698.- Vacances...?
El
mes d’Agost és propici perquè, des de l’Estat, es cometin abusos, i greus,
generalment justificats com accions a fer en raó del bé comú. És propici al silenci perquè enganxa a molta gent de vacances, amb
desplaçaments a les zones enteses com a turístiques, de viatge en general (per
casa o per l’estranger) i, per tant, amb mínimes possibilitats de trobades de
caràcter polític, és a dir: amb mínimes possibilitats de manifestacions que
denunciïn les barbaritats que, silenciosament, es van cometen. Si, a més, hi
afegim els controls que, per causa de la covi-19
s’han establert enguany i, com a conseqüència, la pèrdua de drets
fonamentals que amb aquesta excusa ens han anat imposant, podem arribar
fàcilment a la conclusió de que en tot l’entorn se’ns ha perillosament
instal·lat una tempesta perfecta que agreuja la evident immunitat amb la que el
deep state actua.
Una
evidència, del que vinc dient, ha estat la fuga,
perquè difícilment es pot definir d’altra manera, de l’emèrit. El govern de Sánchez
va amagar el destí que havien convingut amb l’emèrit però, com deia un avi molt
savi, no cal dir res perquè tot se sap. I així ha estat. Com s’ha sabut també
que la custodia la paguem tots
nosaltres. Seria d’esperar que la resta de despeses corressin a càrrec del
fugat... Però és clar que, si així fos, ens quedaria evident i palmària a tots
plegats la bossa d’aquest senyor que
es permet llogar habitacions d’hotel que costen, segons la premsa, 11.000€ per nit... Una fugida espectacular que ha ajudat
a que els poders fàctics puguin tancar els ulls i respirar amb alleugeriment.
Perquè ja se sap: Diu l’article
vint-i-sis... Si ens agrada, bé. Si no ens agrada i pensem que ens han
fotut, posem-nos-hi fulles...
Per
fer-ho més bonic, l’Estat ajuda a una línia aèria, que es considerada
estratègica. Una línia, Air Europa, del
grup Iberia que precisament pertany a una multinacional IAG que, tot i
domiciliada a Espanya, te com a principal accionista a Qatar Airways[1]. La
realitat, miris com ho miris, està en que Iberia fa aigües. Iberia i el que
penja d’ella, ja no és propietat de
l’estat, sinó que és una empresa privada, però segur amb interessos molt
concrets, massa concrets, d’alguns dels
que sempre sonen. Per tant, si gratem una mica, només una mica...
A Catalunya també han passat coses. Potser la
de més tirada, ha estat la negativa del secretari de la Mesa del Parlament, un
tal Sr. Muro, que ja va fer carrera amb la suspensió de l’acta de diputat del
President Torra, a publicar el resultat d’un acord pres en el ple votat al
Parlament de Catalunya.
Com
que al MH Sr. Torrent, President del
Parlament, li venen tremolant les cames des del mateix dia del seu nomenament,
i per no fer un desaire al seu cap de files, és incapaç de prendre la
iniciativa i actuar en conseqüència[2], que no
seria altra que defenestrar al Sr. Muro, i que la Mesa assumís la publicació en
el BOPC de l’acta íntegra corresponent a la
decisió del ple (subratllo allò
d’íntegra...) del Parlament, el contingut del qual sembla que no agrada gens ni
al Sr. Muro, ni al lletrat Ridao, ni al President del Parlament. El contingut,
el problema i la manca de solucions està perfectament explicada en l’article de
Vicent Partal titulat “Agents d’altri al
Parlament de Catalunya”[3] De totes maneres sí que m‘agradaria afegir un
petit comentari de caràcter purament laboral al tema. Desconec la realitat de
la situació laboral dels funcionaris i, més en concret, els del cas del
Parlament. Però em sembla que ha de ser clar que el desistiment de funcions i la desobediència
son, en qualsevol cas, sancionables (si no ho son, els funcionaris son
inviolables?) Perquè, en ambdós casos, es tracta d’un trencament de la bona fe de les tasques parlamentàries que comporta inevitablement la pèrdua de
confiança entre les parts i, per tant, la sanció derivable pot arribar, segons el reglament, a ser greu[4] (i tots
entenem què vol dir greu...!). En
aquesta situació queda clar, per molt que hi dolgui, que el patró (el
Parlament), que ha triat un director general (el President) com autoritat
diguem-ne global, ha d’actuar en
conseqüència. Si no actua, el consell d’administració (el Parlament) ha de
poder destituir a qui no defensa correctament els seus interessos... Però ERC
sap que no cal, de moment, preocupar-se. És per aquesta qüestió, i algunes d’altres, que entenc que les properes
eleccions les ha de convocar Ñ després d' inhabilitar al P. Torra: ERC frisa perquè això no sigui
així, no fos cas, i tots els indepes
sabem per què...
Mai
passa res que foti en perill aquells que estan en el poder, defensats per un TC
caducat que només es mantén com a tal
per allò dels interessos partidistes. Han fet les lleis a la seva mida:
res a discutir..., però molt a contestar.
Potser que ens ho rumiem i actuem també en conseqüència. El País, el
Nostre País, precisa definició de la voluntat
ciutadana. A què esperem? Lideratge....? Només ens queda esperar al TJUE? Pot ser veritat que només hi estem a
l’espera...?
J. Vinyeta
11
d’Agost de 2020
Amb La col·laboració d'Helena Garrido, advocada i funcionària de la Generalitat de Catalunya.
[2] https://www.naciodigital.cat/noticia/207147/torra/exigeix/torrent/cessi/secretari/general/parlament
[4] En el incompliment
de les ordres superiors o de les tasques que corresponen i que poden ser sancionades
amb la destitució del càrrec, d’acord amb els articles 4 i 11
del decret 243/1995 de 27 de Juny del Reglament de règim disciplinari de la funció Pública de L’administració de la
Gerneralitat de Catalunya en relació
amb els estatuts del règim i el govern interiors del Parlament de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada