141.- “Polacos”.-
Sempre m’ha intrigat que, des de la Meseta franquista, se’ns anomenés, despectivament, “Polacos”. No trobava original que aquest menyspreu només vingués donat per la nostra parla que els hi resultava, a tots aquells, inintel·ligible, com si escoltessin enraonar “polac”. No ho trobava coherent, perquè tampoc el Basc els hi era entenedor i les altres formes del català, com el Valencià i el Balear, tampoc els hi eren intel·ligibles i, tot i això, ni bascs ni valencians ni balears eren “Polacos”. Només ho érem nosaltres (no sé si a València i a Les Balears o al País Basc allò de “habla en cristiano, perro” també s’hi va donar, tot i que imagino que sí). Era l’única explicació que sabien donar-me inclús els meus, els d’aquí, i tampoc era tan estrany pensar que fora realment per motius de llengua si, com sabem, l’única llengua i per tant l’única manera de parlar que havia d’existir és la castellana (i passats més de setanta – cinc anys de la victòria franquista i trenta cinc de la mort del dictador encara la situació és manté pràcticament igual). I així ho tenia entès.
Però vet aquí que un dia, cabussant-me una mica en la Història, m’arriba a les mans un reportatge cinematogràfic sobre la vida i miracles del Sr. Hitler[1]. En aquest reportatge l’autor comenta les ànsies expansionistes del dictador alemany i recorda que ja abans de que signés, pel 1934, el Pacte de no agressió amb Polònia, Hitler deia el següent:
“Els polacs han nascut especialment per a la feina dura. Hauríem d’utilitzar-los simplement com a font de treball no especialitzada. Els polacs només han de tenir un amo: els alemanys”. I afegia: “Tots els representants de la intel·lectualitat polaca han de ser exterminats. M’agradaria matar sense pietat a tots el homes, dones o nens de la raça polaca o que parlin polac...”
No us sembla possible que el propi Franco copiés del seu admirat Hitler i que canviés del discurs “alemanes” per “españoles” i “polacos” per “catalanes” i que així se’ns veiés des d’aquell canvi - traducció – assimilació per tots els corifeus franquistes? No pot ser que d’aquí ens vingui el mot imposat?
No m’atreveixo a afirmar que aquest sigui l’origen de la dita. Però convindreu amb mi que “se non è vero, è ben trovato”...” oi?
J. Vinyeta
18 de febrer de 2012
[1] Visions of War.- Hitler in his own words (first part).- Alba Communications Ltd / Take Three TV productions 2002. Directed by James Wignall
Sempre m’ha intrigat que, des de la Meseta franquista, se’ns anomenés, despectivament, “Polacos”. No trobava original que aquest menyspreu només vingués donat per la nostra parla que els hi resultava, a tots aquells, inintel·ligible, com si escoltessin enraonar “polac”. No ho trobava coherent, perquè tampoc el Basc els hi era entenedor i les altres formes del català, com el Valencià i el Balear, tampoc els hi eren intel·ligibles i, tot i això, ni bascs ni valencians ni balears eren “Polacos”. Només ho érem nosaltres (no sé si a València i a Les Balears o al País Basc allò de “habla en cristiano, perro” també s’hi va donar, tot i que imagino que sí). Era l’única explicació que sabien donar-me inclús els meus, els d’aquí, i tampoc era tan estrany pensar que fora realment per motius de llengua si, com sabem, l’única llengua i per tant l’única manera de parlar que havia d’existir és la castellana (i passats més de setanta – cinc anys de la victòria franquista i trenta cinc de la mort del dictador encara la situació és manté pràcticament igual). I així ho tenia entès.
Però vet aquí que un dia, cabussant-me una mica en la Història, m’arriba a les mans un reportatge cinematogràfic sobre la vida i miracles del Sr. Hitler[1]. En aquest reportatge l’autor comenta les ànsies expansionistes del dictador alemany i recorda que ja abans de que signés, pel 1934, el Pacte de no agressió amb Polònia, Hitler deia el següent:
“Els polacs han nascut especialment per a la feina dura. Hauríem d’utilitzar-los simplement com a font de treball no especialitzada. Els polacs només han de tenir un amo: els alemanys”. I afegia: “Tots els representants de la intel·lectualitat polaca han de ser exterminats. M’agradaria matar sense pietat a tots el homes, dones o nens de la raça polaca o que parlin polac...”
No us sembla possible que el propi Franco copiés del seu admirat Hitler i que canviés del discurs “alemanes” per “españoles” i “polacos” per “catalanes” i que així se’ns veiés des d’aquell canvi - traducció – assimilació per tots els corifeus franquistes? No pot ser que d’aquí ens vingui el mot imposat?
No m’atreveixo a afirmar que aquest sigui l’origen de la dita. Però convindreu amb mi que “se non è vero, è ben trovato”...” oi?
J. Vinyeta
18 de febrer de 2012
[1] Visions of War.- Hitler in his own words (first part).- Alba Communications Ltd / Take Three TV productions 2002. Directed by James Wignall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada