516.- Esperant

516.- Esperant.-

Estem una mica estorats, tot ha de dir-se. Vist des de fora, perquè no ens queda altra remei, alguns entenem que ERC està forçant la màquina a la fi de que sigui ERC la que s’emporti la Presidència de la Generalitat. I les sospites s’engreixen en el moment en que el propi Felipe González  demana l’excarceració de Junqueras, això sí, fins a  la seva condemna. Felipe ens diu,  de forma sibil·lina,  que Junqueras ja és culpable i que per tant serà condemnat... Però posat  en llibertat,  podria ser anomenat  President de la Generalitat de manera que Puigdemont, per allò de “l’absència” quedés definitivament  descartat.  Aleshores, a Madrid aplaudirien  fins i tot amb les orelles. Perquè la realitat està en que uns senyors que varen muntar eleccions a la seva  mida, les varen perdre. I amb aquell sentit colonial – democràtic, si és que es pot dir així, que impera en l’Estat  espanyol, faran tot el necessari -  Méndez Vigo dixit –  perquè  Puigdemont no sigui proclamat, i conseqüentment restituït, com a President de la Generalitat. Per arreglar-ho Marta Pascal ens diu que s’ha de constituïr un  Govern  dins de la legalitat ¡, que jo he entès,  dins de la legalitat espanyola...

La societat indepe va guanyar les eleccions i va triar a 70 diputats perquè portessin a terme precisament la voluntat popular majoritària que consistia en fer president Puigdemont. Ara, arribada l’hora de fer efectiu el mandat de les urnes, tot son problemes... i pors.  Els acords entre els partits no avancen, el secretisme queda esbiaixat per filtracions que encara esveren més, no hi ha la més mínima transparència i si aquesta es impossible  per raons estratègiques, es fan necessaris comunicats conjunts que ens deixin entreveure que s’avança; els possibles acords semblen clarament condicionats per les actuacions judicials, que dia a dia  van engrandint el nombre d’imputats, el que fa que siguin prioritàries  les accions preses des de Madrid davant les inexistents que  s’haurien de prendre des de Catalunya.  Potser sigui el moment de recordar i agrair a  Mireia Boya la seva actitud  plena de dignitat i orgull perquè molts entenguin que la renúncia o l’abjurament dels principis pels que som precisament on som, no serviran de res, cosa que és  clara en el cas dels empresonats. Per tant, és  hora de definir i definir-se, perquè tots aquells  que ara temen per la seva seguretat (i no dic que no tinguin raons per témer) entenguin que el lloc en que es varen voler posar ara, precisament ara, no permet renuncies. D’altra banda, els electors, a banda de no entendre aquestes possibles renúncies, podria ser que no les oblidin mai... El comunicat al respecta de l’ANC entén perfectament els riscos penals que aquestes actuacions que demanem, comporten. Però  també entén, i ho entenem tots, que aquests riscos han de ser assumits, si arriba el cas,  pels que els hi toca. Mireia Boya, repeteixo, ha assenyalat el camí.

D’altra banda, i també ho repeteixo novament, els grups de juristes que combreguen amb el pensament indepe – republicà (Praga, Advocats, Drets, etc...),  haurien d’actuar, perquè son ells els que saben com fer-ho, denunciant, davant dels jutjats,  els abusos i disbarats que, des del punt de vista jurídic s’estan comenten pels tribunals espanyols. Entenc que tenen l’obligació de fer-ho. Però si per determinades causes aquestes actuacions que demano no son possibles, entenc també que ens ho haurien de dir.

Tornant al Parlament, diuen que fins a primers de Març, no hi hauran acords. Falten quinze dies que també podem donar de marge. Però la societat civil espera que els resultats electorals es concretin amb les decisions parlamentàries. Torrent vol enviar l’assumpte a  Estrasburg a fi i efecte de que el TEDH doni les seves mesures cautelars  al respecte i anul·li les del Constitucional. Ho fa sense consulta prèvia als defensors de Puigdemont. Suposo que és un tema ben rumiat, perquè deixar en evidència a l’Estat espanyol tindria la seva gràcia. Però, l’objectiu principal ha d’estar en la plasmació d’uns resultats electorals que no varen deixar  cap  dubta, i no sé què pressuposa una resposta negativa del TEDH i  si aquesta resposta podria interferir negativament  en tot plegat, qüestió que també ens haurien d’aclarir.

Continuarem esperant, però dia a dia més amoïnats...

J.  Vinyeta

16 de Febrer de 2018