200.- Després de la Diada
(i II).-
No vull negar que les declaracions del Sr. Almúnia han estat un gerro
d’aigua freda. Però em sembla més aquella aigua polvoritzada que quan fem carn
a la brasa hem de tirar al foc, quan hi ha flames, perquè la carn no sens
cremi. La finalitat d’aquella aigua, seguint l’exemple de la carn, és la de
tenir-la cuita al punt. Que no passi el mateix amb les declaracions
d’Almúnia...
Les declaracions del Sr. Almúnia
han trencat els silencis[1]
que fins ara mantenia la UE en el tema català. Hi trobo en tot plegat un parell de coses que m’arrufen el nas. D’una
banda, per molt que digui el Sr. Almúnia, ni la Comissió ni el Consell Europeus
han manifestat oposició formal al procés català ni al seu futur. D’altra banda,
la Comissió, en veu del Sr. Barroso, ha manifestat en varies ocasions que només
es pronunciarà oficialment si Espanya ho demana. Per què no ho ha demanat,
encara? Si no hi ha declaració oficial de la Comisssió, ¿què volen dir les
declaracions d’Almúnia amb un afegitó en el que insta als
dos Governs a dialogar “...
en una mesa cara a cara y con la cabeza fría en vez de por carta...” per resoldre el futur polític que planteja Catalunya? Tot plegat em sembla una
mica confús. Així les coses, entenc que, a banda d’aquestes declaracions, el
que realment hem de valorar positivament
son precisament els silencis fins ara oficials des de la UE referides a
Catalunya; perquè, per exemple, és conegut que s’estan portant a terme negociacions amb Escòcia respecta de la seva possible secessió i ningú
no parla de deixar-la fora de la UE. Com deia
López-Burniol, no precisament activista independentista, però persona de
bon criteri, no hi ha precedent en la UE
al respecta, deia que Europa no és precisament un institució previsible, ans al
contrari, i que parlar de tot això ara,
quan encara no tenim clar com arribarem a la secessió, és posar-se la vena abans de la ferida (la
transcripció no és literal, però estic segur de que el propi Sr. López la
donaria per correcta). Per ratificar això últim, resulta que el portantveu de
la UE, el català Sr. Duch es reafirma en les paraules d’Almúnia, però afegeix,
i no crec que casualment, allò de que
una cosa és sortir pel balcó i una altra fer-ho per la porta... El que ja és
dit: res i/o tot és possible. D’altra banda pensar que no hi ha vida fora de la
UE em sembla una simplificació. I pensar que la Sra. Merkel desmantellarà la
Volswagen, una altra. Temps al temps i avaluació de riscos pels que han de fer-ho...
El fer un comentari sobre les
declaracions del Comissari Almúnia m’ha semblat obligat, per la seva
repercussió en l’àmbit general actual. Com resulta evident, PP i PSC les fan
ràpidament seves i atien la por. No és nou
i continuaran amb la cantarella perquè, com resulta palmari dia a dia, no tenen altres arguments.
Però hi ha una altra cosa que m’agradaria posar sobre la taula. I
és demanar, finalment, posicions
definitives. El Sr. Duran se’n va a Panamà per estalviar-se el haver de sortir
a la Via. El Sr. Herrera diu el que diu, però se’n va a envoltar La Caixa (en
comptes de tenir, quan menys, el valor d’anar a encerclar Bankia, a Madrid o al propi Banc d’Espanya) i tampoc hi
va, a la Via. El Sr. Navarro ja ni convenç al PSOE i ha de veure com el Sr.
Rubalcaba passa per la Festa de La Rosa sense ni parlar de la consulta. I
m’agrada pensar, potser erròniament, que molts dels membres - simpatitzants dels respectius partits
polítics que lideren, eren presents en la Festa, a pesar de les seves indisposicions
- oposicions partidistes al fet.
Srs.: és cert que cada un de vostès i els Partits que representen
tenen un compromís amb el Parlament de Catalunya i, per tant, amb la ciutadania
que els va votar. Però, en la meva opinió, s’allunyen cada vegada més d’aquell
compromís. Necessitem que prenguin actituds fermes que no ens ofereixin dubtes
i acabar amb les mitges tintes. Facin el que creguin que han de fer, però
diguin-nos-ho amb claredat i de forma definitiva, especialment de cara a la
consulta i, en especial, respecta al possible resultat. Com que veig molt
difícil aquesta rotunditat que jo demano, seria bo que, al menys, per traure’ns dubtes, en afirmessin un
compromís formal de que, a l’endemà de la Declaració d’Independència per un
resultat o per una decisió unilateral
que, pel que temo, en cap cas no els hi haurà estat de la seva
complaença a cap dels tres, es posaran a
treballar, colze amb colze, amb el Govern que ens hi hagi portat, i a
fer-ho pels interessos del Nou Estat,
interessos que no tenen que ser
precisament coincidents amb els interessos dels partits respectius. Al menys
tindrem de Vostès una cosa clara: que no
posaran més pals a les rodes de les que ja ens trobarem en el seu moment. Penso
que Catalunya s’ho mereix.
J. Vinyeta
17 de Setembre de 2013
[1] El Sr. Almúnia
ha fet declaracions contradictòries, com les que va fer l’any passat en les que
deia que “…no és honest dir de manera taxativa que Catalunya quedarà fora de la
UE…” Vegeu aquestes declaracions al diari ARA del 23 del 10 del 2012. En la web http://www.ccncat.cat/sites/default/files/Catalunyanosortira.pdf,
trobareu les raons que dona el Centre Català de Negocis, rebatent, des de fa
temps, aquest tipus de declaracions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada