193.- El Concert del Camp Nou.-
He deixat passar uns quants dies abans de
parlar del Concert. Acostumo a fer- ho així en casos similars perquè em sembla
que així es tendeix a una suposada, tot i que inexistent, objectivitat més
acurada pel fet de posar-hi, pel propi distanciament, més seny que rauxa.
Vagi
per endavant que no hi vaig ser, per una sèrie de raons que no venen al cas,
però vaig seguir-lo per TV. Vist des de fora em va semblar un èxit
espectacular. Aquells que permanentment
ens van dient que el soufflé independentista es va desinflant, van quedar
fotuts i emprenyats. Fotuts perquè han d’anar
cercant nous arguments per a no insistir en el ja socorregut argument de la por. I emprenyats perquè no
saben trobar la clau de volta perquè els seus posicionaments unionistes vagin
guanyant posicions en el dia a dia. Insisteixen, això sí, en què el que fem és
dividir la societat, que noranta mil persones no son res i que els que no hi
van anar son molts més del quasi vuit-cents mil (presencials i per TV) que hi
varem ser. És evident que jo no ho discutiré. Sempre he dit que l’única manera
de saber-ho és fent un referèndum que definirà, en un sentit o altra,
posicions i donarà dades concrets. Però
el que si veig és que no hi ha manera de que deixin organitzar-lo perquè es
defineixi tot plegat. ¿Serà què el que diuen les enquestes els hi fa
por?
Un
altra argument sistemàticament emprat és el de titllar-nos de nazis. I en
aquest aspecte si que cal fer una reflexió.
Durant la segona dècada del segle passat, just
acabada la primera Guerra Mundial, un senyor
que es deia Mussolini funda a Itàlia l’anomenat Partit Feixista. Aquest
partit té un parell d’objectius bàsics i
Mussolini està disposat a portar-los fins a les seves màximes
conseqüències: l’única veritat és la que
porta el partit i aquesta veritat ha d’imposar-se, si és necessari, per la
força i eliminant tota discrepància. La dissolució dels partits polítics,
l’agressió constant als dissidents per part de les anomenades Camises Negres,
creen un estat de terror a Itàlia amb noms concrets com Farinacci[1],
gran repressor especialment a la zona de Cremona. Hitler, pocs anys després, fervent admirador
del dèspota italià, implanta a l’alemanya de la postguerra la mateixa idea però
batejant-la de social amb la creació del Partit Obrer Nacional Socialista Alemany. Nacional s’escriu amb z en alemany i
d’aquí el nom de Nazi amb que serà conegut el Partit i recordades les seves
actuacions. Les repressions en mans, en aquesta ocasió, de les “camises
Pardas”, les SA fins la seva destrucció,
suplicada per l’exèrcit alemany a canvi de jurar fidelitat al Führer, dona
entrada a les SS, també de tristament recordada memòria. Aquí, a Espanya, hi ha un senyor que es diu
J.A. Primo de Rivera que funda Falange Española amb les mateixes
finalitats que els altres dos i que arriba
a dir que ell no coneix més dialèctica “...que la de los puños y las
pistolas...”. Franco, hereu ideològic (fins que li convé) de Primo de Rivera
(al que ha deixat afusellar, per si de
cas, a la presó d’Alacant durant la Guerra Civil), admirador de Mussolini i
Hitler, segueix el mateix camí i, com els altres dos, estableix que la
salutació oficial és el denominat “saludo romano” del braç enlaire tal com ja
havia fet en Mussolini primer i Hitler després. També aquí es crea el Partido
Único i de les conseqüències de la seva instauració, encara en tenim també
memòria. Això és una breu síntesi del que significa Nazi i que, va portar al
nostre país a una guerra civil, de la qual els d’aquí, a Catalunya, en varen
patir conseqüències dramàtiques, i porta a la resta de la
humanitat a una guerra amb 50 milions de morts.
Dit
tot això, cal diferenciar entre aquells que ens tracten de nazis sabent que
menteixen i entre aquells que, sense saber res de res, repeteixen allò que algú
els hi diu que han de dir i que haurien d’info rmar-se
abans d’opinar. Perquè, sí en aquests moments hi ha algú que està imposant el
pensament únic amb una única veritat que és una Constitució que només ha votat
el 26% de la població actual, no son pas els anomenats nacionalistes catalans
qui ho fa. I si algú imposa aquest compliment no per mitjans físics però sí amb
l’ofec econòmic (diuen que és el mètode actual de fer la guerra) tampoc en som
els anomenats nacionalistes. ¿Qui son realment els nazis? ¿aquells que ens
diuen nazis per amagar la seva intolerància, o nosaltres que en patim les
conseqüències? És trist, però no fan més que udolar com
un animal ferit llepant-se les ferides.
Fetes
els aclariments que entenc coma pertinents,
afegiré, respecta del Concert, que en la meva opinió, l’espectacle en sí no va estar ben
organitzat. Sobrepassar en dues hores l’horari previst no és una bona carta de
presentació. En la meva opinió, convertir la segona part (personalment no tinc res en contra d’en
Llach, al contrari) en un homenatge individual, no em sembla lògic davant de
milers de ciutadans desitjosos d’altres coses. I acabar-lo amb un himne que
ningú coneix ni música ni lletra i que en cap cas serà reconegut com a tal per
la ciutadania en general, em sembla un desori. De totes maneres un èxit, un nou
bany de catalanitat. Gràcies Muriel!
J. Vinyeta
8
de Juliol del 2013
[1] Roberto Farinacci, anomenat per Mussolini
Secretari General de Partit Nacional Feixista el 1925 i afusellat pels Partisans el 28 d’Abril de 1945.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada