163.- Tot esperant....-
Tenim la Diada a sobre. Estic segur de la resposta ciutadana i, per a molts dels que
en principi havien negat la seva participació, ha resultat que l’empenta que l’organització
porta, l’allau de confirmacions d’assistència, la quantitat d’estelades venudes i en molts llocs
esgotades, la manca d’autocars, els trens especials etc... els ha fet recapacitar, no sobre la seva manca
de voluntat independentista si no en la possibilitat de quedar-se fora de la
foto. Tots sabem que el Sr. Duran, que pot
ser-ne l’exemple més paradigmàtic, s’ha trobat en aquesta tessitura. Hi ara,
ell i el seu partit, per aquesta última qüestió que no pas per altra, participaran en la manifestació. És ben cert que els
motius de participació son molts i variats. Però crec que no hem d’oblidar quin
és el lema de la concentració i quin és
el resultat que se’n espera. Dic això perquè el dia 12 hi hauran els de sempre
que, volent portar l’aigua al seu molí, adduiran que de manifestació per la
Independència, res de res i que no va ser més que un bram per uns altres motius
concrets, per qualsevol altra cosa,
menys per la raó per la qual molts hi vàrem ser. El PP i C’s no hi
assistiran. Millor. Estarem més tranquils i sense la necessitat d’enfrontar-nos
a la seva incomprensió. Ja no hi contem amb ells. Hi ho saben.
L’Almirall Nelson, en les hores prèvies a la
Batalla de Trafalgar, on hi va perdre la vida, va reunir als oficials i a la
tropa del seu vaixell insígnia per l’arenga habitual. La va finalitzar amb una
frase que crec molt adient. Dirigint-se a tots ells els hi va dir: “Anglaterra
espera que tots i cada ú compleixi amb el seu deure...”. Catalunya també ho
espera de tots nosaltres. I d’aquesta classe política que, llevat de molt
pocs, no sap encara, habituada com està
a anteposar el seu partit a tot allò que interessa al comú de la gent, on
situar-se.
Per
altra banda, des de la Meseta comencen ha arribar uns certs senyals de
nerviosisme. Des de Coronels reclamant l’acció dels tancs amb culminació heroica
en defensa de la sacrosanta unitat pàtria, fins a les negatives i
oposicions sistemàtiques i permanents
(realment en aquest aspecte poca cosa hi a de nou) a qualsevol moviment que des
d’aquí intentem per afirmar-nos i diferenciar-nos. Les últimes del President
Extremeny en son el millor exemple de tot plegat.
I el PSC? Dons tenint el valor de dir que la
mani de la Diada ho és tot menys independentista. Però quan es diuen les coses a mitges i en
profit particular (certament hi haurà gent que potser hi serà per motius exclusivament personals),
perquè tot i que no els i agradi la convocatòria ho és per a l’Estat Propi, ho
definim com a demagògia. Va ser la forma de donar tranquil·litat a un PSOE que, a pesar
de tot i en el meu entendre, ja no necessitava.
Queden
poques hores pels fets dels que en podem ser protagonistes i, quan hagin
passat, en tornarem a parlar.
J. Vinyeta
9
de Setembre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada