349.- Dels resultats electorals del 20D.-

349.-  Dels  resultats electorals del 20D.-

Em sembla que els resultats electorals  portaran  cua. Els resultats, per primera vegada en quaranta anys, son suficientment fragmentats com perquè a l’oligarquia dominat se’ls hi posin les orelles dretes, perquè l’intent de crear un Podemos ad hoc, no ha funcionant.  Tot i que amb una bona irrupció a la resta de l’Estat, l’empenta  no ha estat suficient i la pròpia actitud, en massa ocasions xulesca de Rivera, renovadora però centralitzadora i uniformadora al mateix temps, d’intransigència en cas d’arribar a triomfar i de diferents llenguatges en funció del lloc i a qui va dirigit el discurs, li ha donat com a resultat un nombre d’ascons insuficients per a les expectatives per a les que va ser creat el partit. D’altra banda, potser sí que va castellanitzar  el nom del partit i ha muntat la seu a Madrid. Però no ha pogut canviar els seus orígens catalans, fet que, en la meva opinió, tanca moltes portes polítiques a Madrid. De totes maneres, el Sr. Rivera ja ha afirmat que s’abstindrà en les votacions parlamentàries en un intent de donar un mínim de satisfacció a tots aquells que l’han mantingut viu fins avui.

Rajoy es troba, sobre el paper, en series dificultats per formar govern. La premsa va publicant les nul·les opcions i, pel que diuen, a Madrid ja corren rumors de noves eleccions pel Maig que ve. Al Sr. Rajoy i adlàters els hi podríem recordar que allò que deien de la fractura social catalana, i que no era més que pluralitat política, i de desgovern  a Catalunya, que no era més que una conseqüència d'aquella pluralitat política, ara li està passant a ell i podríem dir-li al Sr Rajoy que ha estat per la seva actitud política que Espanya ha quedat fraccionada socialment i ves a saber, fins quan, sense govern... Haurà d’aplicar-se una medicina molt amarga perquè l’existència de pluralitat política ens ha creat una cultura de pacte a Catalunya, des de fa anys ben portada, però aquesta cultura és inexistent  a Madrid. I ja se sap que, en qualsevol pacte, hi ha renúncies. Però  el PP no hi està acostumat. De sempre, només ha sabut manar. El propi tarannà del PP ja és un handicap en cas de negociació.

Duran i la seva UNIÓ, ha desaparegut del mapa polític dins l’Estat, com ja ho varen fer del mapa català, però amb l’agravant de que Espadaler va tenir millors resultats a Catalunya que els que ha obtingut el propi Duran a tot l’Estat. Milian Mestre insinuava avui la possibilitat de que el Sr. Duran acabés sent ministre del PP. Personalment no ho veig com una idea  massa estranya donat que sempre m’ha semblat entendre que el Sr. Duran, des de la seva habitació del Palace  defensava uns interessos econòmics concrets, que potser algun dia coneixerem, i aquest mateix lobby el podria intentar “colar” en el consell de ministres. Ja se sap que determinats interessos econòmics  belluguen el seus peons com titelles, però amb èxit.

Existeix una opció de governabilitat del PSOE que  passa per coaligar-se  amb Podemos, ERC i DL, el que posa sobre de la taula una qüestió catalana molt important: l’autorització d’un referèndum  que, encara que només fos consultiu, ens confirmaria la Sobirania i el reconeixement oficial davant d’Europa i el món. Quasi res...!

La sorpresa ens la ha donat  Podemos.  Ha resultat la tercera força en nombre d’ascons però també a resultat insuficient el seu resultat per poder fer de crossa del PSOE sense més.  Iglesias, que amb Colau ha donat la campanada a Catalunya en general i a Barcelona en particular, s’ha tornat a ratificar en la voluntat de considerar a Catalunya com a una Nació i, per tant, insisteix amb el tema d’un referèndum per a que Catalunya decideixi el seu futur. El que jo no sé és si vol fer-lo per la via de transferir competències o per modificacions constitucionals. En el primer cas, podria venir arrel d’un pacte d’investidura en els termes exposats anteriorment. Si no és així, amb quins recolzaments pensa comptar al Parlament per dur-lo a terme, un canvi constitucional?  Perquè, tot i que existís aquella majoria  de la que parlava per investir al PSOE, la veritat està en que el PP comptarà amb un terç del Parlamento, el que deixa massa justa, per no dir que impossible,  la possibilitat de tocar la Constitució. A banda de tot plegat, el que queda clar és que el famós referèndum a Catalunya  ha quedat com a resultat “estrella” d’aquestes eleccions i per tant, el Procés ha quedat reivindicat i, en certa manera, reforçat.

Pel que respecta a Catalunya, Convergència, ara Democràcia i Llibertat, perd quasi mig milió de vots respecta de les generals de 2011 en favor d’ERC, que es situa com a segona força a Catalunya Però els resultats d’uns i altres fa que, al Parlamento hi hagi  més  diputats independentistes que no hi ha hagut mai i entenc que aquest era un objectiu i, per tant,  una victòria.  De totes maneres, DL o Convergència com es vulgui dir, han d’actuar ràpid si volen sobreviure, accelerant una refundació-reordenació immediata perquè si no, no seran ni a temps de recollir les engrunes en qualsevol propera contesa electoral.  PSC, PP i C’S aquí a Catalunya, han perdut molts llençols en aquesta bugada i la davallada especialment del PSC i del PP, ha estat espectacular. C’s recordarà amb llàgrimes als ulls els resultats del 27S...

Tinc la sensació que el resultat electoral no ha caigut indiferent a Europa, ans al contrari. La prima de risc ha començat a pujar i la Borsa ha perdut punts. Per tot plegat existeix una possibilitat que, malauradament, pot venir “imposada” des d’Europa: un pacte PP – PSOE que permeti la investidura de Rajoy a fi de que les estructures econòmic – financeres, tal i com ens tenen acostumats (només cal recordar Grècia)  no tremolin. Si això de la coalició PP – PSOE passa (i personalment no em seria estrany que passés tenint en compta  que no seria la primera coalició entre socialistes i conservadors d’aquest tipus a Europa),  que Déu agafi confessada a Catalunya...! Perquè si tots dos parits tenen un enemic comú, aquest enemic és precisament el procés sobiranista que des de fa uns anys tenim engegat a Catalunya. I C’s si afegirà  amb una delectació malaltissa i cruel.

  J.  Vinyeta

21 de Desembre de 2015