520.- Heil...!
Karl Jacobi és un empresari alemany, amb
empresa a Alella, que va participar en
un dinar col·loqui al Círculo Eqüestre
organitzat per l’empresariat alemany a Catalunya, i al que va estar convidat el
President del Parlament, Roger Torrent, que en l’actualitat, donades les
condicions polítiques que estem vivint, és la Primera autoritat de
Catalunya. Karl sembla que està
emprenyat amb mitja Catalunya (perquè de
l’altra meitat em sembla que també se’n fot...) on resideix i durant el col·loqui, amb una pèssima educació prepotent germànica,
va demanar, sense embuts, que volia Torrent, la primera Autoritat de Catalunya, i
a tots els indepes a la presó perquè,
segons al seu criteri, l’actuació sobiranista havia retornat al País, a l’Estat
espanyol, a l’Edat Mitjana. El més
espectacular no és la manifestació grollera, barroera, en pèssim castellà
després de 36 anys de viure a Espanya,
símptoma inequívoc de que la seva voluntat d’integració és i ha estat nul·la
(vistes i oïdes les seves paraules, no m’atreveixo ni tan sols a recordar-li
que Alella està a Catalunya, que s’hi parla català i que ell hi és des de 1982...), el més espectacular, repeteixo, és l’expressió d’un autoritarisme que fa
tremolar i que va ser acceptat amb aplaudiments per part de la concurrència.
Els unionistes l’han convertit en icona. No sorprèn: sempre he pensat que el
sector feixista d’aquest col·lectiu, més
nombrós del que ens pensem, clama per
l’existència d’un nou Führer. Nou però de velles costums, que actuï tal com
aquell del segle passat ja va actuar amb els que diferien de la seva forma de
pensar o que li feien nosa. I, especialment, molt especialment, per poder
tornar a cridar de nou allò, aquell Sieg Heil...! que reunia tota l’essència de la seva ideologia. Per fi el feixisme
naZional ha retrobat un crit fantàstic i
enyorat: Heil...! Heil...Karl!!
Per arrodonir el col·loqui,
una dona que també era allà, amb els empresaris alemanys i que no he pogut
identificar, va dir-li a Torrent que es tragués el llaç groc que portava perquè ofenia a molts... És una apreciació molt genèrica, però també autoritària i
intransigent. Donat que una persona, la dona en aquest cas, assistent a un acta
clarament germanòfil (i no vull donar a
aquesta paraula cap caràcter pejoratiu si no, simplement, el de recordar quin
era el públic assistent) haig de creure
que, com a mínim és també germanòfila i potser i tot, alemanya. Però, independentment, se’m acut preguntar-li
si precisament el color groc no li recorda res del que va significar en la
seva, pel que sembla, estimada Alemanya
fa no massa anys. I si, de donar-se el cas, aquella estrella groga que portava
tota la comunitat jueva, també l’ofèn només de recordar-la, si és que vol
recordar-la; o, pel contrari, entén que no cal perquè, a la fi, no era més que el senyal premonitori del que era
necessari fer. Sigui el que sigui, és
evident que el que ofèn no és el llaç si no el que significa i, en conseqüència, sembla clar per aquesta senyora que la justícia només és la
que convé als seus interessos. I quan si o no, cal posar-se quelcom de color
groc a la solapa. Heil...!
J. Vinyeta
11 de Març de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada