a qui les portaven, podem entendre que estaven escrites amb la millor qualitat
i bona fe participativa, però ens mostren, com
a mínim, un precari nivell
d’alfabetització. VOX, que busca sempre participar amb caràcter destructor en els governs que participa (la conselleria
o ministeri de cultura/ensenyament
semblen els preferits), veient el que hem vist, en aquest cas tindria
mitja feina feta.
Però no tot s’acaba aquí. Ha començat
la investidura del candidat Feijóo i, com era d’esperar, en la primera
volta no ha obtingut la majoria absoluta necessària. Divendres, si no hi ha
sorpreses de molt de gruix, hi haurà el mateix resultat.
I, efectivament. Ens arriba el divendres 27. S’efectua la votació en la
que el candidat Feijóo necessitarà més vots afirmatius que negatius... I perd,
de nou, la partida. Feijóo passarà definitivament a l’oposició amb VOX, UPN i
CC. Pot ser que, davant del fracàs,
s’obri un futur incert pel propi Feijóo, dins del seu partit, especialment si la legislatura no es posa en marxa i hi ha
noves eleccions.
Ara s’iniciarà el període de investidura del següent candidat, Sánchez,
que té quatre condicions prèvies imposades per Junts i de les que Junqueras,
Aragonés i companyia en presumeixen com a pròpies. Segons ells, totes havien
estat negociades però, per molt que diguin i insisteixin, cap d’elles havia
tingut èxit. Han perdut sis anys miserablement, dels que no varen obtindré res
més que algun film doblat en català.
Està per veure si aquestes condicions prèvies es compliran. El que sí
penso és que començarem a tenir informació sobre del què s’està parlant i que
complicarà la vida d’ER i el President Aragonés, perquè ens diuen que hi ha
moltes coses acordades... També està per
veure què farà Junts (Puigdemont) si no
es compleixen. La resposta, si no vaig errat, abans del 27 del Novembre proper,
data en que es convocarien noves eleccions...
J.Vinyeta
18 – 30 de Setembre de 2023
P.S.: El Parlament demana abordar les condicions perquè un Referèndum
sigui una condició per a la investidura de Sánchez. Personalment entenc que,
aquesta condició només pot exigir-se seriosament si hi ha establert aquell mecanisme de mediació amb garanties... que
és precisament una de les condicions prèvies imposades per Puigdemont (que en
la meva percepció és la que és més difícil d’acceptar per Sánchez per l'implicit reconeixement oficial que portaria de tot plegat...). Si aquest mecanisme no hi és, es com fer volar coloms:
s’acceptarà i sense el mecanisme apropiat i seriós en marxa i de control dels
acords presos, s’oblidarà, com ha estat habitual... Em sembla que
és com posar el carro davant dels cavalls.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada