390.- Altres coses que estan passant.-
Sol ser habitual que allò que és
gairebé consuetudinari passi per davant de nosaltres sense donar-li
importància. Però ens passa això perquè ens arrodonim dins la nostre esfera i,
si el globus no es trenca, ens neguem a veure més enllà de la barbeta. Dic tot
això perquè és evident que estan passant coses greus o quan menys, importants.
La
situació política
del l’Estat espanyol és possiblement la menys greu. La impossibilitat
d’entendre el que és simplement pluralitat política que obliga a pactes està fent que, volent o sense, ens
anem aproximant a una tercera cita
electoral que, de realitzar-se, portarà al PP a una majoria quasi absoluta.
Mentre,
aquí, a casa nostra, quedem pendents de la inclusió no en L’ordre del Dia
del Ple del Parlament d’avui i la subsegüent aprovació dels resultats[1] de la Comissió del Procés Constituent, debat
que va estar “marcat” pel TC, que el va senyalar com no realitzable. Les
conclusions son sèries i sembla que, donat que el Parlament i els seus membres
son inviolables en les seves tasques parlamentàries, entenc que es fa de manera que el Parlament, es
converteixi en responsable de la
qüestió. Que el TC faci allò que ningú creu possible no és ni serà res
extraordinari. Seria una manera més (en cap cas acceptable, això sí, però
efectiva) de fer arribar a la gent que tot plegat és dificultós, qüestió de la
que molts sembla que no en tinguin consciència. Tenim l’11 de Setembre a tocar.
Si el TC insisteix en les seves maneres, la Diada serà més reivindicativa. Però
ha de quedar clar que, a pesar de la més que possible mobilització general, el dia 12 no serem independents. Haurem
de continuar en la brega...
ANC
i Òmnium
han decidit descentralitzar l’acte central de la Diada d’enguany. No és una
cosa que m’agradi perquè sempre he entès que una foto d’un milió de persones té molta més força que cinc de
dues-centes mil cada una. Però també em
sembla entendre que fer baixar sistemàticament la gent a Barcelona, tot i que
sigui festivament, potser que fatigui a més d’un. Veurem com acaba tot plegat. Pot ser que el
TC ajudi, com ja ho ha fet en Diades
anteriors...
Però hi ha una qüestió que no podem
deixar de banda: Turquia. El sistema polític turc ha estat sotmès a un
cop d’estat que cada dia ens mostra uns orígens més foscos. Erdogan continua culpant al Imam Gülen, que
viu a Pensylvania (EUA), de la responsabilitat, quan menys intel·lectual, del
cop. Sigui qui en sigui responsable, la purga que està portant a terme Erdogan
és una autèntica “neteja” de suposats opositors de forma que li deixin la via
lliure per a convertir-se en l’únic valedor i executor de l’Estat turc. Europa calla i els Estats Units, conscients
del valor estratègic militar de Turquia,
també. La purga realitzada afecta pràcticament a tots els sectors, des del
judicial, ensenyament a tots els nivells, militar, funcionariat administratiu,
premsa i medis de comunicació, cap estament ha quedat lliure de sospites i tots
ells han estat represaliats. I el més inquietant està en que Erdogan estudia
les possibilitats d’instaurar la pena de mort i Europa només s’atreveix a
dir-li que la reinstauració de la pena de mort tancarà les portes d’entrada de
Turquia a la UE. Sabem que va passar
aquí a casa nostra amb tots aquells que es varen oposar a una dictadura que era
ja sagnant des d’un principi. Em temo que
Turquia pot seguir aquell camí tot i les manifestacions diàries a les
places públiques del país. Franco, Mussolini, Hitler, Ceausescu o Mao, per
citar-ne alguns, també tenien
manifestacions d’adhesió permanents... fins que arriben al final de la seva
vida de forma més o menys dramàtica. Aleshores, les manifestacions es
converteixen en manifestacions de repudi al dictador corresponent.
Malauradament només ens queda la possibilitat d’observar la actuació d’Erdogan.
Però pel que sembla, el camí que porta no és més que la confirmació d’allò que
molts ja sospitàvem: la confirmació d’un autoritarisme molt a punt de
traspassar una línia vermella que dona pas
a una dictadura en tota regle. Que Deu agafi confessats als turcs i,
especialment, als kurds, perquè em temo que seran l’ase dels cops més directes.
J.
Vinyeta
27 de Juliol de 2016
[1]http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/991345-que-diuen-les-conclusions-de-la-comissio-del-proces-constituent.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada