194.- Granada, PSOE i PSC.-

194.-  Granada, PSOE  i  PSC.-

Vagi per endavant una correcció:  vaig dir que la trobada PSOE – PSC és va fer a Còrdova quan en realitat és va fer a Granada. Ja sé que això té una importància relativa, però penso que l’intent de cenyir-se a la veritat (que en massa ocasions sabem tots que respon a actituds subjectives) ha de ser permanent.

Preguntava l’altra dia si algú dubtava de que, pel PSC, seria primer la E d’Espanya o la C de Catalunya. Personalment no en tenia dubtes. El PSC pot anar dient el que vulgui, però el contingut del famós document del PSOE de dissabte passat, no enganya a ningú i, en aquest sentit, el títol és, en el meu entendre, ja  suficientment expresiu: “Ganarse el Futuro. Un nuevo pacto territorial:la España de todos”.

Un cop entrat en el text, em sembla el plantejament d’una reforma del sistema autonòmic, sense anar més enllà, deixant clar que la problemàtica estatal es resumeix en dues “temptacions” concretes: la temptació centralista i la temptació secessionista. La primera és, i ja des de fa dies, evident i la segona és, evidentment, causada pel gir secessionista de Catalunya “...que ya no busca la mejor forma de encajar a Cataluña... dentro de España...”  i que, en conseqüència, caure en alguna de les dues temptacions “...seria un desastre y desataría  de nuevo todas las tensiones territoriales [...] que hicieron imposible la convivencia en libertad de los pueblos de España...”

Establertes aquestes premisses es fa difícil, com així en resulta de la lectura del text, que es pugui anar més enllà d’allà on ara som. Diu el PSOE que han de corregir-se els mecanismes que fins avui permeten que el Tribunal Constitucional esmeni Estatuts votats per la ciutadania, però no  fa cap menció de la possibilitat de que els partits puguin tornar a actuar com ho varen fer amb l’últim Estatut de Catalunya, uns demanant signatures per a la seva invalidació mentre que altres s’ho passaven d’allò més bé  “cepillándolo” tot i allò del  “Aprobaré...”

Per si quedaven dubtes el penúltim paràgraf diu “Queremos hacerlo porque el Estado de las Autonomias es en buena medida el fruto de nuestro esfuerzo, y la tarea de hoy es reformarlo, precisamente para salvarlo de las tendencias contrapuestas que  lo amenazan”

A partir d’això, el Sr. Pere Navarro haurà de donar moltes explicacions sobre la l’eufòria desfrenada amb la que ens ha volgut vendre fum, fum  que ha estat criticat, una vegada més pels tres corrents catalanistes interns en el PSC. Perquè li agradi o no al Sr. Navarro i a la colla de corifeus que l’acompanya, i sembla que no els hi agrada, Catalunya  aspira a més, molt més  que el que li proposa el PSOE – PSC. I tot i que el PSOE ho interpreti així, no em sembla que la deriva actual catalana, sigui una escarida “temptació” secessionista. Podríem dir que ja és un “pecat” confés que potser no volen veure perquè podria ser que, en veure’l, tot aquesta estructura mental de la que en volen fer gala, se’ls enfonsaria com un castell de sorra a la platja. Pecat, per cert,  pel que l’Estat, i al menys amb l’aquiescència del PSOE – PSC, ja ens en fa pagar una penitència molt dura...

J. Vinyeta

10 de Juliol del 2013