165.-
Després da la Diada (I).-
Ja ha passat una setmana
des de que la “tempesta” independentista
va esclatar. I estic encara una mica aclaparat. Però, tot i això, ja comença a
ser hora de fer un mínim anàlisi i
iniciar comentaris a tot plegat.
No crec necessari parlar de
xifres. Tant li fot un milió com dos: érem molta, moltíssima gent i el crit
general era independència. Dir-ho d’una altra manera, com insinuen els
unionistes és, en la meva opinió, voler emmascarar la manifestació. Som més els
que no hi érem, diuen!. I potser, si.
Només hi ha una manera de
saber-ho però, potser perquè no ho tenen tan clar com diuen, no hi ha manera de que si pronunciïn a favor
de comprovar-ho. Jo no sé si som més
nosaltres, els secessionistes (el cor em
diu que sí, que ho som. I les enquestes, també), però la resposta només pot
venir donada en un referèndum. De totes
maneres jo no he vist encara una manifestació multitudinària a favor de la
unió, llevat de les dels pocs ultres del Dia de la Raza, el 12 d’0ctubre a la
Plaça dels Països Catalans, a Barcelona.
La onada independentista ha
sobrepassat al conjunt de polítics del País i, tot i que encara no en parlen gaire bé gens, també als polítics de la resta de
l’Estat, a més de deixar-los a molts sorpresos per l’existència d’un problema
que en cap cas podien arribar a pensar
que fora de la magnitud que realment encara
és. El President Mas, a Madrid dos dies després, va ser valent i va
deixar clar, com diria en Monzó, el per què de tot plegat. Però deixa les coses en una posició certament
inestable[1],
des del punt polític, perquè sap que la societat civil ha anat més enllà
d’allà d’on ell volia arribar.
És evident que, tot i estar
sobrepassat pels fets de La Diada, el Parlament va donar un manament sobre el tema
fiscal al Govern. Per tant, tot i que només sigui per poder tancar l’acta
corresponent, i de que no acabi de ser
res més que un acte protocol·lari, personalment entenc que s’ha de complir[2].
En principi tots creiem saber com anirà
i, llevada d’una sorpresa, el President tornarà amb un no per resposta. Per
tant serà el proper dia 21 el dia en que
el President Mas haurà de començar realment la gestió de tot allò que la
societat catalana ha deixat en les seves
mans des del prop passat dia 11, amb
el convenciment del que no hi ha marxa enrere, perquè sap que la
societat civil continuarà empenyent. Per
tant, davant d’un no al projecte estrella del seu mandat i davant d’un un
“tsunami” estelat, haurà de convocar eleccions. I aquí haurem de veure el contingut dels programes electorals del
partits per poder votar el que ens convenci més. I molts, tots els que hi érem, sabem que
volem que hi diguin aquests programes electorals.
En qualsevol cas, els unionistes, que no han
estat capaços en 300 anys de dir-nos perquè no ens anem d’anar, que no han
estat capaços de donar-nos més que unes raons ideològiques uniformadores per a
mantenir-nos integrats en l’Estat Espanyol i que mantenen amb nosaltres un
tracte colonial pur, posaran en marxa la poderosíssima maquinaria de l’Estat
per desfer quantes passes anem fent: des del punt de vita polític amb tots els pals possibles a les rodes tant des de dintre com des de
fora de l’Estat i, des del punt de vista social, atiant la por a les desgràcies
econòmiques i socials que se’ns vindran a sobre si ens en anem, tot i que podrem constatar que, en cap cas ens diran
què els hi passarà en ells si marxem. El més trist de tot plegat és que quedarà
també evidenciat que en aquest Estat en que ens hi fan estar, la famosa i intocable
Constitució està per sobre de la Democràcia, per sobre de les decisions del
teòric depositari del poder: ens han invertit i prostituït els conceptes. I
aquesta és possiblement la raó de tots els mals.
Però de tot això, en tornarem a parlar a partir de
divendres 21
Per animar la festa, el Rei
ha penjat a la seva web una carta amb
caire marcadament polític. Mai, des de el famós 23 F , el Rei havia fet un
manifest que coincideix fil per randa amb el criteri del Govern Central. Algú
deia ahir que potser que la situació actual sigui comparable a la del 23 F i per això el Rei opina i
fa política. Però si és així, és que el Rei identifica i pren als secessionistes per colpistes? No sé qui haurà pressionat a la Casa Real per a prendre una mesura d’aquest tipus.
Penso que només hi va a perdre perquè, d’una banda, ens assenyala la por que
ells, els valedors, tots plegats, ja estan passant. I, d’altra banda, no sé si
el Rei és capaç de veure que, a partir d’ara, potser que el triangle blau de
l’estelada hagi de canviar de color i convertir-se en morat, per allò de la
bandera republicana: quan encara no havíem adjectivat la llibertat que volem,
ara resulta que, a més, serà republicana?.
Majestat: em sembla que heu mossegat l’ham...! Amb amics d’aquesta mena,
és ben cert que no cal tenir enemics.
Continuarà.
J. Vinyeta
18 – 19 de Setembre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada