733.-
Silencis
O
així m’ho sembla. Després de l’anunciat
acord d’ER i Junts per governar, no hi
ha hagut més que silencis... llevat d’una tronadora Elsa Artadi que,
trencant totes les enquestes, ens diu que no vol entrar al Govern de la
Generalitat. Només vull assenyalar la proximitat que Elsa ha tingut sempre amb
el Presidents Puigdemont i Torra. Pot
ser, ella sabrà millor que ningú, evidentment, si ara, en aquest acord, hi
troba a faltar aquells als qui sempre ha estat fidel, o al seu esperit i
tutela. Ella sabrà. Que cada un ho entengui com vulgui. Personalment em sembla entendre allò de no voler participar en el que pot arribar a
ser una desfeta històrica.
Novament
hi ha hagut por. Bàsicament por a unes noves eleccions que tampoc sabem si
haguessin arribat i que, un cop pactada la legislatura, tampoc sabem el que durarà. Però quan un partit (en aquest cas, tots dos)
té por a unes eleccions, és que entén que és més important el partit que el que
representa pels seus votants: ER sempre ho ha entès així però, potser
il·lusòriament, crèiem que JpC, no
triaria el mateix camí. En unes eleccions es pot perdre algun llençol,
és cert. De mateixa manera que en el millor dels pactes i acords també se n’hi
perden, de llençols. Però ara, després de tenir por a unes eleccions,
conservant el millor per el partit, i pactant
una governabilitat que molts, massa gent, no entenem, ens quedem amb el
convenciment de que el món independentista, ara, no hi ha perdut un o dos llençols,
no: tinc la sensació de que ha/hem perdut tot l’aixovar.
L’article
que signa J. Cabré alMón i que
titula Blanques juguen [1] és veritat que m’ha fet rumiar. També és cert
que, en moments de desànim un clau roent és sempre un agafador. El que és cert
és que la justícia europea no necessitarà cap embat per deixar les coses
clares i que aquesta claredat tombarà l’esperit Marchena d’un Estat que li
costa poc oblidar-se de qui té hospitalitzat a Logronyo[2]
per raons ...estrictamente humanitarias... i que és capaç de rendir-se,
davant Marroc, fent que l’Audiència
Nacional el reclami a declarar per crims
de lesa humanidad. Quan la Justícia europea concreti, podrem
trobar-nos de nou al President Puigdemont passejant per Amer, o Barcelona...
Si, això serà. Però ara encara no és. Mentre, especialment Junts, no ha tingut el
valor d’assumir la voluntat dels seus
votants, amb l’excusa d’una suposada taula
de diàleg que, a pesar de la opinió de Cabré, no servirà per a res més
que dilatar una decisió que Catalunya ja va prendre aviat farà quatre anys.
Cada
vegada em sembla més clar que serà la
societat civil qui, aquella decisió, la tiri endavant.
Donec Perficiam.
J. Vinyeta.---
20 de Maigs de 2021
[2]Brahim
Gali líder del Polisari, que ha estat la
raó de la invasió marroquina que encara mig dura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada