135.- Comentaris.-
Democràcia o dictadura? .- El títol pot sorprendre una mica. Però, en la meva opinió, hi ha hagut un fet concret al Parlament que m’escandalitza i, al mateix temps, em preocupa: la Mesa del Parlament, a través de la seva Presidenta, prohibeix termes i expressions com “espoli” i “Espanya ens roba” dins del Parlament, perquè poden resultar ofensives. No vull parlar de llibertat d’expressió conculcada, que veritablement ho ha estat de conculcada amb la prohibició, perquè em sembla que la qüestió va molt més enllà i que resulta molt més real, per aquesta gravetat que li suposo, parlar de supressió de la immunitat parlamentaria, la qual cosa és gravíssima. Em sorprèn, i molt, que, davant de la prohibició, el Parlament en ple, llevat del Sr. Cañas que és qui promou aquesta censura, no s’aixequés i abandonés l’Hemicicle. M’escandalitza perquè la immunitat parlamentària hauria de ser defensada amb ungles i dents per tots els parlamentaris encara que només fos perquè garanteix el debat. I d’altra banda em preocupa perquè, començant a prohibir coses al Parlament, podem acabar construint forns crematoris. No fa pas tants anys que va anar així mateix... Ara que està de moda el parlar-ne, alguns han travessat una d’aquelles línees vermelles que no es poden travessar i que fan més confuses les diferències entre l’imperfecta Democràcia i l’inadmissible Dictadura. I algú haurà de prendre mesures per deixar-nos clar en quina banda estem. Ho entén així, Sr. Mas?
Del Senat.- ¿Ja sabem quins han estat els seleccionats pels Partits Polítics per ser endollats en el Senat? Aquí, a casa nostra, el més famós ha estat el Sr. Montilla que, ves a saber per quina raó, ha decidit barrejar “El Molt Honorable” que comporta ser Expresident de la Generalitat amb “el Excelentísimo Señor” dels Senadors. El pitjor és que el Parlament va autoritzar “per cortesia” aquesta estranya maniobra permetent que un Expresident de la Generalitat (independentment de que m’agradés o no durant el seu mandat) perdés gruix i anés a parar a una de les institucions més desprestigiades del entramat polític de l’Estat. Penso que ens mereixem que ens digui, el Sr. Montilla, el per què de la seva decisió a menys que la motivació la entengui com a inconfessable. Serà que se’n vol anar de Catalunya? Serà que el PSC el vol lluny, però ben pagat? Renunciarà al sou d’Expresident?
Amb independència d’aquest fet anecdòtic, cada vegada ens és més clar que aquesta institució, a més de ser un cementiri d’elefants, no és res més que un premi als serveis prestats per aquells que han servit al partit de torn amb fidelitat o una compensació pels favors rebuts. El problema radica en que els partits continuen cobrant, nosaltres seguim pagant una fortuna anual i que, per si fora poc, ens han fet gastar més de 400.000 € en un quadre (que els que hi entenen el consideren de no més cost i qualitat de la que en resultaria d’un caricaturista dels que tenim a Les Rambles barcelonines) a major glòria dels que hi son representats. Ara que es parla tant d’estalvis, els que poden fer-ho podrien decidir fer fora a tot aquest munt de gent que no fa res més que escalfar les butaques (que no, que no son cadires...!)
Tot això gairebé ens obliga a pensar i a creure que tenim una Democràcia molt incipient. I malauradament és així. Però suposo que convindreu amb mi que 35 anys des de la mort del dictador ja han estat molts anys, suficients, perquè els partits prenguin una actitud activa i convincent, per a fer-nos creure amb claredat i fermesa que aquesta Democràcia deixarà de ser incipient per a convertir-se en un sistema polític seriós i consolidat. Seria de justícia que tots aquests que no fan res més que pidolar-nos el vot, es posessin a treballar seriosament i a guanyar-se el sou que religiosa, de forma generosa i puntualment els hi abonem fent el que han triat fer: cuidar i vetllar pel bé comú de la societat que els paga i a la que es deuen, amb independència dels seus interessos econòmics i partidistes. No sé si serà demanar massa...
. Vinyeta
8 de Desembre del 2011
Democràcia o dictadura? .- El títol pot sorprendre una mica. Però, en la meva opinió, hi ha hagut un fet concret al Parlament que m’escandalitza i, al mateix temps, em preocupa: la Mesa del Parlament, a través de la seva Presidenta, prohibeix termes i expressions com “espoli” i “Espanya ens roba” dins del Parlament, perquè poden resultar ofensives. No vull parlar de llibertat d’expressió conculcada, que veritablement ho ha estat de conculcada amb la prohibició, perquè em sembla que la qüestió va molt més enllà i que resulta molt més real, per aquesta gravetat que li suposo, parlar de supressió de la immunitat parlamentaria, la qual cosa és gravíssima. Em sorprèn, i molt, que, davant de la prohibició, el Parlament en ple, llevat del Sr. Cañas que és qui promou aquesta censura, no s’aixequés i abandonés l’Hemicicle. M’escandalitza perquè la immunitat parlamentària hauria de ser defensada amb ungles i dents per tots els parlamentaris encara que només fos perquè garanteix el debat. I d’altra banda em preocupa perquè, començant a prohibir coses al Parlament, podem acabar construint forns crematoris. No fa pas tants anys que va anar així mateix... Ara que està de moda el parlar-ne, alguns han travessat una d’aquelles línees vermelles que no es poden travessar i que fan més confuses les diferències entre l’imperfecta Democràcia i l’inadmissible Dictadura. I algú haurà de prendre mesures per deixar-nos clar en quina banda estem. Ho entén així, Sr. Mas?
Del Senat.- ¿Ja sabem quins han estat els seleccionats pels Partits Polítics per ser endollats en el Senat? Aquí, a casa nostra, el més famós ha estat el Sr. Montilla que, ves a saber per quina raó, ha decidit barrejar “El Molt Honorable” que comporta ser Expresident de la Generalitat amb “el Excelentísimo Señor” dels Senadors. El pitjor és que el Parlament va autoritzar “per cortesia” aquesta estranya maniobra permetent que un Expresident de la Generalitat (independentment de que m’agradés o no durant el seu mandat) perdés gruix i anés a parar a una de les institucions més desprestigiades del entramat polític de l’Estat. Penso que ens mereixem que ens digui, el Sr. Montilla, el per què de la seva decisió a menys que la motivació la entengui com a inconfessable. Serà que se’n vol anar de Catalunya? Serà que el PSC el vol lluny, però ben pagat? Renunciarà al sou d’Expresident?
Amb independència d’aquest fet anecdòtic, cada vegada ens és més clar que aquesta institució, a més de ser un cementiri d’elefants, no és res més que un premi als serveis prestats per aquells que han servit al partit de torn amb fidelitat o una compensació pels favors rebuts. El problema radica en que els partits continuen cobrant, nosaltres seguim pagant una fortuna anual i que, per si fora poc, ens han fet gastar més de 400.000 € en un quadre (que els que hi entenen el consideren de no més cost i qualitat de la que en resultaria d’un caricaturista dels que tenim a Les Rambles barcelonines) a major glòria dels que hi son representats. Ara que es parla tant d’estalvis, els que poden fer-ho podrien decidir fer fora a tot aquest munt de gent que no fa res més que escalfar les butaques (que no, que no son cadires...!)
Tot això gairebé ens obliga a pensar i a creure que tenim una Democràcia molt incipient. I malauradament és així. Però suposo que convindreu amb mi que 35 anys des de la mort del dictador ja han estat molts anys, suficients, perquè els partits prenguin una actitud activa i convincent, per a fer-nos creure amb claredat i fermesa que aquesta Democràcia deixarà de ser incipient per a convertir-se en un sistema polític seriós i consolidat. Seria de justícia que tots aquests que no fan res més que pidolar-nos el vot, es posessin a treballar seriosament i a guanyar-se el sou que religiosa, de forma generosa i puntualment els hi abonem fent el que han triat fer: cuidar i vetllar pel bé comú de la societat que els paga i a la que es deuen, amb independència dels seus interessos econòmics i partidistes. No sé si serà demanar massa...
. Vinyeta
8 de Desembre del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada