347.- Paraula de CUP!

347.- Paraula de CUP! .-

Vaig escoltar al portaveu i considerat un dels ideòlegs de la CUP J.M. Busqueta  a 8TV, just l’endemà d’haver escoltat l’entrevista feta també per 8TV al President Mas. I per rematar el tema, vaig llegir l’entrevista que l’Antoni Bassas (diari ARA,12/12) li fa a Quim  Arrufat. A la fi de tot plegat, vaig arribar a la conclusió de que poca cosa hi ha per acordar entre ells i JxS. Però tot i així...

Diuen que el Sr. Busqueta és assessor  del chavisme veneçolà. No és la meva intenció pontificar sobre la bondat o no de tal feina: ell sabrà què és i per què ho fa. Però, independentment, suposo que molts estarem d’acord en que el populisme del anomenat chavisme ha estat una constant a pesar del èxits que hagi pogut obtenir entre els més desvalguts. També ha resultat històricament cert que  tenir determinats èxits econòmics a costa de reduir llibertats personals i col·lectives (amb empresonaments dels opositors, per exemple), no condueix més que al desastre en el moment en que els recursos econòmics que sostenen aquests èxits, decauen (l’exemple més sonat ha estat la caiguda de les dictadures denominades democràtiques sota l’ègida de Moscú durant la segona meitat del S. XX).  Dic això perquè, si resulta ser veritat la participació del Sr. Busqueta en el desenvolupament de la ideologia i la praxis social que han buidat els supermercats de Veneçuela de les primeres matèries més elementals, haurem d’entendre que, com a assessor o conseller, no haurà estat massa encertat. De les paraules del Sr. Busqueta, durant l’entrevista, se’n deriven pel País la voluntat d’una revolució social que, vistos els resultats chavistes i per les seves possibles influèncis, pot acabar sent una dictadura de les anomenades bolivarianes que, amb un populisme per bandera, acabi sumint al nostre País (vegem-ho  amb una certa ironia i humor) en un racó europeu del tercer món on els nens, a pesar de les suposades mesures correctores, es continuïn pixant al llit per escalfar-se (Busqueta dixit!).... No crec que hi hagi algú que no entengui ni accepti la necessitat de modificacions socials i estructurals d’un cert calat profund, raó que també omple els sentiments independentistes. El que sembla passar de taca d’oli (i ara sense ironia ni humor)  és fer-ho per i amb la imposició d’uns criteris polítics i ideològics minoritaris que, en sembla entendre, estan molt lluny, a les antípodes, dels criteris polítics i ideològics  més, molt més, que majoritaris  que impregnen el País. 

En l’entrevista que Bassas realitza a Quim Arrufat, Arrufat manté les mateixes tesis que el seu company de files. Però hi afegeix un parell de qüestions que em deixen amb una certa perplexitat. La primera està en el fet d’assenyalar ara, en contra del que proposava Baños, que un  pacte d’investidura  CUP – JxS, no suposaria un pacte d’estabilitat parlamentària perquè, segons Arrufat “... no se’n està parlant...”  Dons, on som?  L’altra tema fa referència a l’assemblea a celebrar per la CUP el proper dia 27. Segons Arrufat, la decisió sobre de la suposada oferta que  JxS ha  de presentar, es portarà a l’assemblea i aquesta decidirà. I afegeix “Ho acabaran decidint 2000 o 2500 persones.”   Sigui la que sigui la decisió assembleària  que condicionarà, en un sentit o altra, el futur del País, em resulta clar per una simple regle de tres, que, aquesta decisió,  serà presa  per un  0,131%  del bloc independentista amb  72 escons al Parlament i un milió nou-cents  mil vots a favor (suposat un criteri unànime de 2500 assembleistes)... D’altra banda, en un altra moment de l’entrevista, Arrufat  diu:  “En tota aquesta entrevista estic fent un crit d’alerta, als negociadors de JxSí, al mateix president, a la gent que vulgui que tot això tiri endavant, que d’aquí a l’assemblea del 27 de desembre  facin algun cop de timó que sigui suficient per poder guanyar la majoria de la CUP per tirar endavant el procés. L’opció d’eleccions al març hi continua sent, i si la situació és de bloqueig podria obtenir la majoria de suports de la CUP”  És a dir: o hi ha cop te timó suficient (suficiència  que definirà la CUP) o el procés no tirarà endavant, amb el que queda clar que el procés, per  Arrufat com a mínim, no és prioritari; i com a corol·lari   em  sembla entendre que anem a noves eleccions. És en aquest punt que no deixa de sorprendrem el paràgraf final sobre la col·laboració futura de la CUP. Si hi ha bloqueig post electoral, tal com hi ha ara, quina serà la raó per la què la CUP canviarà de criteri? Si les decisions son assembleàries, per què i qui garanteix que l’assemblea sigui procliu a l’entesa? O serà que manipular les assemblees és més senzill del que ens diuen, i jo crec que sí? Si d’antuvi ja hi ha aquesta predisposició, per què esperar al suposat bloqueig post electoral? Que pretén guanyar la CUP, donat que res és gratis,  amb aquesta estratègia?

J.  Vinyeta

12 de Desembre de 2015