197.- El Retorn de vacances

197.- El retorn de vacances.-

El mes d’Agost s’ha acabat. Per als nostres líders torna a reiniciar-se el cicle social i polític  després d’allò que en diem  vacances. Molts d’aquests líders, a l’hora de plegar, varen fer coses pensant que la realitat en la que es trobaven quan varen marxar  hauria canviat a la tornada  i es podrien  estalviar els esbufecs que molts de nosaltres ja pensàvem  que no es podran estalviar. Perquè la realitat és recalcitrant, tremendament recalcitrant i la Llei de Murphy, com afegitó,  diu allò de  que el que pot anar malament, anirà malament i en el pitjor moment.  Per tant quan han tornat s’han trobat amb que allò que pensaven que seria diferent no ho és, que els problemes (que ho son per a uns, quan per als altres no son el mateix) encara hi son i que alguns d’ells, pot ser que la majoria,  estan en un punt de major virulència i de difícil solució si no és apropant-se a la realitat de la que emergeixen. I així ha estat

--   El cas Bárcenas encara hi és i complicant-se dia a dia que passa: el substitut de Bárcenas diu que ha cobrat amb diner B, amb aquells diners que mai havien existit. Ni el contenciós amb Gibraltar, creat per difuminar la realitat, ha estat suficient perquè tota ella  es transformés en  una versió més “idíl·lica”.

--  El cas Noos potser que canviï de jutjat si el Jutge Castro decideix imputar a l’expresident Camps i a l’alcaldessa de València, Sra  Rita,  donada les seves condicions d’aforats.  Per arrodonir-lo, apareix un crèdit del Rei a la seva filla Cristina que, males llengües insinuen que va ser traspassat al compte de Noos.

--  El PSC continua anant a la deriva. Els enfrontaments entre la cúpula oficial i el sector catalanista han estat permanents. I només ha faltat que el Sr. Nadal, ex candidat a la Presidència de la  Generalitat es confabuli amb CiU a Girona pel tema del Dret a Decidir. I rebla el clau amb unes declaracions al diari Avui que aixeca butllofes al Carrer Nicaragua tant que empenyen al número dos del Partit a dir que, literalment, en el partit hi sobra gent i actituds. És un tema que promet i ja veurem com acaba. Però, tot i que aquest sector catalanista, que el propi partit assenyala a la Sra. Tura com a alma mater de la situació, ha dit però no ha fet, perquè jo encara no els he vist votar diferent al que ha votat  la resta del partit. El Sr. Navarro, com que continua oposant-se a tot allò que flairi a llibertat de País i no sabent ja que dir, arriba a demanar que les depeses que pot generar la Via siguin pagades per l’ANC. No  li nego raó, a condició, es clar, que els sindicats o els vaguistes, per exemple facin el mateix quan es manifestin. Sort que algú, amb més seny, li ha recordat que el dret de manifestació no  és només per a uns de concrets.

La que ha tornat amb una forta empenta ha esta la Sra. Alícia. La dita més sonada ha esta la de  voler posar totes les traves legals possibles a la despesa que el Govern preveu, en una partida pressupostada l’any que ve, per a la celebració de la consulta. Deu ser  que ella no voldrà votar. Ja sé que estem en temps difícils i qualsevol despesa pot semblar excessiva. Però continuo creient que és molt més greu dilapidar   2000 milions construint submarins que s’enfonsen per a no tornar a surar que no pas els costos que pugui generar l’exercici d’un dret tot i que ella el pugui considerar anticonstitucional. Però des de que el tema de Metodo 3 ha revifat amb sucoses noves sortides dels jutjat, sembla que s’hagi situat en una línea més discreta i no sap si participarà o no en els actes oficials de la Diada. Independentment, quan en un Estat la policia actua al marge les jutges  “tapant” actuacions compromeses d’un membre significat del partit que el governa, a l’extrem de que la jutgessa del cas hagi de cridar l’atenció dels comandaments policials per la seva actuació, és que hi ha una cosa més i que és  molt greu que no va a l’hora. Recordant  Hamlet, podríem dir que hi ha quelcom que put podrit. Però en aquest cas, amb molta fortor, massa fortor.

Tenim la Diada a sobre i Unió s’ha manifestat en contra de la Via, tot i que dona llibertat als seus afiliats per participar-hi. No  ha estat cap sorpresa. CiU, al contrari s’hi referma i el Govern ha autoritzat als Consellers la lliure participació. El càrrec que ostenta el Sr. Espadaler li dona una perfecta excusa per a no participar-hi.

El PP encerclarà, en una Cadena pro unitat d’Espanya, la Sagrada Família. Veurem quants son, tot i que ja sabem el que diran. I el Sr. Herrera s’agermana amb la  monja Forcades i el Sr. Oliveras  encerclant La Caixa. Ignoro perquè no van a Madrid a  encerclar Bankia, em semblaria més  lògic.  En fi!. Mica a mica em sembla que van quedant clares moltes coses i els posicionaments individuals davant dels, al menys posicionaments multitudinaris (no vull forçar l’expressió i dir-ne majoritaris...) però, en qualsevol cas, més plurals.

 I ara, a esperar la Diada!

J. Vinyeta

5 de Setembre de 2013