164.- Borden…? Dons
és que cavalquem, amic Sanç !.-
Hi ha vegades que en que
es fa difícil afegir adjectius afalagadors a fets que, a més de haver estats
viscuts i corroborats personalment, son reafirmats i contrastats per milió i
mig de persones[1],
per mitjans de comunicació d’arreu i
inclús per aquells als qui el sol fet de l’anunci de la convocatòria, per sí mateixa, els hi
revoltava l’estomac. La convocatòria
d’ahir, va ser un èxit absolut i el clam, unànime. L’ANC s’emporta l’orla en la
que hi estem inscrits els participants sota el lema inequívoc de la
convocatòria, mantingut a pesar de les pressions què de tot arreu anaven
arribant al secretariat de l’ANC per a que
fos modificat i més assumible pels més repatanis la secessió, Govern inclòs.
Dit això, em sembla més
adient tornar-ne a parlar després que hagin passat uns dies, amb el cor més
fred, amb més racionalitat i menys apassionament. Avui parlarem de la Diada vista des de
Madrid.
La primera observació que
cal fer és que el silenci general al respecta que s’observa en les portades de
la premsa de l’endemà madrilenya ens fa entendre que consideren la manifestació
com un èxit. De no haver estat així les portades de la “Brunete mediàtica”
haguessin estat escandalosament cruels i humiliants. En no poder-ho fer, han
optat pel silenci, la qual cosa ha estat tremendament significativa en aquest
sentit. Només El País, per allò de la
edició de Barcelona, i El Mundo en la
edició Catalunya, en fan referència important (en cap cas a plana sencera).
I per triar-ne un de entre tots plegats, vaig
agafar El Mundo. Aquest rotatiu, republicà d’última hora, aznarista i en massa
ocasions visceralment anticatalà, ens fa saber que centenars de milers de
catalans varen sortir al carrer a demanar
la independència. I en culpabilitza de la situació a la debilitat de
Rajoy en el tracte amb les autonomies i, en especial, en el tracta vers Catalunya.
Jiménez Losantos, íntim
nostre des de que Terra Lliure li va destrossar una cama, admet sense dubtes la
possibilitat de secessió dient “Si son
viables Mauritania, Moldavia o Montenegro ¿cómo no va serlo Cataluña?”. Després,
això sí, no se sap estar de comparar als nacionalistes catalans amb Lenin, Mussolini i Hitler per allò de
que imposen la seva ideologia.
Victoria Prego ens ve a
tractar d’ignorants i afirma que res del
que se’ns ha donat (?) en tres dècades
ha estat suficient per aplacar les “exigencias
nacionalistes...” Però acaba l’article amb un “Via
libre” a que el President Mas gestioni la secessió “...si se atreve a ello”.
L’Editorial del mateix
diari entén que la manifestació va sobrepassar les previsions
del Govern i el problema se li presenta al Sr. Mas “...que
es quién ha sacado a pasear al monstruo...” De totes maneres, acostumats
com han estat empre a resoldre les diferències amb l’ús de la força, l’editor reconeix
la inviabilitat avui dia d’una solució per via de les armes.
Després, especialment en
un article titulat “No seais imbéciles” inicien
l’anunci de les catàstrofes, la misèria “...y
el empobrecimiento de los catalanes durante generaciones...” que ens espera
de separar-nos d’Espanya. És un anunci
del que ens vindrà: la por serà l’arma més perillosa que utilitzaran per
fer-nos desdir
Però tot plegat no és mes,
en la meva opinió, que una demostració palpable de que tenen consciència de que
marxem i si ho fem, saben que bona part del entramat ideològic que els hi dona
saba, s’enfonsarà i això els hi fa pànic: “ni será roja y estará rota...” els hi pot passar res pitjor?. Però serà davant de la estratègia de la por per a la que
hem de tenir respostes a punt i, especialment, fer-los-hi la pregunta del
milió: ¿com s’espavilarà Espanya si el 20%[2]
del seu pressupost deixa de ser
ingressat?. És per tot plegat que se’m ha ocorregut la frase que encapçala
aquest escrit: Borden?... Dons és que cavalquem, amic Sanç!![3]
I, pel que sembla, de pressa.
J. Vinyeta
12 de Setembre de 2012
[1] Alguns mitjans, inclosos alguns de
Madrid, com El Mundo parlen, en algun
dels articles interiors, de 2 milions de
persones
[2] Catalunya
aporta el 20% del total del pressupost
de l’Estat Espanyol.
[3] Ho he escrit en
l’idioma en que hi ha probabilitats de que hagi estat escrit el text original
de l’obra, de moment, cervantina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada