dissabte, de maig 15, 2021

732.- Noves referències jurídiques?

 

732.- Noves referències  jurídiques?

Ignoro quina és la situació de les negociacions en les que deuen estar treballant ara ER  i Junts. Però em sembla que es fa difícil de creure o imaginar que, les decisions judicials que ens van donant des d’Europa, no hi tinguin res a veure.

Va ser de cop que ER va retornar a la via de la negociació amb Junts, reacció que em va semblar gaire bé incomprensible, manifestant que ER governaria definitivament, en solitari. Però, vet  aquí que, just a l’endemà, es feia pública (ja filtrada el dia abans)  la sentència del TJUE, aquella de non bis in idem, és  a dir, que no es pot jutjar a ningú dues vegades pel mateix, que assenyala que la justícia europea és d’obligat compliment per a tots els estats i que, sense massa dubtes, ens deixa entendre que Puigdemont, Comin, Ponsati i Puig especialment, poden tenir les portes  obertes per retornar a l’estat espanyol. Els entesos ho expressen  així i Boye es frega de mans. Es clar dons que, quan la tornada de  Puigdemont pot estar a la cantonada, ER ha de fer gestos que, quan arribi el  moment i el País celebri la tornada d’un dels Presidents que ha estat represaliat, ER ha de ser prudent. I ho és tant que, que jo sàpiga, ni TV3 ni Catradio han fet una informació curosa i detallada de la sentència esmentada. La Corpo, i tots els dependents de la seva capçalera, saben que s’hi juguen les mongetes... En aquests casos, és millor restar en silenci. 

D’altra  banda, Jèssica  Albiach, convençuda de que els seus pocs 8 escons son la mare dels ous, es veu capaç de condicionar el 32 escons de JpC. Però també ha llegit la sentència del TJUE i, per tant, no els hi queda més remei als Cpmuns que el de ser prudents. I la millor mostra de prudència és carregar les tintes en la possible avinentesa d’ER amb Junts i... plegar.

Veurem com acabarà tot plegat.  Hi han les engrunes a repartir que ens puguin arribar des de  Madrid però, també hi ha la misèria que generarà  l’adopció de les mesures, econòmiques i socials,  que  Europa assenyalarà i que ens vindran imposades. Per tant, si no hi ha una certa claredat del que s’ha de fer en el nostre País per a no ser encara més espoliats, el Govern d’aquí ens ha de protegir. I em sembla que no hi ha cap paraigües útil que  no sigui la transformació d’una autonomia en un Estat. M’agradaria pensar que totes les discrepàncies ho són, precisament per saber de l’amplada d’aquest paraigües.

Alguns jutges sembla que son conscients dels aires  que estan arribant des d’Europa. Des del propi TC (nova sentencia Rull, amb vots particulars), del TSJC, o inclús des d’un jutjat de Tarragona ( en cas de la diputada Laia Estrada) sembla que es prenen més seriosament el fet dels encausaments i no volen ser tant dolents com els fa ser el CGPJ. Potser passa allò de les barbes, les afaitades i el vehí...

J.  Vinyeta.---

 14  de Maig de 2021