Estem
vivint un munt de coses alhora perquè l’Estat
espanyol està passant per una situació tremendament crítica. El Procés, del que tant se’n fotien,
ridiculitzant-lo dient-li despectivament
prusés, està fent mal, molt
mal. Només ha faltat que Anna Gabriel se’ns instal·lés a Suïssa per donar-li
una nova empenta a la internacionalització del problema, per acabar-los d’esverar.
Però
el que marca realment la descomposició del règim no és tant el problema català, tot i que l’està posant
sota mínims i està en la raó de tot plegat, sinó el que se n’ha derivat de les
imposicions que, com gats panxa enlaire, van anant practicant en contra de tot.
La vena autoritària es reflexa sancionant vivament en la llibertat d’expressió,
en totes les seves formes (titelles, rap, pallassos, twets,...), en l’art
(l’última censura a la fira ARCO), en la literatura (la novel·la sobre d’un
narco gallec en la que hi ha referència a
un alcalde del PP...), en la censura als mitjans de l’estat,
radios i TVs oficials, criticades des d’Europa que ja ha posat a TVe en
“quarantena”, o per no parlar, com deia
J. Queralt ahir, de l’estranya situació de tres jutjats
(Audiència, Suprem i el 13 de Catalunya) treballant en els mateixos
casos, acció que crea un embolic bestial en l’actuació dels penalistes. O amb
la incongruència del Jutge Llarena en no
voler demanar orde d’extradició per A. Gabriel, segons diu, per la
inconsistència de les acusacions en que hauria de basar-se, mentre per les
mateixes acusacions té en presó a
Junqueras, Forn, Sánchez i Cuixart. Sense oblidar-nos de que la independència
judicial s’està convertint en un mite en un País, aquest Estat espanyol, en que
la vicepresidenta del Govern, Soraya, parla via telèfon amb el TC[1] per a que li resolguin el problema
d’incompatibilitats presentat al TC des del Parlament català “...ésta misma tarde ...” Per una cosa o per
altra, el que està succeint és que
Europa situa a Espanya en l’últim lloc dels estats europeus respecta la
independència del poder judicial[2], noticia que, com es pot veure, la dona
amés una premsa amiga...
Per
acolorir més la situació, els pensionistes, tips d’anar vivint amb
pensions indignes van veient com, a més,
van perdent any rere any, poder
adquisitiu mentre que, després d’haver-se polit en compra de deute de
l’Estat espanyol mai explicada, més de 65.000
milions d’€ de la guardiola de les pensions, es rescaten autopistes que mai
haurien d’haver estat construïdes, Castors de pèssim i perillós disseny, s’aturen
línies d’AVE perquè no hi va gent, o ens assabentem de que dels rescats
bancaris no en recuperarem ni per a pipes.
Així
estan les coses. Son només quatre pinzellades (prou significatives, és cert),
però si mirem per sobre del fum de tot plegat, em sembla que descobrirem el real motiu: cabrejar a la gent, que parli de les putades
que se li fan, de mantenir-la ocupada amb barbaritats polítiques i jurídiques
permanents, perquè no s’aixequi la pols que crea la corrupció sistèmica que
manté a una organització creada segons diuen el jutges per a delinquir, en el poder. I precisament perquè està en el
poder i amb plena “connexió” amb el Poder Judicial en general i de determinats
jutges en particular, és permet canviar aquests últims del tribunal que l’està
jutjant sobre del cas del que més mal podria derivar-se-li:
Gürtel.
Si
hi sumem les advertències, sancions en ordre econòmic (la última de 53 milions d’€)
i qüestions jurídiques pendents amb l’UE (més de trenta casos) i hi afegim que el TEDH, durant el 2016 ja va
condemnar a Espanya en 12 ocasions per
vulneració de drets[3], ens queda clar que l’Estat Espanyol
sembla estar vivint en una bombolla especial i crítica que les “agulles” que he
comentat o la situació econòmica que no és precisament tant boiant, ni molt menys,
com ens volen fer creure, poden punxar-la en qualsevol moment i fer-la petar. I
no és que vulgui ser optimista, és que la realitat sobrepassa les
possibilitats, que semblaven il·limitades, de superació d’entrebancs, limitacions que dia a dia es van posant de manifest
en aquestes supressions de drets
fonamentals que no tenen altra objectiu que mantenir l’autoritarisme, ara
absolutament indispensable, per aconseguir la por de la ciutadania, que pot
arribar a imaginar el desastre particular si tan sols obra la boca...
Els
que vàrem viure la dictadura sabem molt d’això. I encara que no agradi a
alguns, les limitacions d’avui dia cada vegada es van igualant més aquelles que
teníem imposades pel dictador per poder fer el que li vingués en gust i ganes.
I, la veritat, no sé per què li dèiem a allò dictadura i això democràcia quan,
cada vegada més, les que eren claríssimes línies separadores d’una i altra cosa, es van apropant més i
més...
J. Vinyeta
25
de Febrer de 2018
[1] https://www.ara.cat/es/Saenz-Santamaria-presidente-TC-resolver_0_1949805231.html
[2] https://politica.elpais.com/politica/2017/06/07/actualidad/1496827709_980747.html
[3] https://confilegal.com/20170130-el-tedh-condeno-a-espana-en-12-ocasiones-en-2016-por-vulnerar-algun-derecho/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada