159.- AQUÍ I ARA (i II).-
La pregunta que feia ahir en referència a l’aprimament de l’Administració, mereix un afegitó.
L’Administració, concretem en la nostra, està en mans de CiU majoritàriament i de la resta de partits més representatius proporcionalment als resultats electorals. És sabut que el partit guanyador copa els punts vitals i econòmicament més ben retribuïts i que els perdedors en prou feines reben les engrunes del pastis tot i que els pactes post electorals donen més oportunitats als partits que queden situats en segons llocs. Tot això amb independència de les aportacions econòmiques del sistema electoral que paga unes quotes per vots obtinguts i per escó al Parlament[1].
És de domini públic que els partits, tots els partits, proveeixen, d’entre dels seus afiliats i afins, de personal per ocupar llocs ja siguin de rellevància política, econòmica o social i, malauradament, la tria no sol fer-se, en massa ocasions, per la qualitat de la persona sinó per afinitat a l’anomenat aparell del partit. És una de les queixes de la nostra societat d’avui dia: aquesta situació, que és coneix com a “partitocràcia”, respon més a les necessitats dels partits que no pas a les necessitats dels electors. D'aquí en resulta l’endogàmia que s’evidencia en la constant rotació de càrrecs ocupats en massa ocasions pels mateixos noms i des de fa anys. L’administració està a les seves mans, a les mans dels partits que governen i del que es deriva dels pactes post electorals.
He fet aquesta introducció, d’altra banda amb res de nou, per poder tornar a fer la pregunta que feia ahir, tot i que plantejant-la d’una altra manera. Si l’Administració està en mans dels partits i entenem que també l’Administració ha d’aprimar-se, han de col·laborar els partits en l’aprimament de l’Administració?
Entenc que la resposta ha de ser clarament afirmativa, però tinc seriosos dubtes de que els partits, per sí mateixos, facin res al respecta. Si ho fessin, podríem començar a pensar que inicien una “reconversió” seriosa que tots agrairíem i celebraríem. Però ens han demostrat abastament que primer son els partits, per molt que ens vulguin fer creure que la seva gran preocupació és el benestar dels ciutadans als que es deuen.
S’aprimaran?
J. Vinyeta
7 d’agost de 2012
[1] 20120€ per escó, 0,76€ per vot i 0,21€ per elector (aquets dos últims requereixen un ascó com a mínim). BOPC 291, 10/04/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada