732.- Noves referències jurídiques?
Ignoro
quina és la situació de les negociacions en les que deuen estar treballant ara
ER i Junts. Però em sembla que es fa
difícil de creure o imaginar que, les decisions judicials que ens van donant des
d’Europa, no hi tinguin res a veure.
Va
ser de cop que ER va retornar a la via de la negociació amb Junts, reacció que
em va semblar gaire bé incomprensible, manifestant que ER governaria
definitivament, en solitari. Però, vet
aquí que, just a l’endemà, es feia pública (ja filtrada el dia abans) la sentència del TJUE,
aquella de non bis in idem, és a
dir, que no es pot jutjar a ningú dues vegades pel mateix, que assenyala que la
justícia europea és d’obligat compliment per a tots els estats i que, sense
massa dubtes, ens deixa entendre que Puigdemont, Comin, Ponsati i Puig
especialment, poden tenir les portes obertes per retornar a l’estat espanyol. Els
entesos ho expressen així i Boye es frega de mans. Es clar dons que, quan la
tornada de Puigdemont pot estar a la
cantonada, ER ha de fer gestos que, quan arribi el moment i el País celebri la tornada d’un dels
Presidents que ha estat represaliat, ER ha de ser prudent. I ho és tant que,
que jo sàpiga, ni TV3 ni Catradio han fet una informació curosa i detallada de
la sentència esmentada. La Corpo, i tots els dependents de la seva capçalera, saben
que s’hi juguen les mongetes... En aquests casos, és millor restar en
silenci.
D’altra banda, Jèssica Albiach, convençuda de que els seus pocs 8
escons son la mare dels ous, es veu capaç de condicionar el 32 escons de JpC. Però
també ha llegit la sentència del TJUE i, per tant, no els hi queda més remei als Cpmuns que el de ser prudents. I la millor mostra de prudència és carregar les tintes
en la possible avinentesa d’ER amb Junts i... plegar.
Veurem
com acabarà tot plegat. Hi han les
engrunes a repartir que ens puguin arribar des de Madrid però, també hi ha la misèria que generarà l’adopció de les mesures, econòmiques i
socials, que Europa assenyalarà i que ens vindran
imposades. Per tant, si no hi ha una certa claredat del que s’ha de fer en el
nostre País per a no ser encara més espoliats, el Govern d’aquí ens ha de
protegir. I em sembla que no hi ha cap paraigües útil que no sigui la transformació d’una autonomia en
un Estat. M’agradaria pensar que totes les discrepàncies ho són, precisament
per saber de l’amplada d’aquest paraigües.
Alguns
jutges sembla que son conscients dels aires
que estan arribant des d’Europa. Des del propi TC (nova sentencia Rull,
amb vots particulars), del TSJC, o inclús des d’un jutjat de Tarragona ( en cas
de la diputada Laia Estrada) sembla que es prenen més seriosament el fet dels
encausaments i no volen ser tant dolents com els fa ser el CGPJ. Potser
passa allò de les barbes, les afaitades i el vehí...
J. Vinyeta.---
14 de Maig de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada