dimecres, de juny 10, 2020

694.- Ferrovial, la fiscalia i Sobiranies


694.- Ferrovial, la fiscalia i Sobiranies.-

Em sembla evident que la Consellera Vergés s’ha equivocat. La pregunta del milió és la de si, a més,  ho ha  fet amb coneixement. Des de temps de l’exiliat Comin, que va ser Conseller de salut, ens veníem queixant de la cessió del control del 061 a Ferrovial, telèfon  que, a més, no era gratuït. Ara, com que no volíem tassa, ens en donen tassa i mitja i Vergés, sense ni tan sols consultar al sector mèdic, i  a dit, cedeix el control dels contaminats per la covid-19[1]   a una filial de Ferrovial. El cost contractual sembla ser del 17 milions i mig d’euros, quantitat que podria haver estat perfectament tramesa a la medicina primària que és, a més, qui manté relació i coneixença del malalt. Ha estat una mostra de menyspreu al sector que no té justificació possible i que la societat civil, per sí mateixa, tampoc oblidarà fàcilment.   Per arrodonir-ho i per  si no funcionés, sembla que  hi ha penalització si  la Generalitat intenta desfer la contracta, qüestió que no deixa de ser sorprenent, però que no és nou si recordem el cas CASTOR. Deu de ser costum fer les coses així,  de forma que l’empresa privada contractada en cap cas hi per diners... mentre que qui paga i pagarà no serà Vergés, si no nosaltres. De Ferrovial ja en tenim mal record per allò de les relacions de l’empresa amb Convergència i amb el Palau de la Música. Però a més arrufem el nas sabent, com ja sabíem, que el germà d’Oriol Junqueras és un càrrec dins de Ferrovial[2] i que tan Comín com ara Vergés pertanyen a l’òrbita dominant d’ERC. No es tracta de pensar malament (tot i que, de  moment, ningú ens ho pot prohibir o sancionar),  però ha de quedar clar, per un mínim de la decència i de la credibilitat necessàries (parlar a més de transparència em sembla clarament  il·lusori...),  que la dona del Cèsar...

Mentre, a l’estat espanyol, la fiscalia pren decisions. La primera, i potser la més rellevant, ens la dona el fiscal del cas Trapero. Renuncia a la rebel·lió, manté el delicte de sedició però deixa la porta oberta a que Trapero  sigui condemnat per desobediència: sembla que la fiscalia, preveient un fracàs de les actuacions, demani al tribunal que, en qualsevol cas condemni Trapero al menys per desobediència... La  segona la pren la fiscalia  i, per causa de la persona implicada, ex  rei Joan Carles, envia  les aventures dineràries per a dir-les de forma simpàtica del emèrit, al Suprem, que és qui les haurà d’investigar.  Veurem fins arriba el cas de l’emèrit. Però personalment em temo que no sigui més que una maniobra de Felip VI per netejar la malmesa  imatge de la monarquia espanyola ique l’afecta directament, tot i que no podem deixar de banda les actuacions que al respecta es venen realitzant a Suïssa amb les rogatòries corresponents  i que, de  moment, ens porten fins  aquí.

Institut  Sobiranies[3] neix  d’una barreja de Comúns,  de les CUP, pocs d’ERC i, fins avui, amb l’absència del  PSC. És fa difícil definir a priori les intencions i aspiracions concretes d’un grup pilotat per Jaume Roures. Sembla que les propostes  tenen més caire social que polític i no sabem  fins a quin punt aquesta especia de dicotomia  disgregarà encara més  el món sobiranista (no recorda allò del tripartit...?). No sé  si el que es pretén, una vegada més, serà  allò de Tot esperant Godot, és a dir que vagi passant la vida sense que passi res. O dit d’una altra manera: no sé sí posant per davant unes necessitats socials tot i que obvies,  s’aniran oblidant d’un objectiu que, com pretesos sobiranistes tots plegats, deuen a  molt bona part de la societat civil que la demana, i que no és altra que la independència de Catalunya.

J.  Vinyeta
10 de Juny de 2020