195.- Corrupció
a dojo.-
És la quotidianitat. El ventall que forma es va
ampliant fins a cobrir un espai de 360 graus i de la que poca cosa queda per
dir. Només fer-hi algunes apreciacions.
Es parla molt de corruptes i molt poc de
corruptors. I ha de quedar clar que si n’hi ha d’uns és perquè hi son també els
altres. Si ho pensem bé, aquest silenci
sobre dels corruptors entenc que forma part de la normalitat en un Estat com el nostre. Els corruptors son
allò que anomenem l’oligarquia, és a dir el poder real. Els corruptes no son m
és que els caps de turc de l’entramat, les ases dels cops quan arriben les
hores baixes. Els que ens donen les dades, els mitjans, no sembla que les donin
totes i les que donen, en general, sempre van en el mateix sentit perquè, si no
ho fessin, potser també quedarien fora
de l’òrbita limitada per aquell poder. Es parla de la “Llotja” del Bernabeu com
a centre real de poder en el País. Però,
fins avui, al menys, no ha estat ni tan sols “imputada”. I també del diari El
Mundo que vol presumir, dins de tot aquest embolic de posar i treure governs,
pel que sembla complint ordres de la FAES.
Sabem que la Transició va estar com va estar, tot i
que l’arribada dels partits polítics va
ser com una benedicció. Però aquells – aquests han caigut en la trampa que més
havien de vigilar. Tots aquells lleons que havien de portar-nos a la llibertat,
s’han convertit en cadellets que mengen a la mà d’aquells que els hi varen
estendre la trampa, als qui no se’ls hi veu la cara, però tots sabem qui son.
És evident que la societat civil, ofegada fins a mínims de subsistència, en el
millor del casos, ha estat més a l’aguait que els partits perquè no li ha
quedat més remei per a sobreviure, perquè algú havia de posar el crit al cel
davant d’aquesta manca de pudor i d’ètica per banda d’aquells que havien de
regenerar el País. Però si la política és l’Art del Possible, a més ens posen
en evidència que, si tenim en compte allò del “coneixement sensible”
(l’estètica), el que ens arriba és la part més negativa, redundant, de les “possibilitats”
possibles. No son conscients el partits de tanta negativitat...?
Entenc, o així m’ho sembla, que ha d’haver-hi una
regeneració política profunda, inclosa la d’una bona part de La societat civil
que considera “normal” el nivell actual de corrupció i que aquesta formi part,
com deia al principi, de la quotidianitat i que en sigui consuetudinària.
Perquè aquesta societat civil regenerada serà la que empenyi a tots aquests inamovibles a sortir
del sot.
El rovell de l’ou, quan parlem de corrupció
econòmica (perquè d’altres formes també n’hi ha, i a tall d’exemple podem posar
el nomenament del President del Tribunal Constitucional), està en el
finançament dels partits polítics. Aquests han tingut des de l’any 1978 temps suficient per posar-se en línea amb la voluntat que aquella minsa Constitució ens havia fet
entendre que així seria, Avui dia, quan els partits estan emmerdats fins al
coll i podien tenir-ne una sortida mitjanament honorable, decideixen “aturar”
la Llei de Transparència en procés. Tanta és la merda en que hi neden tots
junts?
¿I aquí? Tampoc és per llançar coets, però tenim
un President que, com a mínim, no
s’escuda darrera d’una TV de plasma, cosa que és d’agrair. D’altra banda, ell
mateix va triar posar-se davant d’una societat civil inquieta, il·lusionada i
que va fent camí cap Ítaca pas a pas. I
se’m fa difícil de creure que anteposi les necessitats del partit a les del
País perquè, senzillament, tot plegat no te aturador. És evident que el Nou
Estat naixerà amb un llast important i no tan sols en aquest aspecte, tinguem-ho
clar. Però això, en cap cas, ens ha de fer pensar que fins que això (o
tot) no s’esmeni no podem anar en lloc.
Penso que és molt clar que la llibertat no es pot adjectivar. Per tant, fem. I
després, lliurament podrem decidir què i com ho volem amb la serietat i duresa necessàries, això
si. Churchill va guanyar una guerra i va perdre les immediates eleccions
posteriors. És un exemple per a no oblidar.
Sense voler justificar res, assenyalar que hi ha
una web (http://wiki.nolesvotes.org/wiki/Corrupt%C3%B3dromo)[1]
que ha creat un Corruptódromo en el que hi posa els que entén com els 320
casos més greus de corrupció econòmica a l’Estat. D’aquests 320, i
repeteixo que no vull justificar res, només 10 casos afecten a Catalunya (no
parla del tema ITV ni del cas Bárcenas
per tant en el cas de Catalunya serien
11/322) Que cada u ho entengui com vulgui.
J. Vinyeta
22 de Juliuol del
2013
[1] Aquesta web dona molta info rmación al respecta. Tot i que en aquestes coses
s’ha de ser prudent, aquesta web cita les fonts de cada cas que exposa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada