388.-
Coses que van passant .-
Guerra bruta.- Han estat tot un
seguit de coses que en sembla que van posant en evidència allò
que ja sabíem però que no podíem
demostrar: la guerra bruta contra Catalunya i el Procés. Sabíem dels problemes creats a Mas i Tries que varen
resultar una filfa però que varen
afectar un procés electoral, tant que jo recordo una portada de EL Mundo que
deia, sense embuts “Hemos ganado las
elecciones” davant la davallada d’aquell Mas amb foto messiànica. Però vàrem
tenir les famoses converses entre Fdez.
Díaz i el que era Cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya que demostraven la clara intenció antisobiranista.
Com no podia ser d’una altra manera, el Ministre va sortir fet una fúria per a
dir-nos que la víctima de tot plegat era
precisament ell. Després varen sortir unes declaracions d’un comissari de policia (Villarejo), davant
d’un jutge, que declarava de
l’existència de l’anomenada Operación
Cataluña que no tenia altra finalitat que soscavar el Procés i a la seva
gent tant com fora possible. També en aquest cas, i a posteriori, el propi
comissari, uns dies després i fora del jutjat, ens va dir que les seves
paraules havien estat mal interpretades. La Vicepresidenta Soraya reconeix
l’acció diplomàtica de l’Estat en contra dels interessos catalans sobiranistes,
quan ja era sabut que Margallo havia enviat a dues diplomàtiques de la seva
confiança a recorre el món contrarestant les accions de Romeva i Altafaj i les
sortides de Puigdemont per Europa. El TC anul·la la Llei de la Hisenda catalana,
una Llei que no està feta però anul·la la
suposada intenció de fer-la: el TC té molt clar fins on arriba la llibertat
d’expressió... Tot plegat, no sembla
allò del gat panxa enlaire?
Ada Colau te problemes
seriosos. El top manta es va estenent
per la ciutat i la inoperància al respecta va actuant en forma de crida. És una
conseqüència del “bonisme” típic esquerrà. Els botiguers, i amb raó, estan que
trauen foc pels queixals però continuen, de moment, pagant impostos...
Però des del punt
de vista polític el problema més gros se’l troba en l’enfrontament amb l’Estat
pel tema del CIE de la Zona Franca.
Colau va tancar el centre per manca de la llicència per a convertir-se
en una residència de persones, cas pel que son necessàries unes mesures de
seguretat i evacuació de les que el centre no disposa. Però vet a qui que el
Ministeri de l’interior es pixa sobre l’ordre municipal i reobre el centre…
Jaume Asens, Tinent d’alcalde ens diu que si el CIE s’obra, cosa que ja ha
passat, l’Ajuntament prendrà mesures coercitives...(?) La pregunta del milió és
la de si Domènech, Colau i companyia van entenen que d’aquella “fraternitat”
proposada durant el període electoral amb la resta de l’Estat, no queda ni hi
ha res de res. I, com a mostra, la actuació
del Ministeri en aquest cas concret.
Pensen continuar anant amb un lliri a la mà o
començaran a entendre què aquesta via fraternal i de convivència és
impossible davant d’un Estat autoritari?. Molts ja ho hem entès, però ells
continuen encara la travessia pel desert...
Colau pensa imposar un impost
als pisos que es detectin buits durant més de dos anys. L’obertura de
l’expedient corresponent costarà 633€ independentment de la multa que, de
resultat de l’expedient, es pugui imposar al propietari del pis buit. La pregunta que em faig és la següent: com es
possible que l’obertura d’un expedient costi aquests diners? Entenc que, o així
m’ho sembla, que aquest expedient l’obriran i el portaran a terme funcionaris municipals.
Dons, no tenen un sou? No son
funcionaris precisament per a fer aquestes coses? Hauran de treballar hores
extres per obrir-lo, aquest expedient? Com és possible que si son treballadors
que ja paguem entre tots, s’hagi de pagar un extra per una feina que entenc forma part de les
seves obligacions? D’on surten aquestes anomenades tasses i per què? Encara es
funciona amb papel y timbre del Estado?
Ens ho hauria d’explicar i ben explicat.
La formació de Govern a l’Estat,
està donant molt que parlar. No sé quin és el seny que s’ha d’imposar, però
alguna resposta definitiva hi haurà d’haver a tot plegat, la de noves
eleccions inclosa. El que ens porta més distrets és el Sr.
Rivera. Diuen que Romanones deia amb contundència allò
de que “...cuando digo nunca jamás, estoy
hablando de ahora...” Sembla que és
com havíem d’haver entès a Rivera quan ens deia que ell no faria mai president
a Rajoy. Però, tot i que ja ho sabíem,
també es va oblidar de dir-nos que, canviar de criteri és obligat quan en mig
de la tempesta es fa necessari tot i més per quedar-se aixoplugat, on sigui,
amb qui sigui i a costa del que sigui. Rivera sap molt bé que si no pot entrar en
una coalició de govern o no pot tenir un
mínim d’influència en la oposició, el seu partit està perdut i, en
conseqüència, ell haurà de marxar amb la cua entre cames. Però segons ell ara
és una pura raó d’Estat que Rajoy governi. Sort que estem curats d’espants.
La Llibreria Europa ha estat clausurada.
Em sembla que a Alemanya ja faria temps que ho hagués estat, de clausurada.
Però voldria saber si a la resta de
l’Estat hi han o no hi han llibreries, amb
el mateix tarannà que continuïn obertes,
o a les seus dels partits feixistes per
exemple, que inexplicablement encara campen arreu, no hi ha llibres, revistes o altres tipus de
publicacions com les que hi havia a la llibreria? I si hi son, no son
susceptibles de ser sotmeses igualment, al menys, a l’acció policial? El propietari[1] de la
Llibreria Europa ha estat encausat en varies vegades (una d’elles per un míting
a Àustria) per difusió de la ideologia nazi i per enaltiment del racisme. Però això només passa a Barcelona?
Honradament entenc que, de ser així, no deixa de ser curiós. Independentment, felicitem-nos perquè el Mossos hagin actuat i portin al
jutjat tot allò que està molt lluny del sentir general del nostre País.
J. Vinyeta
11 de Juliol de
2016
[1] Pedro Varela és el seu
propietari i la seva llibreria va ser la seu de Cedade, organització nazi
fundada a Barcelona a la mitjants del
segle passat i de la que va ser-ne President fins a la seva disolució/desaparició
a principis dels anys ’90
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada