137.-De la Monarquia i del Parlament Espanyol.-
Urdangarin.- Aquest xicot i la seva dona, la filla del Rei, van caminant per la corda fluixa. El Rei ha “desterrat” al seu gendre i ha retirat la seva figura del Museu de Cera de Madrid. Tot això perquè, textualment, la seva conducta no ha estat exemplar. Els detalls, a la Premsa diària.
Això, ens planteja algunes qüestions de necessària resposta. La actitud de la Casa Reial és evident que respon a uns fets concrets que nosaltres, la gent de carrer, desconeixem. Perquè, si en bona fe, nosaltres exercim el principi de presumpció d’innocència, queda evident que la Casa Reial, no. Per què? Personalment em fa pensar que dels tripijocs d’aquest xicot i de la seva dona, el Rei n’era clarament conscient. La pregunta que em ve al darrera és la de si el propi Rei hi participava o no. Si la resposta és no, per què no va actuar abans de la mateixa manera que ho ha fet ara? La sortida cap a Washington de la parella, va ser pura coincidència? O és què la resposta a aquella pregunta es afirmativa?
En qualsevol cas, tot plegat, i ja abans d’arribar a aclarir-se, l’assumpte ha estat un torpede en la línea de flotació de la Institució. Una institució que no neix d’una suposada legitimitat hereditària i divina (que seria evident i absolutament discutible, ensems que ridícula en el suposat de que així fos i així es considerés), si no que ve per la imposició d’un dictador que, el que buscava, era el perpetuar-se després de mort (i els temps ens diuen fins on ho ha aconseguit!). I això, aquest origen viciat, tot i que només fos per això[1], és el que ens dona tota la legitimitat, a nosaltres sí, per a rebutjar la institució.
No deixa de ser curiós que hagi estat el que venim anomenant La Caverna Mediàtica qui més s’hagi acarnissat amb la parella, oi?
La investidura.- Es va constituir el Parlament a Madrid per a la nova Legislatura. Res a senyalar llevat de que, com preveia, Rosa Diez te grup parlamentari i Amaiur no. Tots dos necessitaven de la “comprensió” de la Mesa, perquè, tot i que per poc, cap dels dos compleix amb precisió el tants per cent necessaris per poder formar grup parlamentari. Però era evident que la sintonia entre UPyD i el PP és prou clara (situant-se més a la dreta del PP), cosa que no passa amb el bascs. De totes maneres, el fet de que Amaiur no tingui grup parlamentari, potser també estava pactat (aquestes coses han de dir-se amb la boca petita) a canvi de l’abstenció a la investidura. El procés de pau al País basc ens ha de començar a donar sorpreses, un moment o altra.
Del discurs del candidat, també poca cosa a dir. Des del punt de vista econòmic, tots sabem que el camí li assenyala Alemanya. Les retallades seran dures. L’anunci velat d’una recentralització i el fer volar coloms davant de la insistència d’en Duran sobre el tema de finançament català, no augura res de bo. I que Deu hi faci més que nosaltres, perquè em veig a venir que haurem de pagar per dues vegades, bona part dels plats trencats a la resta del País. El Sr. Rajoy diu que complirà la Llei. Però el Sr. Rajoy sap que li serà molt fàcil canviar-la i fer-la més a la seva conveniència. És el perill de les majories absolutes. I és per això que em temo que, des del punt de vista polític, per aquesta recentralització i per a les reformes anunciades, trobarà raons per canviar-la, la Llei. I, per aquests canvis, portar-nos a una disminució de les llibertats individuals i col·lectives, amb els ulls posats, com gairebé sempre en aquests casos, sobre Catalunya i, especialment, sobre la immersió Lingüística.
Dels nous ministres, i de primera volada, constatar que el ministre d’economia és un tecnòcrata, antic President del Lehman & Brothers a Espanya (si, el mateix banc que far esclatar la crisi el 2008 amb la seva fallida als EUA...), i que el Sr. Montoro ha estat anomenat Ministre d’Hisenda i d’Administracions Públiques, és a dir que, a més dels calés de l’Estat, controlarà les Autonomies.
Del que ens vagi venint, en continuarem parlant.
J. Vinyeta
21 de Desembre del 2011
[1] Podeu trobar a la xarxa la denúncia per alta traïció del Monarca davant del Parlament i Senat espanyols del coronel Amadeo Martinez Inglés pels fets de la descolonització del Sahara, així com, segons aquest Coronel, detalls de la participació directe del Rei en el famós 23 – F. Coses, totes elles, que mai s’han aclarit.
Urdangarin.- Aquest xicot i la seva dona, la filla del Rei, van caminant per la corda fluixa. El Rei ha “desterrat” al seu gendre i ha retirat la seva figura del Museu de Cera de Madrid. Tot això perquè, textualment, la seva conducta no ha estat exemplar. Els detalls, a la Premsa diària.
Això, ens planteja algunes qüestions de necessària resposta. La actitud de la Casa Reial és evident que respon a uns fets concrets que nosaltres, la gent de carrer, desconeixem. Perquè, si en bona fe, nosaltres exercim el principi de presumpció d’innocència, queda evident que la Casa Reial, no. Per què? Personalment em fa pensar que dels tripijocs d’aquest xicot i de la seva dona, el Rei n’era clarament conscient. La pregunta que em ve al darrera és la de si el propi Rei hi participava o no. Si la resposta és no, per què no va actuar abans de la mateixa manera que ho ha fet ara? La sortida cap a Washington de la parella, va ser pura coincidència? O és què la resposta a aquella pregunta es afirmativa?
En qualsevol cas, tot plegat, i ja abans d’arribar a aclarir-se, l’assumpte ha estat un torpede en la línea de flotació de la Institució. Una institució que no neix d’una suposada legitimitat hereditària i divina (que seria evident i absolutament discutible, ensems que ridícula en el suposat de que així fos i així es considerés), si no que ve per la imposició d’un dictador que, el que buscava, era el perpetuar-se després de mort (i els temps ens diuen fins on ho ha aconseguit!). I això, aquest origen viciat, tot i que només fos per això[1], és el que ens dona tota la legitimitat, a nosaltres sí, per a rebutjar la institució.
No deixa de ser curiós que hagi estat el que venim anomenant La Caverna Mediàtica qui més s’hagi acarnissat amb la parella, oi?
La investidura.- Es va constituir el Parlament a Madrid per a la nova Legislatura. Res a senyalar llevat de que, com preveia, Rosa Diez te grup parlamentari i Amaiur no. Tots dos necessitaven de la “comprensió” de la Mesa, perquè, tot i que per poc, cap dels dos compleix amb precisió el tants per cent necessaris per poder formar grup parlamentari. Però era evident que la sintonia entre UPyD i el PP és prou clara (situant-se més a la dreta del PP), cosa que no passa amb el bascs. De totes maneres, el fet de que Amaiur no tingui grup parlamentari, potser també estava pactat (aquestes coses han de dir-se amb la boca petita) a canvi de l’abstenció a la investidura. El procés de pau al País basc ens ha de començar a donar sorpreses, un moment o altra.
Del discurs del candidat, també poca cosa a dir. Des del punt de vista econòmic, tots sabem que el camí li assenyala Alemanya. Les retallades seran dures. L’anunci velat d’una recentralització i el fer volar coloms davant de la insistència d’en Duran sobre el tema de finançament català, no augura res de bo. I que Deu hi faci més que nosaltres, perquè em veig a venir que haurem de pagar per dues vegades, bona part dels plats trencats a la resta del País. El Sr. Rajoy diu que complirà la Llei. Però el Sr. Rajoy sap que li serà molt fàcil canviar-la i fer-la més a la seva conveniència. És el perill de les majories absolutes. I és per això que em temo que, des del punt de vista polític, per aquesta recentralització i per a les reformes anunciades, trobarà raons per canviar-la, la Llei. I, per aquests canvis, portar-nos a una disminució de les llibertats individuals i col·lectives, amb els ulls posats, com gairebé sempre en aquests casos, sobre Catalunya i, especialment, sobre la immersió Lingüística.
Dels nous ministres, i de primera volada, constatar que el ministre d’economia és un tecnòcrata, antic President del Lehman & Brothers a Espanya (si, el mateix banc que far esclatar la crisi el 2008 amb la seva fallida als EUA...), i que el Sr. Montoro ha estat anomenat Ministre d’Hisenda i d’Administracions Públiques, és a dir que, a més dels calés de l’Estat, controlarà les Autonomies.
Del que ens vagi venint, en continuarem parlant.
J. Vinyeta
21 de Desembre del 2011
[1] Podeu trobar a la xarxa la denúncia per alta traïció del Monarca davant del Parlament i Senat espanyols del coronel Amadeo Martinez Inglés pels fets de la descolonització del Sahara, així com, segons aquest Coronel, detalls de la participació directe del Rei en el famós 23 – F. Coses, totes elles, que mai s’han aclarit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada