695.- De les immunitats i del diable.-
El
Parlamento ha rebutjat, em sembla que per cinquena vegada, una comissió
d’investigació sobre les aventures econòmiques del emèrit Joan Carles. Es manté
la immunitat tot i haver-se conegut que l’emèrit s’ha passejat per mig món amb
maletins plens de dòlars. No és que cregui massa en els resultats de les dites
comissions: sempre ha corregut la brama
de que si no vols que un tema s’aclareixi, passa’l a una d’aquestes
comissions. Però, a banda de la
credibilitat d’aquestes, sembla evident que Joan Carles se’ns pixa la boca
mentre PSOE, PP i VOX ens volen
fer creure que plou aigua calenta... La fiscalia suïssa està posant blanc sobre
negre a Joan Carles, a Corinna, als testaferros de l’emèrit i les relacions amb
les comissions, entre d’altres, cobrades per l’AVE de l’Aràbia Saudí. No se si el fiscal suïs
també parla de la comissió per la compra del petroli saudita. La fortuna de la
que es tracta, en un sol del casos, supera el 100 milions de dòlars. Investigar-lo
és, més que res, una qüestió de dignitat nacional especialment per aquells que
hi volen continuar vivint, tot i que els hi plogui aigua calenta...
Convindrem
que la família real era intocable i desconeguda,
llevat de les pàgines rosa de la premsa afí, fins la patacada que Joan Carles
es fot caçant elefants a Botswana. Amb aquell
maluc trencat s’obra la caixa
dels trons i es comencen a fer públiques les diversions de l’ara emèrit, qüestions que el porten, en el seu
moment, a l’abdicació en favor del seu fill Felip. Ara Suïssa, país que té molts visos de
serietat, posa fil a una agulla amb la
que aquí ningú hi vol cosir. Perquè l’estrip que tot plegat ha causat a la institució monàrquica és un
autèntic esvoranc que necessita una repassada sèrie d’una cosidora, tot i que
tothom és conscient de la impossibilitat
de que el pedaç es faci amb les garanties suficients. Pedaç encara més difícil
de reparar mantenint una immunitat que resulta dia a dia més perversa, encara
que, com insinuen, l’emèrit marxi del País per llargues temporades.
La CIA ha
desclassificat documents que ens
confirmen que el Señor X, el fundador i patró dels mal recordats GAL, és Felipe
Gonzalez. Convindrem que poques coses més s’hi poden afegir. La immunitat està
també garantida perquè, d’entrada, el PSOE recolza a F. González i el PSC no
dona crèdit als documents de la CIA. Veurem si Iglésias torna a recordar a Sánchez allò de la cal viva...Tot quedarà igual. Però si
González pontifica de nou li podrem dir més alt i més fort que mai, que se n’abstingui
de fer-ho, perquè de crèdit no en té ja cap, que les lliçons magistrals a las que ens té
habituats, manquen de la base moral i
decència personal necessàries per a ser escoltades.
Però encara hi ha
més. Per si l’Estat no hagués quedat prou tocat amb tot l’anterior,
l’exministre Fernàndez Díaz ens diu que va parlar amb el Papa de Roma i que
aquest li va dir que el diable feia de les seves a l’Estat espanyol i que el
volia destruir Espanya. Ja sabem que la fe obnubila perquè, més enllà
del Dogma, no hi ha res, encara que hi hagi quelcom perfectament apreciable.
Però que aquests que tenen fe ens vulguin fer combregar (mai tant ben dit...)
amb rodes de moli, passa de taca d’oli. Les declaracions son realment per
sucar-hi pa[1].
Si hi adjuntem les declaracions del bisbe Cañizares amb allò de les cèl·lules
de fetus avortats[2],
les declaracions del Rector de la Universitat Catòlica de Múrcia[3] amb els
xips a les vacunes o les de Pilar
Leyre constatant una conxorxa entre
Soros i el independentisme català[4] per destruir a la monarquia en general i a
l’emèrit en particular, haurem de convenir que estem en un país malalt... I si no està malalt, en el millor dels casos
està mostrant una inquietant i molt greu, però esperançadora, decrepitud.
J. Vinyeta
17 de Juny de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada