154.- Eurovegas.-
El diari AVUI del 21 de juny, parla d’Eurovegas. Encapçala l’article, a la pàgina 29, amb el següent titular “Creixen les veus contràries al projecte d’Eurovegas” i tot seguit desgrana una sèrie de declaracions fetes des de/per diferents taules – grups o en conferències, contraries al Projecte. No és la meva intenció posicionar-m’hi a favor o en contra. Però si que haig de dir que les raons adduïdes per al no, en l’article citat, son, al menys en el meu entendre, molt poc convincents. No sé si l’autor, sap o coneix més raons de les que exposa en l’article i si les sap o coneix, ignoro per què no les inclou, però entre cometes comento les raons que s’hi exposen i que hi son tal qual en l’article.
Comencem per les Declaracions del Bisbe de San Feliu de Llobregat. Diu el Bisbe que la construcció del complex crearà “...un món i un estil de vida que es pot qualificar de degradant per a la vida humana...” Pot ser que sigui cert. Però, no és precisament l’Església catòlica, tot i que ho intenta constantment per allò de l’apostolat, qui pot donar-nos lliçons de moral. Des de segles, ha pactat amb el poder i s’ha alineat a favor d’aquest poder que, en massa ocasions, sí que ha degradat a la vida humana fins a fer-la desaparèixer. I no cal anar massa lluny: ens podem quedar en els temps de la guerra civil i de la Dictadura.
Des de la Taula del Tercer Sector, se’ns diu que “...(el Complex) portarà més perjudicis que beneficis...” Si no em donen dades més concretes i/o aclaridores, m’és absolutament impossible admetre aquesta afirmació que, tal com està formulada, sembla més folklòrica que altra cosa.
Un membre de la agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya ens diu, sempre segons l’article, que “... l’interès privat és obvi, l’interès públic és incert...” Aquest País nostre (i hi incloc la resta de l’Estat Espanyol), de sempre ha estat un defensor de l’status públic en front de l’status privat. L’estament privat ha estat entès, de sempre, com el mitjà opressor i, com a norma general, ha tingut que suportar la tendència de la seva socialització en nom del bé públic. Una afirmació com aquesta, ha d’anar acompanyada de dades concrets. No es poden fer volar coloms.
S’hi afegeix la Unió de Pagesos. El Complex, pel que sembla, podria afectar conreus. Però l’oposició de la UP, sempre segons l’article, a la instal·lació del Complex, rau en que “...Catalunya només produeix el 40% dels aliments que consumeix...” Suposo que fan referència al 40% dels aliments que la pagesia produeix. La pregunta em sembla òbvia: aquesta mateixa pagesia, ¿serà capaç d’elaborar aquest 60% restant amb qualitat i preus competitius davant dels subministradors forànis? Si ho poden fer, ¿per què no ho fan ara?
La pregunta que em sembla més adient en tot l’article, és la de si hi haurà prou aigua per alimentar el faraònic complex i l’afegitó sobre el consum energètic que presentarà. I aquí hem d’esperar les respostes dels tècnics al respecte. I ser curosos, especialment amb el tema de l’aigua.
Els arguments donats, tal com estan exposats a l’article, son massa fàcilment rebatibles i en semblen també, com ja diu un del presents en una de les Taules mencionades a l’article en qüestió, “que formen part d’aquella cultura del no - gairebé sistemàtica afegeixo jo - en contra de tot”, des de fa anys.
He dit que no volia manifestar-me ni a favor ni en contra. Senzillament, volia comentar un article que tampoc sé si té una altra finalitat que la purament info rmativa. Però si es vol fer oposició, amb cara i ulls, ha de fer-se amb dades a la mà. Personalment recomano a tots aquests opositors, en la meva opinió més de cor que no pas de cap, que facin seva la oposició que, sobre el mateix tema, fa el Sr. Carles Boix, professor de la Universitat de Princeton, EUA, en el seus articles[1]. Ell aposta per la no execució del projecte. Però ho fa amb dades concretes a la mà sobre influències en el PIB, l’atur, les possibles ludopaties, els costos que generen aquestes ludopaties, etc....etc. Son dades extretes de estudis americans realitzat en zones – Estats on s’hi han instal·lat casinos i en les àrees d’influència que creen. No sé fins on i de quina manera, aquestes dades es poden extrapolar per aplicar-les aquí, a casa nostra. I és cert que algunes de les dades que aporta son d’anys en darrera i això desdibuixa, però en la meva opinió no les invalida, algunes de les conclusions[2]. Però el que queda evident és que quant parla, i exposa les seves raons pel no, ho fa amb coneixement de causa. És la diferència entre saber tocar un instrument o tocar-lo d’oïda, situació, aquesta última, que es dona realment amb massa freqüència en el nostre País.
J.Vinyeta
22 de Juny de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada