69.- Dies d’incertesa?.-
Queden menys de dos dies per arribar al famós dia 9 d’Agost. El Govern Central, mantenint la política sistemàtica de l’engany, aconseguirà traspassar la data sense donar ni tan sols una passa clara per complir el que li marca l’Estatut, és a dir infringint de forma flagrant la Llei i deixant penjat el tema del finançament de manera que o el Tribunal Constitucional el tomba (especialment en el que fa referència a aquest tema), amb el que quedarà suficientment legitimat per continuar-nos espoliant, o bé allargarà tant el tema que, encara que no vulguem, també ens continuarà espolinant. Tot plegat, cornuts i pagant el beure!.
Queden dos dies. I estem al aguait de que les forces polítiques, els partits per a ser més concrets, facin el que han de fer: la feina per a la que els varem votar i que no és altra que la de defensar al País i als ciutadans que el composem (siguin del color polític que siguin, que quedi clar) de tot perill (intern i/o extern) que pugui malmenar-lo.
Fins avui, pot dir-se que hi ha hagut senyals verbals per part dels representants dels partits. És evident que, de totes elles, les més importants son les que han sortit del Partit hegemònic, és a dir el PSC El Sr. Iceta ha arribat a insinuar la necessitat de gaudir d’un Concert Econòmic, el Sr Castells ha suggerit que el PSC hauria de tenir veu pròpia a Madrid, és a dir que d’alguna manera està insinuant la necessitat de que el partit tingui grup parlamentari propi. I el Sr. Montilla potser va estar més contundent quan va dir allò de s’estimaven més (els del PSC) a Catalunya que al Govern Central. Les dels altres partits son totes de gruix similar i importants, però adol·leixen de la profunditat que poden tenir les esmentades. Tot això està molt bé. Però ens queda el dubte de saber si tot plegat no son més que paraules i si aquestes paraules es traduiran en fets davant de la desfeta que se’ns acosta. Perquè de sempre ha estat molt clara la incapacitat de tots aquests dels que vinc parlant, de transformar en fets allò que els ha sortit per la boca i sempre queda palès el pànic a l’enfrontament. Per això l’incertesa... Per això la por de que tot torni a quedar sense resposta clara per part dels d’aquí...
Aquesta vegada ha d’anar de bo. I aquest anar-hi només depèn (com en totes les altres situacions similars en que ens hem trobat, i que son moltes) de que els partits decideixin fer-ho. No n’hi haurà prou amb una declaració institucional amb més que no pas menys mala llet, ni amb una manifestació unitària amb els problemes de sempre per a la redacció de la pancarta de la capçalera i per la posició dels caps de llista en el frontis de la manifestació. La acció ha de ser contundent al Parlament de Madrid i hauria d’aconseguir-se la implicació del grup Galeusca perquè tots plegats poden fer molt de mal, n’estic convençut. De totes maneres, en la meva opinió, penso que ha de quedar clar que el gran enemic no és tant el PSOE com la por que tenen els socialistes de que els Srs. Chaves i corifeus se’ls hi posin de cul. Haver de demanar més diners per totes les autonomies perquè és de l’única manera segura de que ens en “toquin” més, no és forma de plantejar les coses, per més que la estratègia ho aconselli. Perquè si entenem que el Govern Central no compleix amb la Llei, nosaltres tampoc tenim perquè ensenyar-li a fer trampes: el que és nostre, ho és. I punt.
Per cert, aquest incompliment de la Llei com ha de catalogar-se? Falta? Delicte? És possible presentar una denuncia davant del Jutjat de Guàrdia ? Qui? Com?
J. Vinyeta
Queden menys de dos dies per arribar al famós dia 9 d’Agost. El Govern Central, mantenint la política sistemàtica de l’engany, aconseguirà traspassar la data sense donar ni tan sols una passa clara per complir el que li marca l’Estatut, és a dir infringint de forma flagrant la Llei i deixant penjat el tema del finançament de manera que o el Tribunal Constitucional el tomba (especialment en el que fa referència a aquest tema), amb el que quedarà suficientment legitimat per continuar-nos espoliant, o bé allargarà tant el tema que, encara que no vulguem, també ens continuarà espolinant. Tot plegat, cornuts i pagant el beure!.
Queden dos dies. I estem al aguait de que les forces polítiques, els partits per a ser més concrets, facin el que han de fer: la feina per a la que els varem votar i que no és altra que la de defensar al País i als ciutadans que el composem (siguin del color polític que siguin, que quedi clar) de tot perill (intern i/o extern) que pugui malmenar-lo.
Fins avui, pot dir-se que hi ha hagut senyals verbals per part dels representants dels partits. És evident que, de totes elles, les més importants son les que han sortit del Partit hegemònic, és a dir el PSC El Sr. Iceta ha arribat a insinuar la necessitat de gaudir d’un Concert Econòmic, el Sr Castells ha suggerit que el PSC hauria de tenir veu pròpia a Madrid, és a dir que d’alguna manera està insinuant la necessitat de que el partit tingui grup parlamentari propi. I el Sr. Montilla potser va estar més contundent quan va dir allò de s’estimaven més (els del PSC) a Catalunya que al Govern Central. Les dels altres partits son totes de gruix similar i importants, però adol·leixen de la profunditat que poden tenir les esmentades. Tot això està molt bé. Però ens queda el dubte de saber si tot plegat no son més que paraules i si aquestes paraules es traduiran en fets davant de la desfeta que se’ns acosta. Perquè de sempre ha estat molt clara la incapacitat de tots aquests dels que vinc parlant, de transformar en fets allò que els ha sortit per la boca i sempre queda palès el pànic a l’enfrontament. Per això l’incertesa... Per això la por de que tot torni a quedar sense resposta clara per part dels d’aquí...
Aquesta vegada ha d’anar de bo. I aquest anar-hi només depèn (com en totes les altres situacions similars en que ens hem trobat, i que son moltes) de que els partits decideixin fer-ho. No n’hi haurà prou amb una declaració institucional amb més que no pas menys mala llet, ni amb una manifestació unitària amb els problemes de sempre per a la redacció de la pancarta de la capçalera i per la posició dels caps de llista en el frontis de la manifestació. La acció ha de ser contundent al Parlament de Madrid i hauria d’aconseguir-se la implicació del grup Galeusca perquè tots plegats poden fer molt de mal, n’estic convençut. De totes maneres, en la meva opinió, penso que ha de quedar clar que el gran enemic no és tant el PSOE com la por que tenen els socialistes de que els Srs. Chaves i corifeus se’ls hi posin de cul. Haver de demanar més diners per totes les autonomies perquè és de l’única manera segura de que ens en “toquin” més, no és forma de plantejar les coses, per més que la estratègia ho aconselli. Perquè si entenem que el Govern Central no compleix amb la Llei, nosaltres tampoc tenim perquè ensenyar-li a fer trampes: el que és nostre, ho és. I punt.
Per cert, aquest incompliment de la Llei com ha de catalogar-se? Falta? Delicte? És possible presentar una denuncia davant del Jutjat de Guàrdia ? Qui? Com?
J. Vinyeta
7 d’Agost, 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada