552.- 17 d’Agost de 2018.-
Avui fa un any de la desfeta a les
Rambles barcelonines. Ens en recordem tots. I mantenim les emprenyades
derivades de les accions d’aquells que en el millor dels casos, hauran anat a
parar a l’infern dels assassins. Tots els cels son perillosos: des del
d’aquells que es varen mantenir fidels a un Papa nefast[1]
que anunciava la glòria eterna massacrant infidels, fins al dels altres que, pel mateix motiu, també es garantien les hurís al seu cel massacrant els altres infidels, assegurant a l’hora militarment el califat
corresponent.
Uns, els primers, varen deixar de
perseguir i matar infidels en el moment en que, allò que es va definir com la
Sacrosanta Inquisició, queda definitivament abolida el 1834 (vuit
segles després del primer cel promès...!). Però els altres, atiats per
les diferències religioses que justifiquen dictadures en el món islàmic actual
que necessiten aquesta creuada inversa per a mantenir-se en el poder, continuen
massacrant: Madrid (Atocha), París (Bataclan),
Niza(Passeig dels Anglesos), Londres (Parlament)... I, d’entre d’altres,
els hi quedava Barcelona.
Ha passat un any d’aquells fets
luctuosos. I continuem amb les mateixes sospites. Els que varen desarticular la
cèl·lula en pocs dies, apuntant-se un èxit
policial espectacular, estan a la presó o imputats: és com si les forces
de l’Estat no haguessin paït la desarticulació tant ràpida... ni la superba
actuació ciutadana i dels serveis actuant amb celeritat i amb una coordinació
perfecta. Des de les espanyes s’intentava desprestigiar als Mossos, arribant a insinuar
i tractar d’assassinat la mort dels terroristes a Cambrils. La pertinença de
l’imam de Ripoll al CNI no està confirmada, però van apareixent dades
tremendament alarmants al respecta quan s’aixeca el secret del sumari judicial.
Es sospita cada dia més de la intencionalitat de l’Estat en un fet sanguinari
amb la intenció d’activar el nivell 5 antiterrorista. Per arreglar-ho, a Madrid
es veta la creació d’una comissió d’investigació dels fet de Barcelona...
Avui hi ha hagut actes recordant els fets. És ben cert que,
encara que només fos per respecte a les víctimes, la política potser hauria d’haver estat desplaçada. I en
bona part així ha estat. Però personalment no he pogut desenganxar del record
de les víctimes tots els fets polítics que varen acompanyar aquell fet luctuós.
No les he pogut separar de la desinformació que s’ha anat mantenint, des dels
organismes oficials de l’Estat, de tot plegat quan precisament el respecte per aquestes
víctimes exigia una transparència absoluta. No he pogut separar el record de
les víctimes d’un sentiment de paròdia viscut amb la presència el Rei i del
President del Govern, incapaços d’exigir des de les seves trones poderoses, aquella transparència obligada de la que
parlava abans. No he pogut oblidar que el famós imam de Ripoll ha estat en tractes amb el CNI. No he pogut separar el dolor per tot plegat del que em ve
semblant un silenci culpable des de Madrid.
No puc deixar de pensar en que la veritat, darrera de les bambalines
dramàtiques i dels èxits policials catalans i dels serveis, ens està sent escamotejada.
Massa foscor... Una foscor que els ciutadans no mereixem. I que molt menys la mereixen les víctimes.
J.
Vinyeta
17 d’Agost de 2018
[1] Urbà II en predicar la Creuada del
secle XI i convertir-se simultàniament en el cap d’un exercit de fanatitzats que
assegurava el seu poder temporal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada